L’abstenció electoral, una de les clares guanyadores del 14-F a Sant Adrià

El passat 14 de febrer es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya. Una crida a les urnes que plantejava alguns interrogants per la situació de pandèmia que manté en alerta al territori. Des del desdelamina.net, fa uns dies dibuixàvem la nostra pròpia jornada de reflexió entorn a quatre eixos: l’alt índex d’abstenció històrica a La Mina, les propostes socials i educatives dels diferents partits, el repte de la sostenibilitat i el possible auge de l’extrema dreta al nostre barri.

Ara, quatre dies després de les votacions, fem una lectura dels resultats i podem afirmar que una de les clares guanyadores a Sant Adrià del Besòs ha estat l’abstenció electoral. Us compartim les nostres conclusions sobre la jornada del 14F.

Imatge del mitjà Nacio Digital

L’ascens del PSC, la irrupció de Vox al Parlament o l’augment de vots als partits independentistes són alguns dels resultats que podem extreure, en línies generals, dels resultats de les eleccions del 14F. Però si afinem la mirada i analitzem els moviments que s’han produït a petita escala als nostres municipis podrem observar matisos i pinzellades que enriqueixen la lectura dels resultats.

En el cas de Sant Adrià del Besòs, segons les dades facilitades per la Generalitat de Catalunya, la candidatura del PSC (amb el 34’10%) va ser la força més votada. Seguidament, es situava ERC (amb el 17’93%), VOX (amb el 12’08%), ECP-PEC (8’42%), C’s (8’35%), JxCat (7’72%), PP (4’77%) i la CUP-G (3’71%).

És signitifactiu com Vox ha aconseguit irrompre amb força en les eleccions catalanes. La formació d’ultradreta s’ha convertit en la quarta força del Parlament (tercera opció per als ciutadans i ciutadanes de Sant Adrià). Una sospita que us compartíem a l’article de reflexió previ al 14F al nostre web, on recordàvem que a les darreres eleccions de novembre del 2019, Vox era el partit amb major creixement de vots al barri de La Mina.

El resultat que més preocupa és el baix índex de participació

Interpretant els resultats, la qüestió de l’abstenció electoral és de les més preocupants. Aquesta realitat s’ha generalitzat força a tot el territori català en aquestes eleccions. La participació ha caigut 25 punts en el pitjor registre d’unes eleccions al Parlament des de 1980. És molt probable que la pandèmia hagi incidit en aquest mínim històric, malgrat que no hi ha una relació directa entre l’increment de l’abstenció i els territoris més afectats per la Covid-19.

Concretament, a Sant Adrià l’abstenció electoral s’ha situat en el 59’53%. Una dada que s’ha multiplicat des de les anteriors eleccions al Parlament de Catalunya l’any 2017, on aquesta no superava el 26%. 

Endinsant-nos a la xarxa, ens hem topat amb un fil de Twitter que relaciona la baixa participació política amb les zones de major vulnerabilitat de l’àrea metropolitana de Barcelona. Així, poblacions com la nostra o Badia del Vallès, Santa Coloma de Gramanet, Badalona o el Prat de Llobregat, han superat el 50% d’abstenció en el 14F, augmentant l’índex considerablement des de les anteriors eleccions.

Qui es responsabilitza d’aquesta qüestió?

L’abstenció electoral obre un nou interrogant: qui se’n fa càrrec del repte de la participació política? Socialment, tenim prou clar qui qui ha de prendre responsabilitat en qüestions educatives, mediambientals o econòmiques. Però qui ha de treballar per reduir l’abstenció electoral? I quines mesures caldria considerar per garantir el compromís de la ciutadania amb tot allò que és polític?

És possible que per donar resposta a aquestes preguntes ens haguem de plantejar què està fallant i quins són els motius que reforçen el desencís i la fragilitat de la participació. Per trobar sortides, caldrà que siguem crítiques i concients amb tot allò que ens fa menys còmplices i menys compromeses amb la vida pública i política.

Etiquetes: , , , , ,