Ja us ho vam advertir al principi d’aquesta experiència. La setena edició del Identitats i Miralls no se’ns presentava amb normalitat. La situació que començàvem a viure a mitjans del mes de març a causa del COVID-19 ens exigia adaptació i flexibilitat. I així vam anar modificant el format de l’APS, entre pantalles i sessions virtuals que ens han fet viure una edició molt diferent.

La primera de les sessions d’enguany podríem dir que va ser interna. Estudiants, professorat de Treball de la UB i les dinamitzadores del desdelamina.net vam participar d’una trobada per començar a escalfar la mirada crítica i l’anàlisi de noticies.

La segona trobada ja va servir per enllaçar a les participants de l’Identitats i Miralls amb un col·lectiu. En aquest cas, amb l’equip directiu de Salesians La Mina, amb qui van parlar sobre lectura i salut mental.

I la tercera de les sessions va posar el focus sobre el paper educatiu dels mitjans de comunicació i la presència del treball social en el discurs mediàtic. Per a fer-ho, les estudiants de la setena edició del Identitats i Miralls van trobar-se amb el col·lectiu de periodistes.

La tercera sessió de l’experiència va servir de mirall als dos grups participants. A les estudiants els va permetre entendre com funcionen les lògiques periodístiques, què hi ha darrera dels titulars i dels articles que analitzen i quins aspectes han de tenir en compte quan s’enfrontin a una noticia. I al col·lectiu de periodistes els va facilitar fer un exercici d’autocrítica i obrir nous interrogants entorn a la seva professió i al paper educatiu que exerceixen en la societat.

Sobre la trobada, les nostres parelles de participants van compartir-nos les seves sensacions a través de tres relats. La Berta i la Glòria destaquen: “Vam poder veure l’altra cara, més enllà del que veu el lector quan llegeix un article, ens van fer una reflexió molt interessant, la de contribuir per millorar el conjunt de la societat, i fer un retrat honest, sense transformar la realitat. Inclús van afirmar, que encara que una de les finalitats del periodisme sigui l’objectivitat, aquesta és molt complicada d’aconseguir, perquè ells són persones, que tenen una ideologia o una altra.”

En aquesta línia, la Marta i la Núria comenten al seu article: “Com a futures treballadores socials ens va fer mal que comentessin com a les treballadores socials no els hi agradaven els periodistes, i que no hi tenien molt de contacte. Tot això era per la imatge que es tenia d’ells com a persones que tergiversen la realitat. La bona notícia és que ens van dir que en els últims anys això ha canviat i ara les dues parts tenen molta més relació, de fet, segons ens han dit, les treballadores socials dels hospitals són les que proveeixen molta informació de temes com el coronavirus als mitjans de comunicació. 

Sobre la sessió, la Carla i el Jason parlen de la “personalitat del periodisme”: “Indistintament d’aquesta diversitat de perfils tots plegats coincidien en determinats aspectes. El primer, el seu compromís per la professió en termes de respecte, ètica i dedicació. El segon aspecte destacable és la sensibilitat cap els problemes i la realitat de La Mina. Se’ls hi notava, cadascú al seu estil, no només implicats en les notícies que publiquen, sinó que a més a més defensen que és una manera de construir el barri amb una perspectiva transformadora. En últim lloc destacar que tots plegats són força coneixedors del dia a dia i història que envolta La Mina. Encara que aquesta percepció de la realitat sempre és interpretativa. Durant el desenvolupament del debat van sortir altres idees interessant que tenen a veure amb l’objectiu del periodisme. D’aquí vam extreure que el periodisme ha de ser un motor de transformació social, que ha d’ajudar en la lluita contra la injustícia i per tant que s’ha de desenvolupar amb compromís cap a la societat, en aquest cas cap al barri de La Mina. És una visió que potser no esperàvem.”