El passat 9 de març, des del desdelamina.net vam participar en els actes commemoratius pel 8M al barri de La Mina. Una de les activitats que vam dinamitzar va ser un mapa participatiu on veïnes i veïns del barri puguessin compartir com viuen els feminismes al territori. Amb aquesta proposta volíem tancar el tema de fons que hem treballat durant el darrer any, analitant així des de la perspectiva del veïnatge els principals reptes en clau de gènere i d’igualtat que es presenten a La Mina. En aquest article, doncs, us compartim l’anàlisi de les aportacions.

Vam crear un mapa col·laboratiu que pugués recollir com es viuen els feminismes al barri des de diferents àmbits: a la família, a l’escola, a l’espai públic, en l’àmbit laboral… I el vam penjar a l’espai públic durant la Mostra d’Entitats i les activitats comunitàries pel 8M. D’aquesta manera, facilitàvem la participació a qualsevol persona que vulgués aportar la seva visió sobre el tema. En aquest sentit, una de les conclusions que podem extreure és que majoritàriament van ser les dones qui van sumar les seves reflexions.

Sobre els àmbits, ens agradaria destacar que a casa, en en el nucli familiar, és on es van fer més aportacions. Moltes de les quals destaquen el paper de les mares amb missatges com “les mares ho sostenen tot”, “les mares són molt lluitadores” o “les mares són molt fortes”. Resaltem també els post-its que afirmen que “no hi ha igualtat entre homes i dones en cap àmbit” i que “homes i dones tenen els mateixos drets”.

A l’escola, les participants reivindiquen en més d’un post-it que “les noies i les nenes poden practicar els mateixos esports” i que totes i tots tenims els mateixos drets perquè som el mateix“. Tambe destaquem els missatges que adverteixen que “l’escola està lliure de masclismes”.

En l’àmbit laboral, posem en relleu que “les dones treballem per combatre els sous precaris del barri”. I com “les dones empoderades s’autogestionen i lideren projectes.”

A l’espai públic, les reflexions també són prou interessants. “No m’agrada veure els homes a una banda i les dones, a l’altra”, expliquen. “Quan es fa fosc, em fa por passar per carrers solitaris”. I “a vegades, la nostra mirada etnocentrista ens impossibilita veure més dones empoderades del què ens pensem.“

Finalment, l’única aportació que s’ha fet a l’àmbit dels equipaments públics ens diu que “falta molt encara en el camí cap a la igualtat real.” I al lleure, “són les mares que sempre venen a portar als infants i les que asisteixen a les reunions”.

Des del desdelamina.net, us animem a fer-nos arribar les vostres reflexions per completar aquest Mapa col·laboratiu feminista de La Mina. Ho podeu fer a través de les xarxes socials @desdelamina o per correu electrònic, escrivint-nos a info@desdelamina.net.