Primeres trobades de les participants de l’APS Identitats i Miralls a La Mina

Fa unes setmanes, vam donar la benvinguda a les participants de la desena edició del Identitats i Miralls. Quatre parelles d’estudiants de Treball Social de la Universitat de Barcelona s’endinsaven en un viatge per descobrir i descobrir-se a través de La Mina i les seves protagonistes. Ara, ens comparteixen com han estat les primeres trobades amb professionals i el veïnatge.

La parella de l’APS formada per la Paula i l’Anna es van trobar amb el Club de lectura de la Biblioteca Font de La Mina. Cinc persones van formar part d’aquesta sessió on es va parlar sobre la realitat del barri des de la visió de les veïnes i els veïns, i on la pandèmia i l’èxit escolar van ser motiu de debat. “Independent i un caramel per als mitjans de comunicació”. D’aquesta manera definien a La Mina les participants.

La Nataly i la Silvia, per la seva banda, es van trobar amb representants de l’Associació de veïnes i veïns i de Les Adrianes. Van discutir entorn a la proposta de col·locar càmeres a l’espai públic. Les opinions van ser disperses i després de la trobada, les dues estudiants van poder concloure: “A la Mina hi ha una realitat, i és la que és. I sobretot és sobre la que s’ha de treballar, per un barri digne, un barri sense exclusió, un barri amb menys desocupació i menys taxes d’absentisme a les escoles i instituts, sense drogues, ni venda ni consum. Però hi ha una cosa que s’ha de treure com més aviat millor, i és l’estigma de viure a la Mina. Mentre els mitjans de comunicació continuïn en aquesta línia, de desprestigi, i de manipulació de la informació, poc es podrà fer”-

Finalment, la Maria Laura i la Paula van conèixer al grup de joves de la UEC (Unitat d’Escolarització Compartida) de Salesians La Mina. La Maria Laura, després de la trobada, reflexiona: “Els joves i passejar pel barri em va fer adonar-me que la realitat de La Mina pot arribar a ser com la de qualsevol altre barri de Barcelona on es pot sentir familiaritat entre els seus residents”.

I la Paula explica: “El que vam viure en aquesta sessió no ho podem explicar amb paraules perquè és una sensació que no es pot transmetre, però la resumiriem en una paraula: ganes. Ganes de tornar a tenir una altra sessió. Ganes de lluitar. Ganes de sentir. Ganes de viure.”