Perquè els mapes només tenen una petita llegenda a un costat i necessitem més fites que ens serveixin de guia, hem decidit fer un relat de les entitats i serveis del barri que ens acompanyen en la nostra travessia. En Marco ens realitza aquest mapa sensible on poder trobar els punts cardinals.

En aquesta ocasió ens hem anat a trobar amb l'IES Fòrum 2004.

Podem veure com l’institut es relaciona amb unes 12 o 13 entitats, tres de les que destacaria són el centre de formació professional, el casal dels infantil del barri i els serveis socials, amb aquests últims cada mes es reuneixen a comissió social i a més fan entrevistes puntuals. L’Agustí destaca aquestes entitats per una qüestió de periodicitat a l’hora de trobar-se, amb altres entitats hi ha molt bona relació però es basa més en l’oci. Una de les entitats amb les que els agradaria treballar és amb el poliesportiu de La Mina, ja que no fan cap activitat conjunta, però no per una mala relació sinó perquè no s’ha donat el cas de trobar-se i acordar una col·laboració en sentit d’activitat pels alumnes. L’institut ha aconseguit realitzar una activitat esportiva que és el futbol sala, els dimecres al migdia, però la realitzen al mateix centre. Les activitats festives les porta el tutor de cada classe i no s’arriba a fer tantes coses com anys enrere, quan no faltava economicament parlant. Es busquen activitats gratuïtes o amb una inscripció molt baixa perquè les famílies s’ho puguin permetre.

No obstant, l’Agustí és realista i, tot i ser optimista i veure que es van veient alguns canvis, creu que queden moltes qüestions de millora, ens diu que les passes són molt petites. L’absentisme escolar és el problema bàsic dels alumnes de l’IES Fòrum 2004, però també hi ha molt camí de millora en qüestions d’hàbits. Aquests ja poden ser hàbits bàsics o també saludables, el nivell de coneixement és baix i la influència de l’IES no arriba tant lluny com per establir en l’alumne hàbits i comportaments que serien necessaris. Els conflictes entre els alumnes no tenen protagonisme dins de l’escola i per tant, hi ha bastant bona relació (pocs problemes i poques baralles). La immigració no significa un problema però si que es relacionen menys amb els altres, formen grups petits de 2 o 3 amics, mentre que els altres alumnes arriben a formar grupets amb una quantitat de membres més gran.  

Una qüestió molt important que destacaria com a projecte de futur és poder disposar d’educació postobligatòria. S’havia tingut mòduls de grau mitjà d’informàtica i, també, batxillerat, però no van funcionar. No obstant, l’Agustí argumenta que és necessari disposar-ne ja que molts alumnes del barri no tenen medis per sortir del barri per continuar la seva formació i educació i per tant, seria necessari poder brindar-los-hi aquesta oportunitat.

Una altra situació que cal treballar és la relació de l’institut amb els alumnes, les seves famílies i així, la vinculació d’aquests a l’entitat apostant per l’educació i formació, a més així també es podria treballar conjuntament en el manteniment del barri, de manera de transformar-lo en un lloc més net. La dificultat de treballar amb aquests joves és que molts no tenen límits, mai se’ls hi ha imposat res i això deixa la tasca del professor en una posició molt vulnerable, ja que no pot exigir a l’alumne de qualsevol manera. En aquest punt entraria la importància de la família, que seria clau en acompanyar en el camí vital de l’alumne.

En quant als problemes del barri, l’Agustí destaca les qüestions cíviques i educatives com el més important i minimitza els problemes de drogues. Dins del centre les drogues no són un problema, ja que l’únic que passa i de tant en tant és trobar algun alumne fumant, una cosa que és bastant normal en qualsevol centre educatiu d’adolescents. A més destaca que ha estat un error invertir econòmicament en aspectes urbanístics quan només serveix per rentar la cara del barri en comptes de solucionar problemes reals.

Acabant l’article, voldria destacar de l’Agustí, com a tret identitari, aquest sentiment de poble que té. Ell és del Delta, ho comenta a l’entrevista amb orgull, i és que si fos per ell treballaria de forestal, diu que a vegades hi somnia. Per explicar aquest sentiment de persona de poble i com ell ho transmet, en l’entrevista recorda la catalana i m’explica que anava a la catalana a menjar un entrepà perquè aquell ambient el feia sentir com al seu poble.

Vull destacar la frase, per donar més accent a aquesta qüestió característica de l’Agustí com és el sentiment de poblet: “encara que et sembla que estic adaptat al despatx em rebenta, jo sóc del Delta, i la gent del Delta necessitem estar a l’aire lliure i llocs amplis”.