Perquè els mapes només tenen una petita llegenda a un costat i necessitem més fites que ens serveixin de guia, hem decidit fer un relat de les entitats i serveis del barri que ens acompanyen en la nostra travessia. L’Aida ens realitza aquest Mapa Sensible sobre Airenet on poder trobar els punts cardinals.
Són les 15 h de la tarda d’un dia laboral, al Parc del Campus Diagonal-Besòs, fa dia assolellat, però el fred del mes de gener en un espai obert a tocar del mar ens recorda que estem a ple l’hivern. Mentre espero, en aquesta noa zona verda al barri, a tocar del campus de la UPC, m’adono que la imatge del parc no va acompanyada de la resta de percepcions que l’acompanyen, el soroll del trànsit de vehicles ensordidor de la ronda Litoral que voreja el parc pel sud, trenca amb l’amable i relaxada imatge de la zona verda.
Pocs minuts després arriba l’Àlex amb un objecte particular a la mà, es tracta d’un senyalitzador d’indrets fabricat manualment amb un pal selfie, un marc de cartró i una fletxa indicadora. M’explica que ens trobem en un espai molt especial amb unes vistes molt particulars d’on, des d’un mateix lloc, i només dirigint la mirada cap a diferents punts, podem parlar dels diferents tipus de contaminació que afecten el territori; contaminació de l’aire, acústica i del sòl. I aquesta eina ens servirà per situar l’origen de tot això.
Abans, però, us presento l’Àlex Ovejero. És treballador social de professió i membre de l’actual junta d’Airenet, on coordina les accions mediambientals i d’educació. Viu a Sant Adrià del Besòs des del 2013 i es va començar a implicar en la cura de l’entorn participant activament a l’organització de Marea Verda SAB, entitat membre d’Airenet, creada l’any 2017.
Airenet va néixer l’any 2017, arran d’un aplec de persones i associacions del Besòs, Sant Adrià i Badalona, convertint-se en la coordinadora veïnal metropolitana que agrupa més de vint entitats i organitzacions amb consciència ambiental del territori.
M’explica, que en els seus inicis el buc insígnia d’Airenet era tancar la TERSA, controlar el soroll i les males olors. Aquests tres objectius inicials han anat augmentant amb el temps responent a les inquietuds i necessitats de les entitats que s’hi anaven sumant.
Situant-nos al centre del parc enfoquem la mirada en direcció al mar. L’Àlex detalla que ens situem davant un mirador estratègic amb vistes directes dels propòsits que treballa Airenet, i només dirigint la mirada al senyalitzador de punts de representativitat conflictiva, podem observar i analitzar els diferents tipus de contaminants que afecten el territori.
Comencem la visita! Observem direcció sud-est: a través del mirador, m’assenyala l’EDAR com un punt d’emissió i contaminació. EDAR és la depuradora del Besòs. La fàbrica de tractament d’aigua més gran d’Europa on arriben diferents col·lectors, sorra contaminada, aigües residuals, etc.
M’explica que la característica d’aquesta zona és que el sistema cloacal no està diversificat entre els líquids cloacals i fluvials i quan plou hi ha una sobresaturació del cabal provocant vessaments de líquids cloacals sense tractar. Sovint, els dies després de pluja és quan ens podem trobar les secrecions perquè les canonades no donen més de si.
Continuem l’observació posant el focus damunt la gran placa fotovoltaica del Fòrum, com a imatge de modernitat i avenç. Aquesta icona alhora amaga un altre tema que no es veu però se sent. Els veïns i veïnes de la zona, al llarg de l’estiu, estan exposats a elevats nivells de decibels a causa dels múltiples esdeveniments que s’hi celebren dins el parc del Fòrum. Em recalca que no rebutgen el moviment de cultura o concerts, sovint organitzats per empreses que guanyen molts diners. Tanmateix cal tenir en compte que hi ha una afectació sobre la vida al veïnat provocat pel soroll.
Continuem parlant de contaminació acústica, i aquest cop m’assenyala la ronda que envolta part del parc. En aquesta ocasió, és produïda pel soroll del volum de trànsit rodat. A la contaminació de l’aire produïda per les emissions d’òxid de NOx, terme genèric que fa referència a un grup de gasos molt reactius [tals com l’òxid nítric (NO) i el diòxid de nitrogen (NO2)], a través dels fums que emeten i les partícules que es desprenen de la tracció del cautxú de les rodes, es sumen els més de 110.000 vehicles diaris que passen pel costat del barri.
Dirigim la mirada ara direcció nord-est, i observem la imponent xemeneia de la TERSA, la clàssica incineradora, amb una imatge modernitzada de revalorització de l’energia, on es cremen els residus que produeix la societat.
Fa especial menció a recordar-nos que estem consumint molt i generem molts residus. Els hàbits de consum que tenim, la societat en general, genera volums de brossa molt elevats.
M’explica que malgrat la imatge de modernitat que pretén donar, el seu funcionament és incorrecte i per això van tramitar una denúncia a fiscalia mediambiental. “Entitats van detectar el mal funcionament, pendent de resolució judicial, gràcies a la denúncia veïnal; esperem que aviat hi hagi sentència resolutòria favorable pel veïnat, afirma. Tenim proves d’informacions certes, manipulació d’instruments de mesura, i tot això realça la tasca de l’organització ciutadana. Si la ciutadania no està connectada amb el territori, conscienciada amb l’entorn i amb allò que passa, si la ciutadania no arriba a adonar-se, això passaria desapercebut i continuaria igual”, ens comenta l’Àlex.
