Si parlem d’esports al barri de La Mina, no podem passar per alt el número 1 del carrer Arístides Maillol. La Zona Esportiva La Mina fa un munt d’anys que està en marxa acollint propostes que abarquen una bona diversitat de disciplines i que obren les portes al veïnatge i a les entitats.

Al llarg de la seva història, el projecte educatiu que hi ha darrera de les instal·lacions ha treballat per oferir programes i activitats esportives que fomentin un estil de vida més saludable i esdevinguin un espai de cohesió social al barri. Des de gimnàstica per a la gent gran, tal i com vam veure en el darrer article del desdelamina.net, fins a col·laboracions amb els centres educatius de l’entorn o amb la universitat.

En aquest article, però, hem volgut posar el detall en dos esports que són referents en el territori: la lluita lliure i la gimnàstica. Per fer-ho, hem xerrat amb els seus principals impulsors a La Mina, en Juan Carlos Ramos i en Gervasio Deferr.

Referents en lluita lliure

La sala Maiden Unda del poliesportiu és seu de la Federació catalana de lluita des de fa 9 anys. L’espai rep aquest nom en honor a la lluitadora d’origen basc que va esdevenir la primera espanyola en fer-se amb una medalla olímpica (als Jocs Olímpics de Londres 2012) en tota la història.

Aquesta sala acull actualment lluitadors d’entre 5 i 55 anys. El grup de petits entrena els dilluns, dimecres i divendres. I els majors de 13 anys, cada dia. Hi tenen cabuda al voltant d’unes 110 esportistes amb llicència de tota l’àrea metropolitana. I tot i que no compten encara amb un pla específic per a lluitadores, en els darrers anys s’hi han sumat dones que han aconseguit molt bons resultats.

I és que el recorregut de la lluita lliure a La Mina és llarg: 22 anys d’història, i 15 al poliesportiu. La lluita lliure de La Mina és referent a Barcelona, i traspassa, fins i tot, fronteres. Representants del barri van participar dels Jocs Olímpics de Rio l’any 2016, hi ha lluitadors de La Mina en una trentena de campionats d’Espanya i participen també en múltiples campionats europeus.

Com explicava Juan Carlos Ramos en una entrevista rescatada de La Vanguardia fa uns anys, la lluita lliure ajuda a transformar l’estigma de marginalitat que arrossega el barri: “Fora ens coneixen pels bons resultats a la lluita esportiva i ja no per l’estigma social del barri.”

La força del femení al Club Gimnàstica La Mina Gervasio Deferr

Fa més de 10 anys que el campió olímpic Gervasio Deferr va obrir el seu propi gimnàs a La Mina. Una escola multifuncional amb una mirada educativa i social: “Amb 15 anys ja tenia el somni de crear un gimnàs. I on fer-ho millor que a un lloc estigmatitzat per la marginalitat i pels problemes amb la droga que es coneixen de La Mina? […] Mai he treballat per diners. Si hagués volgut guanyar diners, hagués obert un gimnàs a Pedralbes”, explica en una entrevista recent a La Sexta Columna.

Fins a 70 infants i joves, d’entre 6 i 17 anys, entrenen en aquest espai. La majoria són noies. De fet, un dels objectius d’aquesta iniciativa era oferir opcions esportives accessibles al públic femení del barri. El rerefons de Deferr sempre ha estat transformar la vida de les persones a través de l’esport. I alhora, donar a conèixer el barri per altres motius que ajudin a trencar amb els estereotips i els estigmes.

El Club de Gimnàstica La Mina Gervasio Deferr compta amb la dinamització de dos entrenadors i altres persones que ofereixen suport. Les participants són acompanyades i preparades, física i mentalment. Però no competeixen fins els 9 anys, tot i que existeixen competicions abans. Des del projecte, es valora la necessitat de comptar amb certa maduresa per afrontar els reptes d’un esport tan exigent.