La nostra proposta era senzilla: canalitzar les peticions del col·lectiu d’afectats de l’edifici, per poder modificar l’agenda de les administracions i fer pujar, en les seves prioritats, la resolució de la qüestió de l’edifici Venus.

Sabíem que quan s’iniciés la campanya a Goteo l’impacte mediàtic seria molt important, però que si iniciàvem un procés definitiu, hauríem de mantenir la flama encesa, acompanyar “la ràbia” dels afectats (veritables patidors del disbarat administratiu), mantenir l’atenció pública durant mesos i contribuir a cercar una solució duradora i real a tot plegat.

La situació de l’edifici Venus ja havia hackejat algun cop l’agenda política. Recordem que Paqui Jiménez va participar al projecte “Jo pregunto” realitzant una pregunta en directa a Carles Puigdemont, llavors president de la Generalitat de Catalunya, posant de relleu com un tema hiperlocal com l’enderroc de un edifici en un dels barris més complexos de la Catalunya hauria d’ésser protagonista de la “realpolitik”.

Just unes setmanes abans “d’obrir” el projecte, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució parlamentària plantejada per tots els grups municipals de l’Ajuntament de Sant Adrià. Aquesta resolució instava al Consorci del Barri de La Mina a convocar una reunió amb els màxims responsables polítics i institucionals de les administracions que formen part del govern del Consorci, per a tractar les propostes de millora del barri i concretar els seus compromisos de les administracions.

El projecte es va iniciar en un bon moment del clima polític… I només es tractava de dinamitzar-ho. Així abans d’obrir públicament el projecte, es van realitzar reunions discretes amb diferents representants i administracions presents al consell de govern del Consorci del Barri de La Mina.

Algunes d’aquestes reunions es van realitzar als primers mesos del projecte però altres es van realitzar durant la campanya del crowdfunding o fins i tot a finals del curs 2019-20 (just passats els mesos de confinament per la COVID19). Aquestes reunions es van realitzat gràcies a les gestions i contactes de part de l’equip del projecte, grups polítics locals o per mitjà dels mecanismes oficials.

Abans de tancar aquest repàs de la nostra sacsejada política ens hem d’aturar en la noticia que es va publicar el passat mes d’abril: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemna la inactivitat del Consorci i l’obliga a executar el Pla Especial de Reordenació i Millora (PERM), que preveu l’enderroc de l’edifici Venus i el reallotjament de les persones que hi viuen. 

Aquesta sentència obliga també al Consorci a enviar l’expedient al Jurat d’Expropiació de Catalunya. Amb aquesta sentència, sembla que la sortida d’aquest túnel és més aprop que mai.

I amb aquesta sentència sobre la taula, es va realitzar la darrera trobada “política” amb Francesc Iglesies, actual president de la Comissió Executiva del Consorci de La Mina i Secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Aquesta trobada va ser facilitada per l’equip del Síndic de Greuges que des de 2014 ha estat fent seguiment de la situació de l’edifici i les peticions dels afectats.

Aquest, és un bon punt per aturar-se en aquesta deriva sobre el projecte Objectiu Venus i tornar gaudir del mantra que ens ha acompanyat des del principi: “Tot comença i res no acaba a Venus”.

En aquest cas amb un regust a la frase de Galeano sobre l’horitzó i la utopia: “La utopia està en l’horitzó. Faig dos passos, ella s’allunya dos passos i l’horitzó s’allunya deu passos més enllà. Llavors per a què serveix la utopia? Per a això, serveix per a caminar.”