Davant el seguit de jornades de vaga en el sector de l’educació, convocades pels sindicats d’ensenyament aquest mes de març, preguntem pel seguiment que està havent-hi a l’Institut – Escola La Mina. L’objectiu és conèixer quin és l’impacte de les noves mesures anunciades pel Departament d’Educació a l’educació pública del barri. Per això, la Marta del Campo, directora del centre, ens informa sobre el seguiment i ens aporta la seva mirada responent a algunes qüestions.
Marta del Campo, directora de l’Institut-Escola La Mina, ens informa que des del centre la vaga ha estat poc secundada. El claustre està format per 70 docents i el passat dimarts 15 de març van fer vaga 10 persones, i dimecres i dijous de la mateixa setmana, 16 persones. A més, al centre educatiu li ha costat força remuntar la sisena onada provocada per la Covid i ara que han aconseguit tenir les aules plenes, volen mantenir la regularitat i l’assistència.
Des del desdelamina.net, preguntem també a la Marta per les mancances concretes que pateix l’educació pública al barri de La Mina i sobre quins són els recursos que es poden veure afectats: “Crec que el que es parla en relació a les retallades a molts centres públics no és veritat. Des del govern d’ERC, tant amb Bargalló com amb Cambray, han posat molts diners per a l’escola pública. S’ha dotat les escoles de professionals de perfil no docent, personal de suport educatiu, com són integradors socials, educadors o promotors escolars”.
D’ençà que són Institut-Escola, van comptar amb un integrador social, i ara en tenen una integradora a l’escola i un integrador a secundària, un educador social i el promotor escolar i també participen del projecte PMOE (Pla de Millora per a les Oportunitats Educatives). La Marta explica que els diners d’aquest pla arriben en l’actualitat a 511 centres de tota Catalunya, centres d’alta o màxima complexitat, per pal·liar els efectes de la pandèmia i avançar en equitat.
Aquest projecte suposa l’ampliació de la plantilla amb un educador social a temps complet des del curs passat i amb recursos econòmics addicionals que poden utilitzar per fer sortides, tot promovent que hi participi tot l’alumnat sense haver d’aportar cap finançament per part de les famílies. També permet la compra de materials didàctics d’aula i activitats motivadores d’acompanyament emocional i generació d’expectatives positives. La Marta ens explica que estan desenvolupant projectes per treballar les emocions i la línia artística del centre amb aquests recursos econòmics: “Sobre les retallades, els recursos econòmics des del govern d’ERC han anat incrementant. Vull dir que és una conselleria que fa una clara aposta per l’escola pública, sense dubte” comenta.
La Marta del Campo afirma que tenen cobertes les necessitats bàsiques en matèria d’educació a l’Institut-Escola La Mina. Apunta que d’ençà que són Institut-Escola sempre han tingut el suport de la conselleria i el servei territorial: “El conseller Bargalló ens va visitar dues vegades, ens van ajudar molt des de la conselleria i des del servei territorial, i Cambray ens va visitar aquest darrer mes d’octubre també”.
Sobre el Decret del currículum, creu que està molt ben pensat: “Permet més flexibilitat; fer projectes artístics, treballar per àmbits a la secundària”, i considera que està més a prop del que haurien de fer els centres educatius.
I pel que fa a l’avançament del calendari escolar i la jornada continuada, considera que l’avantatge és que l’alumnat inicia el curs abans.¡ i al juliol faran la feina que es feia al setembre.
La Marta creu que el que li ha fallat a aquest govern ha estat la renovació de persones: “Per a mi, Cambray va dir que era un govern de continuïtat de Bargalló, i en tots els manuals de gestió del canvi, et diuen que per fer modificacions has de planificar i no pots transformar-ho tot d’una atacada. Aleshores, ha col·locat persones a càrrecs (directores generals, subdirectores, moltes mestres, moltes persones que ocupaven direccions), però aquestes persones no tenen experiència amb un càrrec o en una conselleria, és a dir, no és el mateix dirigir una escola de vint-i-cinc mestres que ser directora general d’una conselleria. Els canvis han de ser pas a pas.”
També apunta que ha fallat la comunicació i la falta de planificació: “No han sabut explicar, ni anunciar, ni fer veure que es participava”. I afegeix: “Interpreto que el Covid ens ha fet mal a tothom, i per descomptat a les conselleries, i s’han trobat amb una sisena onada que no esperaven”. Els departaments, tant de Salut com d’Educació, s’han dedicat molt al Covid, afirma: “Hi han hagut moltes substitucions i s’han cobert totes. En dues setmanes la conselleria va posar deu mil substitucions a Catalunya“.
Finalment, sobre el seguiment de la vaga i el paper dels sindicats: “No sé quant professorat vota al sindicat. De tot el meu claustre, un percentatge baixíssim. A mí no em representa cap sindicat. Han convocat una vaga que podria haver-se concentrat en un sol dia per a les persones que volguessin seguir-la, i no de cinc dies després d’haver passat una pandèmia.”
Considera que les decisions sobre educació han de ser compartides amb la comunitat educativa però qui pren les decisions i qui ha de fer política educativa és el Departament d’Educació: ”Les persones que han de parlar del currículum han de ser persones expertes. Un sindicat ha d’opinar sobre el currículum? O sobre l’inici de curs? Jo crec que no. Crec que això ho han de valorar persones de l’àmbit universitari, investigadors, persones que fa molts anys que treballen a Educació.”