Com a recordatori del 25N d’aquest any i per tenir un moment de reflexió entorn de la situació actual de la violència vers les dones i la seva erradicació, l’Anna R. (membre del col·lectiu La Bala Feminista) ens presenta el següent article on reivindica els antecedents d’aquesta data i que el 25N és una jornada de lluita però no la única i que la seva reivindicació no serà silenciosa.

El dia 25 de Novembre de l’any 1960 foren assassinades les germanes Mirabal ( Minerva, Mª Teresa i Patria) sota el règim del dictador dominicà Rafael Leónidas Trujillo.

Les Germanes Mirabal foren opositories al règim del feixista Trujillo, i per aquest motiu van ser empresonades diverses vegades, violades, torturades i finalment assassinades en un intent de simular per part dels sicaris un accident de cotxe. 

S’acusava a les germanes de pertinença al Moviment Revolucionari 14 de Juny. Encara que van estar empresonades juntament amb els seus companys per les mateixes acusacions, el 9 d’Agost de 1960 el règim va decidir posar-les en llibertat. Uns mesos més tard, el 25 de Novembre de l’any 1960, mentre les germanes anaven en un cotxe a veure als seus marits retinguts a presó, el dictador Trujillo va ordenar el seu assassinat.

21 anys més tard, l’any 1981, en el “Primer Encuentro Feminista de Lationamerica y del Caribe” celebrat a Bogotà ( Colòmbia), es decideix marcar el 25 de novembre com a el Dia Internacional de la No Violència contra les dones.  L’ONU s’apropia del dia i aprova la Declaració sobre l’Eliminació de la Violència Contra la Dona ( resolució 54/134 del 17 de desembre del 1999).

Els antecedents són importants. Les germanes Mirabal foren assassinades per fer soroll, molestaven, i massa. Nosaltres, afectades per la violència masclista pel sol fet de ser dones i persones trans de totes les races, sexualitats, orígens, classes socials, religions i tot un múltiple etcètera, també fem soroll, però no només un dia. El 25 de novembre no és un dia on els pobles, barris i ciutats s’engalanen de lila per que toca, un dia és un dia.

Per nosaltres, és una jornada de lluita, de cohesió, de cura, de reivindicació, de cridar n’estem fartes. I n’estem fartes cada dia, i ho direm ben fort, no només un dia. 

Fartes de que se’ns controli, de que se’ns desprecii, de que se’ns amenaci, de que se’ns cridi, de que se’ns categoritzi en dones de primera i de segona, de que se’ns violi, de que se’ns torturi, que se s’abusi de nosaltres, de que se’ns assetji, del terrorisme d’estat i la justícia feixista- masclista-racista que cohabita entre nosaltres.  Fartes de que ens assassinin i encara mes fartes de que no passi res. 87 dones i nenes assassinades a l’Estat Espanyol en el que portem d’any. I no passa res. I tothom diu que si, que és tant fort, que  és tan escandalós. Fartes d’aquesta complicitat.

I sabeu que? Fartes del llacet lila una vegada a l’any. Per que el llacet lila sovint es torna negre, com si la transformació esdevingués una simple normalitat. I no passa res.  

Cada dia patim violència, cada dia, i a tot arreu. I fem soroll, cada dia, i a tot arreu. Per que sento un soroll, un soroll de dones que fan soroll.

Anna R. es membre del col·lectiu La Bala Feminista.