Com si miréssim per un petit forat de la porta, ja hem pogut desgranar les primeres sensacions i experiències de les participants de la sisena edició del Identitats i Miralls. I ens hi hem aproximat a través dels seus relats, posant la mirada i l’èmfasi en els primers nervis i les expectatives.
Les nostres viatgeres han estat destinades a diferents col·lectius i entitats. El CAP La Mina ha esdevingut casa d’acollida per a la Cristina, l’Alba i la Laura. I elles ens parlen de incertesa i inquietud, però també de motivació, actitud i interès: “Vàrem enriquir-nos d’anècdotes i situacions que es duen a terme al CAP i que des de fora no són visibles o simplement no se’n volen fer. A més d’aprendre nous aspectes sobre el barri, així com també a no creure tots els estigmes que es tenen sobre aquest. Això no vol dir però, que haguem de viure en una bombolla de color rosa, sinó que aprenguem a fer-nos una idea pròpia sobre aquest, coneixent-lo des de dins”, ens expliquen durant la trobada on van xerrar sobre drogues i salut comunitària.
La Sandra i el Miquel, per la seva banda, es van dirigir al Casal Infantil de La Mina. Amb confiança i respecte van trobar-se amb la Berta, l’Aida i la Mònica, educadores de l’associació, amb qui van comentar la notícia de La Directa “Les campiones de la Mina: lluitar contra els estereotips des de la perifèria”. Sobre lluita, perifèria i superació van articular el seu encontre, i destaquen: “La Berta, l’Aida i la Mònica van mostrar el seu desacord amb la mala fama i l’estigma engronsat que es té sobre aquest barri, sobretot o van fer notar dues d’elles que portaven més temps treballant a la zona i ja s’hi havien desconstruït els prejudicis que pràcticament tothom porta quan entra a La Mina.”
I de futures treballadores socials a periodistes. Aquest va ser la Cristina i la Soukaina van trobar-se amb en Jordi i la Paula per emprendre un viatge al cor del fet noticiós. La trobada els va servir per aprofundir sobre algunes de les realitats del barri i per conèixer, concretament, la de la Paqui, una veïna referent entrevistada per La Jornada. I com tots els camins finalitzen en altres nous senders, el seu les va portar fins a l’Arxiu Històric de La Mina: “No només hem après molt amb aquests dos professionals, sinó que a més la Paula ens va donar l’oportunitat de conèixer al Josep Maria Monferrer, pedagog que lluita per l’educació dels joves del barri i les injustícies que s’hi viuen, a més de treballar a l’Arxiu històric.“
El camí continua per a elles i nosaltres hi estarem per compartir-ho i per llegir els seus quaderns de viatge… ens acompanyeu?