Perquè els mapes només tenen una petita llegenda a un costat i necessitem més fites que ens serveixin de guia, hem decidit fer un relat de les entitats i serveis del barri que ens acompanyen en la nostra travessia. Miriam ens realitza aquest mapa sensible sobre el Punt Òmnia Centro Cultural Gitano on poder trobar els punts cardinals.

Les TIC, la "canya de pescar" dels temps que corren

M'entrevisto amb la Lara al Centre Cultural Gitano. Ella és la dinamitzadora del Punt Òmnia, pertanyent a la Xarxa Òmnia, que es troba ubicat a la seu del Centre Cultural Gitano de La Mina.

El Centre Cultural Gitano La Mina és una associació sense ànim de lucre que va ser creada per un grup de gitanos andalusos, provinents del "Camp de la Bota", i oficialment constituïda l’any 1978.

És un instrument de participació del col·lectiu gitano del barri de La Mina, per a la seva promoció social i cultural i obert també a persones i entitats no gitanes. El seu objectiu principal és fomentar i mantenir un espai de convivència i civisme defensant el reconeixement de la igualtat dins d'una societat majoritàriament multicultural.

Pel que fa al Punt Òmnia del centre cultural, els objectius del mateix giren entorn a tres eixos principals: la formació, la inserció social i laboral i l'ús comunitari.

Quan li pregunto a la Lara per aquests objectius ella em parla del dia a dia del Punt Òmnia, de la seva visió concreta de les persones que hi acudeixen i de com les noves tecnologies poden incidir i millorar la vida quotidiana d'aquestes… I aquesta és, justament, la informació que més m'interessa per poder ubicar en aquest mapa sensible el Punt Òmnia del CCG.

La Lara m'explica que quan va acabar la carrera d'educació social mai s'havia imaginat que treballaria amb el col·lectiu gitano. El que destaca d'entrada és que es troba davant d'un col·lectiu que, pel que fa a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (les TIC), necessita «ajuda» pràcticament per a tot. L'explicació que em dóna és ben senzilla: es tracta de persones que, en molts casos, han tingut poc accés a la formació en general i molt menys a la utilització de les TIC.

Destaca el fet que la majoria no tenen ordinador a casa. Per tant, el que pot ser habitual en gran part de la població avui dia (és a dir, l'accés a equips informàtics domèstics o a l'escola), en el col·lectiu d'usuaris que acudeixen al Punt Òmnia és justament el menys habitual. La Lara els acompanya en aspectes com inscriure's a les pàgines de recerca de feina, segellar la demanda d'ocupació i/o concertar cites prèvies al SOC. Organitza cursos amb l'objectiu de fer arribar les TIC a les persones que s'apropen al Punt.

Pel que fa a l'assiduïtat i a la participació de les persones usuàries, em comenta que aquest és un dels seus desafiaments: que les persones acudeixin amb regularitat i que no ho facin sentint-se obligats, ja que sovint rep derivacions de programes del SOC o d'altres entitats i aquestes usuàries no perceben la seva participació en el recurs com a quelcom "voluntari".

El Punt Òmnia (i el Centre Cultural Gitano en general) col·labora amb altres projectes i entitats i en la gestió de derivacions a altres serveis (com el Servei d'Orientació Jurídica, SOJ).
 

Quan parlem d'inserció i de treball comunitari, parlem justament d'això. La Lara em comenta que aquesta part "comunitària" del Punt ella la veu, per exemple, quan les persones usuàries que tenen certs coneixements informàtics i de les xarxes ajuden a aquells que tenen més dificultats. També en el fet que al Centre no acudeixen únicament persones gitanes: em parla de dones paquistaneses, magrebines i de persones grans d'origen principalment andalús que hi assisteixen també i que es troben al Punt interactuant en el marc d'aquest espai. Aquí, em diu la Lara, es respira un bon ambient entre tots i totes.

Pel que fa a la inserció, arribem a una conclusió prou òbvia. I és que en la societat en la que vivim, si no tens accés a internet i a la utilització de la informàtica, estàs fora de moltes possibilitats. Gairebé, assegura la Lara, podem afirmar que «estàs fora de la mateixa societat».

