Primeres experiències i primeres sensacions per a les participants del Identitats i Miralls 2020. Els dos grups d’estudiants de Treball Social de la Universitat de Barcelona han estrenat l’edició amb dos col·lectius d’adolescents: la UEC i el Centre Obert de Salesians La Mina. Voleu saber com ho han viscut? Ens ho expliquen elles mateixes!
Comença el viatge per a la Kenza i l’Alba. Aquesta parella d’estudiants inicia l’aventura del Identitats i Miralls amb el grup de joves de la UEC (Unitat d’Escolarització Compartida) de Salesians La Mina. Tot un repte per a les dues noies, que reconeixien sentir-se “incòmodes” per no saber ben bé amb què es trobarien durant la sessió. Així ens ho expliquen al seu primer article al bloc del Identitats i Miralls.
“Vam trobar punts de connexió entre tots ells i tornaven al tema principal, el barri, els prejudicis i les males condicions de vida”, ens expliquen. L’Alba i la Kenza asseguren que van aconseguir trencar amb els seus propis estereotips. Entre ells, “que havien d’anar amb cautela pels carrers del barri, que no podien anar soles, que la gran majoria de veïns i veïnes eren delinqüents i perilloses i que era un barri perillós i marginal”.
Segur que l’Alba i la Kenza continuen avançant i aprenent a mesura que avancin les sessions. Estarem atentes al seu creixement en aquest Identitats i Miralls 2020.
Per la seva banda, la Paula i l’Andrea també han donat la benvinguda a les sessions de servei. En aquest cas, ho han fet amb el grup d’adolescents del Centre Obert de Salesians La Mina. Un col·lectiu amb qui van reflexionar entorn a la Covid-19 i l’adaptació de l’escola en temps de confinament.
Els nervis van ser protagonistes dels primers moments de la trobada. “Anàvem molt nervioses perquè mai havíem fet cap dinàmica, i molt menys amb adolescents. Tampoc ens coneixem molt entre nosaltres dues, i en ser el primer cop que havíem de posar en comú una dinàmica de 90 minuts no sabíem com ens en sortiríem, si ens avindríem bé les dues i si les noies i nois gaudirien i aprendrien amb nosaltres. Però tot i això, les nostres ganes feien que aquestes emocions només fossin uns nervis momentanis, que de seguida se’n van anar”, ens expliquen al bloc de l’experiència Identitats i Miralls.
Poc a poc, les reflexions i els intercanvis van anar fluint. La Paula i l’Andrea es van endur algunes idees a casa per anar païnt: “Algunes que ens van cridar l’atenció van ser la d’en Lluís ens va dir des d’una perspectiva més positiva que això li havia portat a tenir una relació més estreta amb la seva família o la d’en Curro que, per sorpresa nostra, ens va dir que ell va aprofitar més el temps per dormir i jugar a la play i que es va descentrar més dels estudis. La Neus, la Gisela i l’Antonio creien que la idea implementada per l’escola d’utilitzar el Whatsapp com a eina d’estudi era un bon plantejament, però que preferien el caliu de l’escola i les classes presencials, ja que a través del mòbil no es concentraven tant i perdien una mica el fil de les classes.”
Allò que al inici eren inseguretats i prudència es va anar transformant en aprenentatge. L’Andrea i la Paula també tindran dues sessions més per conèixer el barri i la seva gent. Ens ho explicaran a través de la seva mirada i paraules i nosaltres estarem encantades de compartir-vos-ho.