Protestes veïnals a La Mina contra l’alberg provisional per a toxicòmans

  • Categoria de l'entrada:Societat

La situació que estem vivint com a societat a causa de l’estat d’alarma pel COVID-19 està deixant al descobert moltes desigualtats que no se’ns feien visibles. I al nostre barri, les escletxes i els contrastos sembla que s’allarguen i ens distancien encara més d’altres realitats. 

Així ho hem vist al llarg d’aquesta setmana. L’Ajuntament de Sant Adrià decidia habilitar un espai per a 20 toxicòmans després de les queixes veïnals dels blocs Venus i Saturn a causa de l’alt tràfic de persones consumidores en temps de confinament.

D’aquesta manera, el Poliesportiu de La Mina funcionaria com un alberg temporal que permetés consumir amb garanties i vetllar per la seguretat i la salut del veïnatge del barri. El dispositiu, que es preveïa que gestionaria la Creu Roja, actuaria de manera similar a l’espai que hi ha a Barcelona, liderat per l’Associació Benestar i Desenvolupament.

Imatge de La Vanguàrdia

La sorpresa arribava el passat dissabte. Al voltant de 50 persones es concentraven davant del Poliesportiu per impedir l’obertura de l’espai, prevista pel dilluns 27 d’abril. Amb mascaretes i guants, el grup manifestant deixava constància de les protestes amb una cacerolada, negant-se a acollir el confinament de les 20 persones consumidores.

Davant la manifestació organitzada, l’Ajuntament de Sant Adrià decidia cancel·lar el dispositiu. Ho explicava públicament en un comunicat oficial a la pàgina web i a través de les xarxes socials.

Des de llavors, i com és habitual, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la situació. Les protestes s’han traslladat també a les xarxes socials, on s’han generat moviments a favor i en contra d’aquest dispositiu. Un dels comptes que ha reaccionat a les protestes és el nou col·lectiu @LaMinaSolidaria, nascut en temps de confinament i que es defineix com un “altaveu veïnal de possibles abusos o injustícies” que es localitzin aquests dies en el barri.

Des del desdelamina.net, us llancem el repte de plantejar-nos què ens mou com a barri per viure situacions com aquesta. Quina part de responsabilitat hem d’assumir, quin és el nostre paper educatiu i quina és la lògica i la coherència de les nostres accions. I sobretot, quanta solidaritat ens cap en el nostre cor comunitari.