Enderrocar un edifici en què viuen centenars de famílies és, evidentment, un procés de molt alta complexitat. En el cas de l’edifici Venus del barri de La Mina, però, aquesta complexitat ja fa temps que ha sobrepassat totes les expectatives en un procés que està sent especialment dificultós per als que hi viuen. I és que, tot i fer més de vint anys que se sap que l’edifici ha d’anar a terra i haver-se aprovat el nou projecte d’expropiació, encara no sabem ben bé quantes de les famílies de Venus que demanen ser reallotjades (en lloc d’indemnitzades) finalment hi podran accedir i en quines condicions.

Després de recórrer plans clarament insatisfactoris que van dur a anys d’inacció i abandonament per part de les administracions, algunes de les persones afectades van promoure una demanda amb el suport de la campanya ‘Objectiu Venus’ en un intent de desencallar la situació. És així com, el 2020, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acaba condemnant al Consorci de La Mina a reprendre el Pla Especial de Reordenació i Millora del Barri de La Mina. Un pla que inclou, entre les seves mesures previstes, l’enderroc i reallotjament de les famílies que habiten Venus.

És en aquest context en què es posa en marxa, l’estiu passat, l’Oficina Tècnica de Venus per al procés d’expropiació de l’edifici.

–

Qui forma l’Oficina Tècnica de Venus?

La gestió del procés d’expropiació recau en l’entitat Vincle, associació per la recerca i l’acció social amb experiència en altres processos similars a llocs com Manlleu o el barri de Sant Roc de Badalona. Vincle va crear un equip específic de professionals per a La Mina en què destaquen tant els perfils socials com tècnics, amb advocades i arquitectes experimentades.

Ara que ja fa mesos que treballen al barri i comencen a veure algunes de les possibles sortides per a les veïnes afectades, l’equip redactor del desdelamina.net vam voler seure a conversar una estona amb la directora de l’Oficina, Julie Marquiset. Volíem així conèixer les persones que la formen, la feina feta fins ara, i els reptes de futur del procés engegat.

Als despatxos dels locals que ocupen, a la mateixa Rambla de La Mina amb el carrer de Ponent, ella ens explica com la primera tasca a què van haver de fer front va ser la realització d’un diagnòstic actualitzat de la situació de l’edifici i els seus habitants. Van mirar de reunir-se amb alguns serveis i projectes del barri que els poguessin aportar la seva visió per, després, realitzar entrevistes amb totes les veïnes afectades per estudiar individualment cas per cas.

Les casuístiques amb què s’han trobat durant les trobades amb les persones afectades són molt diverses: des de famílies que comptem amb tota la documentació al dia i on queda ben clara la titularitat de l’habitatge fins a propietàries que per un motiu o altre han marxat del barri i amb qui costa establir contacte. Va caldre, doncs, actualitzar bé les dades per tal de poder traspassar-les a les persones encarregades de la redacció del projecte d’expropiació inicial que servirà com a nou punt de partida. Un esforç important que no ha evitat que encara ara hi hagi uns pocs casos en què no s’ha pogut contactar amb les persones afectades, i que no es descarti que algunes situacions puguin canviar durant el que queda de procés.

Un valor que pot aportar una entitat del tercer sector en un cas com el de Venus en la fase en què es troba és assegurar un acompanyament social que vagi més enllà de la fredor dels documents i les resolucions judicials. És precisament això el que na Julie ens destaca enfront de les dures situacions de molts dels casos. “Una expropiació no és una cosa molt feliç, et treuen a la força de casa teva”. Ens diuen que esperen, doncs, poder-hi fer front amb tot el respecte i atenció individualitzada de qualitat necessària, tot i que també reconeixen amb cert optimisme moderat la necessitat de decisions polítiques “fortes”.

La tasca que se’ls ha encomanat no és menor, i en són conscients. L’acollida al barri sembla haver estat bona durant aquests primers mesos i, fins i tot, millor de l’esperada. Encaren ara, però, possiblement un dels moments més crítics i delicats de l’operació, havent-se aprovat el passat mes d’abril el nou projecte d’expropiació de l’edifici Venus per part del Consistori de La Mina.

–

Els reptes d’aplicar el pla d’expropiació

En la fase actual, les famílies són notificades, cas per cas i de forma individual, de les condicions plantejades per a l’expropiació i el possible reallotjament. És d’esperar que, tot i les millores respecte a l’anterior projecte, no tothom senti que les compensacions proposades per abandonar el seu habitatge siguin justes o suficients, i que això pugui generar algun malestar i l’obertura d’una apel·lació o revisió del cas.

Na Julie comenta que hi hauran de fer front necessàriament amb el marc proporcionat per l’administració, i reconeix que la proposta “sempre serà insatisfactòria, perquè en el fons la gent de Venus cerca una reparació que sent que no està tenint”.

Pel que fa a les opcions de reallotjament possibles per a qui s’hi pugui acollir, a banda d’alguns pisos actualment disponibles al barri (algun d’ell a l’edifici de pisos socials que es va construir, però que es va ocupar), es preveu també la construcció d’un nou bloc que podria trigar entre quatre i cinc anys en construir-se.

Preveient que bona part de les famílies no voldran esperar tant, també s’està treballant en la compra pública d’habitatge dins del que marca el pressupost en els municipis de Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i el barri Besòs Maresme de Barcelona. I és que és evident que no tothom qui vulgui optar per quedar-se al municipi ho podrà fer i cal, doncs, ampliar el radi a les poblacions veïnes i, fins i tot, a poblacions de tota l’àrea metropolitana de Barcelona (quelcom que es faria amb la implicació de la Generalitat de Catalunya).

Aquesta varietat de destinacions també podria afavorir comunitats viables i una bona convivència un cop fet el procés de reallotjament, evitant possibles conflictes o dinàmiques que hagin pogut haver-hi a Venus en els últims temps.

–

La degradació de Venus

Una qüestió que ha preocupat força a les persones afectades és el mal estat de l’edifici, especialment a les zones comunes. Una qüestió que no sembla que hagi de millorar, sobretot quan es comencin a buidar pisos i cada vegada quedin menys persones vivint a Venus. Recordem que fa més de 20 anys que se sap que l’edifici s’ha d’enderrocar, fet que ha derivat en un clar manteniment de mínims que es fa evident només de posar-hi un peu.

Un dels arquitectes de l’Oficina Tècnica, Emili Hormias, ens assegura, però, que l’estructura de l’edifici es troba bones condicions i que no cal patir per cap problema major. Sí que reconeix que la falta de manteniment i rehabilitació han dut a una major degradació que, per exemple, a l’edifici germà del carrer Saturn. També ens explica que s’estan duent a terme totes les actuacions puntuals de seguretat necessàries. Unes tasques que gestionen des de la mateixa oficina.

Aquest, de nou, pot ser un punt de conflicte o desacord amb les veïnes de Venus. Algunes d’elles ens consta que estan descontentes i esgotades després de tants anys immerses en aquest procés, molt especialment per la falta de manteniment de l’edifici i les condicions en què han hagut de viure. Acceptar els nous acords proposats pot significar haver de retirar els contenciosos que algunes famílies han interposat per reclamar una indemnització més important pels danys a la propietat que encara està pendent de resolució, i no totes hi estan disposades.

Si en alguna cosa sembla haver-hi consens, és que al procés d’expropiació i enderroc de l’edifici Venus encara li queden força anys per ser finalitzat. Sembla que caldrà, encara una vegada més, carregar-se de paciència per passar per totes les fases necessàries fins al moment en què les màquines puguin començar a entrar a treballar.