Perquè els mapes només tenen una petita llegenda a un costat i necessitem més fites que ens serveixin de guia, hem decidit fer un relat de les entitats i serveis del barri que ens acompanyen en la nostra travessia. Miriam ens realitza aquest mapa sensible sobre Campus Rom on poder trobar els punts cardinals.

Trencar el «sostre de vidre» de les baixes expectatives, portar la «romanipen» a la Universitat

Ens entrevistem amb el David Cortés i el Jorge González, de Campus Rom. El David forma part de l'equip de coordinació del Projecte i el Jorge n'és membre.

El David ens fa una petita introducció de com neix aquesta iniciativa que ha constituït la Primera Xarxa Universitària Gitana de Catalunya.

Ens explica que sorgeix de manera gairebé «natural» i espontània, a partir d'un programa del Pla Integral del Poble Gitano de la Generalitat de Catalunya. I ho fa com a resposta a la necessitat dels estudiants gitanos i gitanes d'agrupar-se i fer-se visibles en el context universitari. La idea és aconseguir pal·liar la falta de referents i ajudar a superar les barreres que les persones gitanes es troben en el seu procés formatiu cap a una educació de qualitat i més concretament superior i/o universitària. Així doncs, neix amb la intenció de ser una xarxa de suport mutu entre els i les estudiants gitanos.

Però Campus Rom és més que una «agrupació d'estudiants» i així ens ho transmeten aquest dos joves que en són integrants. Per això ens parlen del valor de introduir la Romanipen (entès com el sistema identitari del Poble Gitano) en el context universitari, des del seu patrimoni històric i tenint en compte la realitat i especificitats de la comunitat gitana. El resultat esperat és una universitat amb valors més democràtics, multicultural i on els i les estudiants gitanes és sentin representades i incloses aconseguint superar aquesta infrarepresentació dels gitanos i gitanes a la Universitat.

El David ens explica que ens menys d'un any es constitueixen com a organització referent i que en l'actualitat estan tramitant la possibilitat de tenir un espai físic a diferents universitats catalanes, com la Universitat de Barcelona. El fet de tenir local és una forma d'estar presents físicament en el context universitari, i això els hi donarà visibilitat.

I justament aquesta visibilitat és una de les seves eines d'acció: que els gitanos i gitanes que estudien puguin tenir aquests referents «visibles» i que els hi siguin propers. Trencar el «sostre de vidre» que impedeix que molts joves (i no tan joves) es plantegin estudiar i arribar a la Universitat.

El fet de donar-se a conèixer, de visibilitzar-se, genera sinergies, propicia que altres joves puguin arribar a plantejar-se el camí de l'educació superior en els propis barris i comunitats d'on conviuen aquests estudiants que ja «han arribat».

El David ens introdueix també els objectius i línies d'actuació que s'han anat plantejant posteriorment; ens parla de conceptes importants per a la iniciativa: lideratge (en el sentit de donar imatge i veu als referents estudiants gitanos en les seves comunitats i en la societat en general); la lluita contra l'antigitanisme (sobretot per trencar l'imaginari de baix nivell acadèmic i de rendiment dels estudiants gitanos); l'assessorament a institucions públiques per aconseguir realment una educació de qualitat i èxit inclusiva i intercultural.

Però sobretot, seguir recolzant i motivant a persones gitanes que estan intentant accedir a l'educació superior. En aquest sentit, ens explica accions concretes que ajuden a materialitzar aquests «ideals» més abstractes. En aquest punt, parlem de l'acompanyament als estudiants, de reunions i activitats tant formatives com motivacionals (grups de treball, reforç educatiu…) amb els i les joves que es preparen per a l'accés a la Universitat o que cursen estudis superiors. Assessorament individualitzat, tant per aspectes formatius com més burocràtics de la vida acadèmica. Difusió i visibilització dels referents gitanos i gitanes.

I quan ja hem conegut l’explicació de boca del David del que és Campus Rom, volem conèixer el sentir i la vivència més personal d'aquest dos integrants de la Xarxa d'Universitària Gitana de Catalunya.

L'experiència personal del Jorge, que acaba d'aprovar en el seu segon intent la prova d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys, és un experiència d'esforç i com ell mateix ens transmet, tota una aventura. El Jorge demostra ganes, motivació i necessitat i impuls per millorar… Per a ell, Campus Rom ha estat un moviment natural, que ha sorgit de la necessitat dels canvis i de la millora que té tota la comunitat gitana en general i en particular dels joves gitanos i gitanes. Ens parla d'unió, de força i d'impacte social i, sobretot, de trencar barreres des del context universitari. Ens explica que el dia que va aprovar, no s'ho creia. De fet, encara avui li costa creure que ha aprovat. Encara no sap ben bé què vol estudiar, però serà algun Grau relacionat amb l'educació. Potser Mestre d'Educació Primària. El que vol és poder ajudar a més persones gitanes a que tinguin èxit a l'educació; que es puguin superar com ell ho ha fet.

El David, per la seva part, ens explica que actualment cursa pedagogia, tot i que ha canviat d'estudis per qüestions burocràtiques. Ell ens trasllada la sensació de l'experiència universitària, viscuda com a molt positivament. Ens diu que ha pogut sentir que la «filosofia de vida» que es respira al campus està molt lligada al que ell sent i viu com a «filosofia de vida» de la comunitat gitana en sí. Ens descriu conceptes que ell considera compartits en tots dos àmbits. Com el valor de la «paraula donada». La llibertat d'elecció. La diversitat i el respecte mutu. Ens explica que ell ho ha pogut trobar en el seu dia a dia al campus i que segons ens diu, són, precisament, els valors que ell considera intrínsecs al poble gitano.

El David ens argumenta això explicant-nos que ell creu que la comunitat gitana ha aconseguit transformar els valors en fets. Per a ell, aquesta és l'aportació que els estudiants i els joves gitanos i gitanes fan tant a la Universitat com a la societat en general: els valors i els ideals fets una realitat o forma de vida.

foto: Jordi Soteras (El Mundo)

Quan ens parla de com ha crescut en nombre la comunitat d'estudiants gitanos i gitanes es mostra optimista. Ens parla de participació conjunta amb altres associacions d'estudiants com a objectius de futur i ens transmet, sobretot, la sensació d'èxit a celebrar per a la comunitat gitana. Per a ell, la transformació ve de la mà de la formació. El David ens explica que el sol fet de poder participar com a estudiants en un diàleg entre iguals amb altres estudiants no gitanos i poder transmetre el patrimoni intel·lectual del poble gitano en primera persona és ja en sí una contribució i un enriquiment per a tota la comunitat estudiantil i universitària. Trencar l'estigma de poble «monocultural», sense formació i generador de problemes des de la seva posició d'estudiants universitaris, suposa alliberar l'imaginari col·lectiu. Segons comenta, aquest fet constitueix un gran avanç per a la comunitat i per a la societat en general. Els gitanos i gitanes universitàries amb la seva sola presència estan contribuint a aquesta alliberació i estan enriquint la societat amb una nova visió, una nova perspectiva. La transformació amb i des de la formació.

Ens acomiadem d'aquests dos joves que amb esforç i constància estan aconseguint generar un moviment d'esperança i de canvi en els i les joves de la seva comunitat; el missatge és clar: els gitanos i les gitanes que volen poden arribar a la Universitat.

David i Jorge, dos exemples vivencials d'aquesta realitat que és un graó més de l'escala de la transformació i millora de la vida de la comunitat gitana a Catalunya. I, com molt bé ens han transmès, per a la societat en general.