Aquesta incineradora ha de cremar per damunt de 850 graus perquè no generi un compost orgànic anomenat dioxina i que es posa sobre les plantes, menjar i altres i és cancerigen. És a dir, cal aquesta temperatura mínima per eliminar-la perquè amb una temperatura inferior la dioxina no es descompon. Però és clar, això suposa una despesa econòmica major. Són estratègies que cal vigilar perquè es compleixin, per evitar posar en risc la salut de totes.
La principal funció d’Airenet és coordinar i fer d’altaveu a les entitats i organitzacions que la integren mitjançant la conscienciació, denúncia, reivindicació i evidència i fer seguiment d’allò que passa. Una mena d’observatori que vetlla pel bon funcionament de les accions que es duen a terme al territori en matèria mediambiental. Pregunto per lluites mediambientals i ecologistes, on sovint el tecnicisme del sector, les nomenclatures, i les dades estadístiques allunyen a la ciutadania de carrer en percebre-les com qüestions abstractes amb un llenguatge allunyat del carrer. L’Àlex em remarca que precisament des d’Airenet aborden aquesta escletxa apostant per la democratització del coneixement, adaptant els continguts a formats més accessibles i ajudant a les persones a poder entendre i ser crítiques.
Continuem passejant pel parc mentre parlem de la localització. No és casual que aquest triangle que avui coneixem com a Besòs – La Mina i que va ser una construcció periurbana. “S’ha construït al pati del darrere, on s’ha “abocat” tant a persones com a coses (infraestructures), el traster de la societat. Idiosincràsia a escala antropològica”. La Mina quan es va començar a construir, va passar de Barcelona a Sant Adrià, però el control de la indústria continua en mans de la capital. “S’han quedat amb el que volien, la pertinença del que els interessa al territori”, explica.
Així doncs, en un mateix emplaçament podem observar i percebre diferents tipus de contaminants. Coneguda com a “zona de sacrifici” (terme d’estudis sociològics i mediambientals). Zona destinada a la ubicació de les indústries contaminants. Una de les conseqüències més evidents i actuals és el tancament de la platja de Sant Adrià que continua restringida al públic per presència de materials pesants, alertada per una de les entitats membre d’Airenet, Marea Verda SAB.
Em quedo perplexa amb el domini de l’àmbit i el coneixement amb profunditat d’allò que ens envolta i desconeixem, i em pregunto com podem viure inmersos en tal grau d’ignorància. En aquest moment, l’Àlex em sorprèn amb un nou terme i em presenta la construcció de la ignorància mediambiental: per dedicar-te a entendre aquestes dades has de tenir cobertes altres necessitats, piràmide de Maslow, qui tracta d’explicar la jerarquia de les necessitats humanes. “La Rambleta de Sant Adrià, per exemple, des de l’administració et diuen: no hi ha problemes per la salut, hi ha 600 vegades més de plom que el permès en àrea urbana. Ens trobem que difícilment, si tenim necessitats bàsiques no cobertes, podem involucrar-nos amb temes menys visibles a priori, com ho és la lluita mediambiental i per això cal treballar per una mirada i visió sistèmica” ens recalca l’Àlex.
En el marc del dia mundial de l’educació ambiental, cal remarcar la necessitat d’utilitzar l’eina educativa com a resposta a la problemàtica ambiental.
Un dels elements que més valor té, exposa, és la dignitat del barri i això no es paga amb diners. Tot recordant que aquesta frase que va aprendre del Josep Maria Monferrer, a través de la lluita veïnal que durant anys ha mantingut ferma la dignitat del barri, i que es pot contrastar amb la gran tasca documentada que disposa l’Arxiu del barri de La Mina.
Acabem amb recomanacions literàries amb el llibre de Tòxics Invisibles, la construcció de la ignorància ambiental, de Ximo Guillem-Llobat i Agustí Nieto-Galan, conjunt d’investigacions històriques que ens transporta a determinats llocs, indústries, regions, on la connivència d’experts amb administracions públiques i empreses privades ha silenciat i invisibilitat les principals víctimes de la toxicitat: treballadores, activistes, ciutadania en general.
Per finalitzar, volem commemorar el 26 de gener, dia mundial de l’educació ambiental, amb l’objectiu que la població prengui consciència del medi ambient i s’interessi pels problemes que s’hi relacionen, i que compti amb els coneixements, les actituds, les aptituds, la motivació i el desig necessaris per treballar individualment i col·lectivament en la recerca de solucions als problemes actuals i per prevenir els que puguin aparèixer d’ara endavant.
“L’educació ambiental és un procés permanent en el qual els individus i les comunitats prenen consciència del seu medi i aprenen els coneixements, els valors, les destreses, l’experiència i, també, la determinació que els capaciten per actuar, individualment i col·lectivament, en la resolució dels problemes ambientals presents i futurs.” Al Congrés Internacional d’Educació i Formació sobre Medi Ambient, que va tenir lloc a Moscou el 1987, s’estableix la definicó d’educació ambiental.