En aquest sentit, al Punt volen dotar a les persones d'aquesta eina de inserció a tots els nivells que constitueix l'accés a aquestes tecnologies. Parlem d'aquella dita que diu: "Regálale un pez a un hombre y comerá un día. Enséñale a pescar y comerá toda la vida….". En aquest cas, al Punt es dóna accés a aquesta "canya de pescar" que suposen en aquesta societat les noves tecnologies i es fomenta, sobretot, que puguin arribar a formar-se en i per a poder utilitzar-la de manera autònoma. El "peix" arriba quan els i les usuàries, a base de constància, acaben aconseguint una feina, creant-se un perfil a les xarxes socials i aprenent a redactar i millorar el seu curriculum.

En aquest punt abordem el tema de "l'estigma" del barri i del col·lectiu. Com pots deixar de banda allà on vius o el cognom que portes per poder accedir a una feina? La Lara intenta tractar aquest tema amb les persones usuàries de manera directa i clara. Sabent el que hi ha, com poden lluitar contra aquesta estigmatització. En aquest punt, ella em parla de persones que es superen dia a dia. I són aquestes les que haurien de ser susceptibles de ser, com ho són els aspectes negatius del barri, titulars de notícies sobre La Mina. Les expectatives creades, les creences construïdes des de fora i des de dins ("soy gitano y no valgo para: estudiar, trabajar, ….") s'esquerden dia a dia des d'un espai com aquest.

I parlant de constància i del PEB (Projecte Educatiu Barri de la Mina), acabem tractant l'ús del català, de les famílies, del treball en xarxa de les entitats i d'un col·lectiu que aquesta educadora del Punt Òmnia em transmet des de l'admiració i el reconeixement més absolut: els i les joves (i no tan joves) d'ètnia gitana que s'han estat preparant per a l'accés a la Universitat. Em parla d'aquest "doble esforç" que han de fer les persones que majoritàriament van abandonar els estudis precoçment, que han d'aprendre en uns mesos el que aprenem en anys i anys. Els prejudicis, de fora i de dins de la pròpia comunitat, les barreres imposades i auto-imposades, les creences que minen l'autoestima i que fan flaquejar les forces. A mesura que ens ho explica, la Lara repeteix la paraula "admiració". Ella ho viu com una eina molt poderosa per trencar estereotips, tant propis com aliens. De poder coordinar els valors propis de la cultura gitana amb la inclusió social que suposa el fet d'accedir a estudis universitari, a noves professions, a nous espais on desenvolupar-se laboralment i personalment. Graons que es pugen amb esforç però que serveixen per construir l'escala dels canvis.
 

També tractem el tema de la inclusió de la perspectiva de gènere en el projecte. La Lara ho té clar: les dones troben en el Punt Òmnia una eina d'apoderament. El fet de poder venir a buscar feina, d'interrelacionar-se amb altres dones i també amb homes, sabent que aquest tema, el de compartir espais mixtes, és "delicat" en la cultura gitana. De totes maneres, ella em reconeix que s'ho gestionen prou bé i que al final es tracta més aviat de casos puntuals de dones que acaben deixant d'assistir o d'episodis de comentaris que s'han de tallar i que no solen passar a més. En general, diu, espais com aquests ajuden a donar aquest impuls de sortir de casa, d’explorar nous espais i de participar de la societat més enllà del paper domèstic de la dona.

I en aquest punt és inevitable parlar d'un referent del barri vinculada també al Centre Cultural: la Paqui Perona. La Lara em parla dels diferents projectes que persones com la Paqui fan amb les dones del barri. Exemples de la inclusió de la perspectiva de gènere als projectes de formació, inserció i inclusió que es fan aquí a La Mina i que estan ajudant a les dones a saber posar en una balança les seves prioritats i a poder escollir, amb major llibertat on situar cadascuna.

Portem ja una estona parlant i comencen a entrar algunes usuàries que requereixen de l'ajuda de la Lara. Em comenta que aquest és un altre dels desafiaments que ella es troba: el respecte dels horaris, dels temps, del compromís…

I quan ens adonem, acabem tractant el tema de les ajudes socials, de l'enfoc sovint erroni que durant anys s'ha aplicat al col·lectiu gitano que no ha afavorit gaire una inclusió real.

I així, parlant i parlant, tornem a la "canya de pescar" i la Lara coneix moltes persones ja, des de que treballa en aquest barri, que "s'han arremangat els pantalons", que "s'han ficat al riu" i que tenen "ben agafada la canya". Constància, paciència i poc a poc seguim pescant i omplint el cabàs de peixos que alimenten esperances de poder pescar en rius més grans, i fins i tot, per què no, a l'oceà.