Perquè els mapes només tenen una petita llegenda a un costat i necessitem més fites que ens serveixin de guia, hem decidit fer un relat de les entitats del barri i del municipi que ens acompanyen en la nostra travessia. L’Anna ens realitza aquest Mapa Sensible sobre el Centre d’Informació i Orientació de la Dona (CIOD) on poder trobar els punts cardinals.
Mòbil en mà per no perdre’m, vaig arribar un dimecres a les quatre al Centre d’Informació i Orientació de la Dona (CIOD). Allà ens esperava la Montse López, la coordinadora, per dedicar-nos una estona del seu temps i descobrir-nos tot el que abasteix el servei.
Només entrar ens vam trobar amb una estanteria plena de llibres, que més tard descobriríem que són només un petit tast de la biblioteca que tenen en una sala del centre a disposició de tothom. Es tracta d’un dels serveis que ofereixen per la visibilització de la dona i els seus recursos i discriminació.
El CIOD és un servei municipal que pertany a la Regidoria de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i que evidencia la necessitat de treballar per a la igualtat. Tot i atendre a tots i totes les ciutadanes de Sant Adrià, l’assistència a homes és molt inferior a la de dones, ja que la finalitat és actuar sobre les mancances que tenen aquestes. “Sempre ens diuen: per què hi ha un servei per a dones i no per a homes? Doncs perquè hi ha una discriminació clara cap a la dona a la societat. És una aposta per realitzar una acció discriminatòria positiva, per corregir aquesta desigualtat”, ens explica la Montse.
Aquesta acció de què ens parla es planteja des de dues bandes, els serveis d’atenció permanent i les activitats de dinamització compostes per tallers que varien a cada quadrimestre, i on tothom està convidat.
Els primers toquen una gran varietat de temes, i tot i que el centre estigui orientat a les dones, els serveis que ofereixen van en diverses direccions. L’assessorament jurídic, per exemple, dóna resposta a tot dubte que es pugui tenir sobre aquest àmbit: temes de família, fiscals, laborals, penals, incapacitacions… N’hi ha un d’específic per a les dones víctimes de violència de gènere, però no és una condició en la resta de recursos.
Tot i la seva dedicació i treball, el servei no es pot fer càrrec de tot. Per això un dels seus objectius és fer una derivació correcta a algun altre servei que pugui oferir l’atenció adient a la demanda. El servei per a la diversitat sexual és un d’aquests, on es fa una primera trobada en el centre però es deriva a Barcelona, ja que, com ens comentava la Montse, la por de la persona que es doni a conèixer la seva realitat sexual al seu entorn de Sant Adrià és un dels principals problemes a l’hora de poder atendre a tothom que té aquesta necessitat. Els estereotips i prejudicis segueixen sent una de les principals dificultats a l’hora de conscienciar la societat i treballar la sensibilització de tots aquests temes.
És una de les conseqüències si només es treballa des de la problemàtica. Canviar aquest fet és una de les principals preocupacions i metes que es planteja el CIOD. No hi ha una consciència prèvia sobre la discriminació de gran part de la societat i tot el que comporta al dia a dia. “No podem treballar només amb problemàtiques, hem de començar a educar des d’un altre vessant”, aclareix la Montse. La consciència prèvia evita problemes massa avançats.
Jornada de korfbal (esport mixte) amb Escola Catalunya i IES Montalban
Actualment s’ha progressat en aquests temes gràcies també a la xarxa de coeducació on participen gairebé totes les escoles del municipi i on es treballa per canviar la visió de la discriminació envers la dona. Tot i això, els resultats són lents si no es té l’ajuda de tota la societat i es consciencia sobre el paper educador de l’entorn. El CIOD treballa conjuntament amb aquestes escoles amb infants i joves per poder combatre els inputs amb què els mitjans perpetuen els estereotips i la discriminació de gènere. “Es treballa cap a una direcció de sensibilització perquè deixin d’haver-hi discriminacions, però no ens acompanya la societat a escala de canvis de model”, aclareix. Ho veiem amb la moda, la publicitat, la música… els mitjans de comunicació són agents educatius que contraresten la feina que s’intenta duu a terme des de les famílies, escoles i serveis.
Això també és un problema pel CIOD en el moment de proposar-se treballar amb homes sobre les masculinitats. Si ell mateix no veu la seva actitud com a masclista i problemàtica, no es pot intentar fer res. En aquest sentit, la coordinadora del CIOD adverteix: “S’ha d’anar treballant i anar visibilitzant. I treballar amb els nois també. Amb les noies sí, però també amb ells, que tenen molt a dir. Al cap i a la fi, les coses aniran segons el seu posicionament a la vida”. Cal evidenciar aquests estereotips i el que suposen per tal de poder-los treballar. Actualment tot es basa en la imitació de models que perpetuen l’actitud, la violència i les relacions d’abús.
