Si has passat recentment per davant dels locals de Ràdio La Mina, segurament ja has pogut veure que hi llueix un nou cartell amb imatge renovada. I és que l’emissora del barri i tot el municipi de Sant Adrià de Besòs, està d’aniversari celebrant 40 anys en antena des que el 1984 iniciessin les transmissions des de casa d’un capellà del barri de forma més o menys ‘clandestina’.

En una recent xerrada a l’Arxiu Municipal de Sant Adrià, dos puntals històrics de la ràdio com són Martin Arcos i Núria Arnau van compartir anècdotes i experiències acumulades durant tots aquests anys. Des del trasllat temporal al despatx del regidor Paco Marín i més endavant a la parròquia, fins a les diferents etapes tecnològiques a les quals s’han anat adaptant en funció de les demandes del públic.

“Abans ens trucaven molt per demanar cançons col·lapsant la línia, però avui la gent ja no ho necessita”, comentava en Martín. I és que no fa tants anys que serveis com YouTube o Spotify formen part del nostre dia a dia, posant al nostre abast tot el catàleg musical mundial amb uns pocs clics al mòbil. Als locals de la ràdio encara queda tot l’enorme catàleg de discs (en vinil i CD) que es feien servir per crear les seleccions musicals. Avui en dia, però, les noves tecnologies els han deixat pràcticament obsolets en favor de les plataformes digitals.

I justament, per poder adaptar-se com cal als nous temps, la Ràdio La Mina també s’ha renovat per dins modernitzant les instal·lacions i preparant-se per nous formats més digitals i online que mai. Ja fa temps que emeten el seu senyal a través d’internet, però el nou repte és ser també present en el món dels podcasts i el contingut en directe a xarxes (streaming), tant en format d’àudio com de vídeo.

Fidels a la seva vocació de servei i com a projecte sense ànim de lucre, la ràdio del barri i Sant Adrià continua oferint possibilitats formatives als joves del territori i compta en la seva programació amb continguts pensats per promocionar les activitats i entitats del barri. Si bé ha passat per èpoques amb una major activitat social, la seva ànima segueix sent aquells que desinteressadament col·laboren amb el projecte, que acaba sent un planter de què han sorgit professionals que ara treballen en ràdios comercials de renom.

Na Núria, però, lamentava d’alguna manera estar notant una menor implicació en el jovent del barri per fer créixer el projecte i assegurar-ne el relleu. Tot i que els recursos mai han estat abundants, això no ha estat impediment per obtenir una visibilitat important. L’antena instal·lada al terrat del bloc del carrer Mart arriba a una audiència potencial de mig milió de persones, i les xarxes socials han possibilitat també arribar a tenir oients per tot el món. “El 2017 vam ser l’única ràdio que es va atrevir a posar la falca del referèndum”, comenta na Núria recordant com un simple gest valent els va donar una visibilitat com mai havien tingut.

La ràdio és un mitjà meravellós (alguns dirien que amb ‘màgia’) que elimina barreres i et permet expressar-te sense la vergonya que podria suposar fer-ho davant d’un públic en directe. El format fa possible que amb uns recursos limitats es puguin fer coses molt interessants, i encara deixa suficient espai per a poder imaginar nous reptes de futur. Una il·lusió que també se li nota a Víctor Vilches, actual treballador de la ràdio, mentre ens mostra les renovades instal·lacions en una recent visita.

No sabem com seran els propers 40 anys de Ràdio La Mina, ni tots els canvis i adaptacions que l’esperen en el futur en funció dels canvis tecnològics i de tendències. Però sí que sabem que difícilment ‘La Veu de Sant Adrià’ perdrà l’esperit amb què va néixer, sense por a mantenir el seu compromís amb la llibertat d’expressió i ben arrelada al barri de La Mina.