Al tornar de les festes de Nadal, tot just començant les rebaixes, quan ja sembla que s'ha retirat l'onada que ha mullat els nostres barris, recollim el que ha quedat sedimentat a la xarxa sobre aquells dies.
Ja vam escriure sobre aquests fets quan alguns mitjans confongueren el lloc de l'assassinat de n'Ibrahima Dyey. Reflexió sobre els "fets del Besòs": que la realitat no t'enfonsi un bon titular Cal agraïr a El Punt-Avui que esmenessin ràpidament l'error després de que els hi enviéssim un mail avisant-los de la confusió.
I és que confondre, en aquest context, entre La Mina i el Besós, barris colindants que comparteixen bastanta morfologia, no és del tot ingenu. No és ingenu l'equívoc quan, carregar literalment el mort als de sempre, constitueix una operació de psicologia social, de tranquil·litzant col.lectiu, per no anar a les qüestions més profundes i que potser ruboritzarien a més d'un.
“Y se ha preferido el relato de las tensiones entre diferentes grupos étnicos antes que analizar la dimensión social y política del conflicto.”
Per buscar els orígens dels barris avui anomenats de la perifèria, potser cal anar, com fa en Xavier, enrere fins a les èpoques del baró Haussman, la monumentalització del centre de París i la Via Laietana, la versió barcelonina d'un urbanisme que practica la "centrifugació" del centre. Un urbanisme que deshabitava del centre tota població no interessant per a la burgesia regnant i que amb les onades d'immigració dels 50 als 70 feu sorgir un boom de "barraquisme vertical" que construí 750.000 habitatges en barris que si no fos per fets escabrosos i aldarulls com els dels passats dies, difícilment ompliria les portades dels diaris del centre de la ciutat.
Enllacem aquí l'entrevista que vilaweb va fer a en Miquel À. Essomba, president d'Unesco.cat i crescut al barri del Besós. Tot i que senyali la proximitat a La Mina com un fet perniciós per al seu antic barri, reflexions a tenir en compte: 'El Besòs sempre ha estat a la cua de tot'
Potser és a la potencial violència implícita a aquest sistema d'urbanisme desigual al que es referia el nostre conseller d'Interior quan, ràpidament, amb el mort encara calent, negava l'existència de cap conflicte que faci trontollar cap model de ciutat “ha estat un problema "puntual" que no derivarà en una situació de violència” BTV a la vegada que es reafirmava en mantenir la vigilància policial perquè aquests fets no tornin a molestar al centre de la imatge de Barcelona “El conseller d'Interior, Felip Puig, diu que el crim del Besòs és un fet aïllat, però no s'abaixarà la guàrdia; la vigilància policial seguirà fins que faci falta” ACN
"Barcelona se protege de la gente de las afueras con estos rompeolas, con estos edificios de cemento igual que murallas chinas, como muros de Berlín”*
I des de les torres de guaita del centre de la ciutat emmurallada és moment de no minar els fonaments que ens aguanten i mirar cap a un altre lloc:
Perquè resulta que les nostres perifèries s'han poblat en els últims anys de nous colors. Uns colors que llueixen menys que aquells que ja fa unes dècades que habiten en les vores de la gran Marca Barcelona, ven a prop del que queda del Fòrum de les Cultures. I sembla que aquests colors no acaben de combinar del tot. I hi apareix la injustícia més baixa, més covard, la del fort contra el dèbil, del qui es sent acompanyat contra el qui té família i amics a una trucada intercontinental, del qui té papers contra el qui no en té… Tot això aguditzat pel mantra que ressona a tothora des dels minarets de dintre muralla: crisi, crisi, crisi… com sirenes que criden a una guerra civil entre germans.
En aquest sentit, molt interessant la reflexió de Bertran Cazorla a l'apuntar cap al racisme institucional que reforça aquestes actituds de força entre veins amb diferents passaports Conflicte a la perifèria: No és la diversitat, és el racisme institucional!
Es más fácil creer que es cosa de gitanos y negros antes que pensar que es algo que tiene que ver con todos.
Aquest conflicte, diguem-ne entre veïns, intern a la perifèria, vist des dels observatoris del centre, és més assimilable, sembla que impliqui menys a les grans obres arquitectòniques amb grans firmes internacionals en que s'han gastat el diners que ara reclamen a metges i professors. Potser és per això que en la majoria de titulars de les notícies sobre els fets, hi hagi de sortir la partida de naixement o adscripció "ètnica" de la"víctima" i "culpables".
Uns 150 subsaharians exigeixen justícia després del crim d'un senegalès Agència EFE
Senegaleses y gitanos intentan evitar que el crimen envenene la convivencia Diario de Sevilla Agencias
“La mort d'un senegalès de 32 anys al barri del Besòs a mans dels germans i el pare d'una família gitana amb més de 60 detencions per tràfic de drogues, violència i robatori” Bru Rovira, Diari Ara Pasan a disposición judicial los cuatro detenidos por matar a un senegalés en el Besòs La Vanguardia
I per a aquest últim tipo de conflicte, díriem l'únic reconegut per polítics i banquers, no hi cal policia, s'arregla amb un bon exèrcit de mediadors i educadors socials, educats en les brases dels millors conflictes armats:
@xaviertrias :L'Ajuntament ha activat un dispositiu de mediació als #fetsbesòs, amb educadors socials i estem en contacte amb els veïns de la zona…
seguint amb la tasca de mediació que s'ha estat desenvolupant, des de sempre, en aquest barri, "on diàriament fem actuacions per la convivència" nota de l'Ajuntament de Barcelona
Mentrestant, els veritables protagonistes d'aquesta història,veïns i veines i entitats del barri s'esforcen en desmentir-ho a la vegada que apunten cap a possibles causes
Gitanos i senegalesos firmen un manifest conjunt negant l'existència d'un conflicte ètnic al Besòs La manca de recursos públics, clau per entendre els aldarulls al Besós
Des de la nostra part continuar recordant el nostre compromís de construir una comunitat d'experiències, opinions i aprenentatges a través del respecte, el diàleg i la convivència que, defugint de prejudicis, dongui una visió més aproximada a la realitat del barri i de la seva gent.
Les fotografies són de Xose Quiroga i estan publicades a la web antigonia.com sota llicència Creative Commons by-nc-sa
Document PDF amb els tweets publicats amb el hastag #fetsbesos
més Fotografies d'usuaris de Twitter publicades amb el hastag #fetsbesos
Quan ens vam posar a buscar i recollir el que s'havia publicat a la web entorn els anomenats "fets del Besòs", vam fer una crida a Twitter perquè ens ajudessin, i en Lluís Mauri ens va fer arribar aquest article d'en Xavier Antich i publicat a La Vanguardia ”Un lugar llamado Besòs“ del qual n'hem extret les cites que a mode d'apunts incrustem en el nostre article. Agrair també a @abpnet, @rogerangela i @AlmirallSerra per l'ajuda
*extret del llibre de J. Pérez Andújar "Paseos con mi madre" sobre uns records viscuts a Sant Adrià del Besòs i del que en recomanem fervorosament la lectura:
“La ciudad (Barcelona) no vive de espaldas al mar, vive de espaldas a su gente y a sus vecinos porque no siente nada por ellos”