Acting del grup de teatre del CIOD pel 25 de novembre
I així, a la deriva entre serveis i problemàtiques socials, la llista de peces que consoliden la violència de gènere anava creixent a mesura que parlàvem i ens endinsàvem en les estadístiques del servei. D’aquesta manera vam arribar al sistema judicial i el que comporta actualment. Un tema delicat en una realitat on s’han dut a terme judicis controvertits. El CIOD va publicar en la seva memòria que actualment només a un 14% de les denúncies de maltractament se’ls concedeix ordre de protecció. A part de sorpresa, aquest percentatge comporta unes conseqüències, explicava la Montse: “No hi ha un equilibri. Hi ha moltes campanyes que promouen la denúncia però hi ha molt pocs recursos entorn d’això. No hi ha una consciència legal ni estatal”. Què significa això? Que per poder denunciar cal tenir moltes evidències i estar segures que poden concedir-nos l’ordre. Si amb evidències físiques és complicat, el maltractament psicològic ja és quasi impossible de demostrar. Els recursos no estan al nivell de les necessitats actuals, el que converteix al sistema en un còmplice, en certa forma, de la violència de gènere. Tot i això, la confiança recau en els altres recursos que no depenen d’una denúncia i que poden donar resposta a les necessitats que tingui la persona.
Però la consciència de les dificultats actuals no eclipsa les ganes de treballar per oferir curs rere curs noves activitats a les persones que assisteixen. Són les activitats de dinamització, on trobem des de teatre i autodefensa fins a ioga, relaxació o espais de te i cafè. Aquesta última és una clara mostra que el centre no es limita a les dones, sinó que va més enllà per intentar abastar molts altres estereotips que condicionen la vida de les persones diàriament. Es treballa la multiculturalitat en aquest cas, mitjançant activitats concretes d’altres cultures i intentant crear un clima de confiança adient per compartir tots els dubtes entorn d’aquest món desconegut. “Es vol aquest espai per parlar, apropar i trencar tots els prejudicis. Per veure-les com a dones (les convidades d’altres cultures) i no com a immigrants o desconegudes”, explica la Montse.
Espai de Te i Cafè, mirades cap a la diversitat
Els altres tallers toquen temes molt diversos. La seva majoria, com els de treball corporal, són una oportunitat per poder realitzar activitats en un espai on se senten més còmodes que en un gimnàs, per exemple. L’objectiu és treballar les mancances que tenen i crear activitats que les motivin a seguir, però també és una qüestió d’apoderar-les, crear xarxa, i vincular-les donant a conèixer les assessories. Els espais de confiança que es creen poden obrir les possibilitats a treballar dels tallers que es plantegen al començament, ja que es dóna resposta a moltes més necessitats. Per això, es va comentar, cal fomentar els espais de dones. No com una forma d’expulsar als homes d’aquests, sinó de treballar necessitats que només les dones tenen.
La Montse ens va donar l’exemple del protocol d’assetjament sexual als espais lliures i d’oci que estan començant a elaborar amb la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona. Són unes reunions obertes a tots i totes les ciutadanes. Tot i això, les dinamitzadores van comentar que les dones que assistien, habitualment, confessaven sentir-se més còmodes parlant de temes com els recorreguts de punts negres a la nit quan els homes ja havien marxat, ja que podien sentir-se més compreses. “És important que hi hagi aquests espais de dones per poder visibilitzar i que elles parlin i vegin que no estan soles i que tenen situacions problemàtiques igual que altres dones”, ens va comentar.
Creant aquest clima de confiança i oferint els espais de dones, es dóna la possibilitat d’ampliar la xarxa relacional d’aquestes, de compartir situacions viscudes i que moltes vegades segueixen ocultes. Fan senzill potenciar l’empatia amb qui tens al costat i eliminar els prejudicis cap a les dones amb qui comparteixes un espai, conscienciant sobre que totes podem estar en la mateixa situació independentment de l’origen, situació econòmica o entorn. I per tant, és una feina de tothom lluitar i perseguir aquesta igualtat, confiant en la fortalesa que tots i totes tenim, enfortint les capacitats i utilitzant els recursos que s’ofereixen. I per acabar, la Montse ens va voler recordar: “Nosaltres som un servei específic, però tothom des del seu vessant educatiu ha de tenir aquesta visió i consciència sobre les diferències que existeixen. I això, s’ha de tenir en compte. És difícil, però cal seguir-ho treballant”.