Així comença l'article que en Isma Monfort ens ha regalat. L'Isma és un fotògraf documentalista que un dia (després d'escoltar una de les nostres presentacions) ens va demanar poder acompanyar-nos durant unes setmanes per fer un reportatge fotogràfic.
L'"anècdota" és que l'Isma no volia retratar al barri i la seva gent directament sinó al projecte del desdelamina.net mateix, el nostre treball del dia a dia i de com entomen la nostra tasca.
Al final, ens ha redactat un petit article entorn de nosaltres i ens ha fet unes fotos maquíssimes.
Quin sentit té no llençar la brossa directament al descampat quan vius al barri de La Mina?
Racó castigat del municipi de Sant Adrià de Besòs, a tocar mateix de Barcelona, i des de fa anys, el barri amb pitjor reputació de l'entorn de la ciutat. Si fem cas del que diu la premsa -o d'una cerca a Google- sembla que res de bo pot arribar a passar a La Mina. Drogues, delinqüència, absentisme escolar, revenges, màfies i baralles. Fins i tot els seus joves sovint han d'ocultar el seu origen per tal de poder obtenir una feina. Quin sentit pot arribar a tenir cuidar i millorar les condicions del teu barri quan, aparentment, no té cap futur?
Diferents plans urbanístics guardonats amb premis internacionals i inversions milionàries en forma d'infraestructures no han aconseguit els seus objectius i en prou feines han contribuït a la millora del barri. Els nous edificis amb pisos d'alt 'standing' s'han aïllat a base de murs i els locals comercials dels baixos segueixen buits anys després. La nova rambla de La Mina, lluny de ser un centre de vida, és un espai amb escassa activitat al que per accedir sempre cal creuar prèviament les vies del tramvia.
Ningú té les claus per a iniciar un necessari procés de dignificació del barri, les dreçeres no existeixen i encara menys per a situacions tant complexes com les de La Mina. Però hi ha qui defensa que les solucions han de sorgir del barri mateix, qui creu en la importància de comptar amb una veu pròpia que serveixi d'altaveu de tot el que el barri i les seves entitats generen i estan oferint. Un altaveu en aquest cas en forma de plana web, desdelamina.net, nascuda el 2003 de la mà de David Picó a partir d'un dels projectes d’educació social dels Salesians al seu centre de La Mina.
David Picó i Anna Masqué, amb uns recursos que poden semblar limitats, destinen en conjunt de quinze hores a la setmana com a redactors de la web. No només escriuen articles i mantenen l'espai viu a les xarxes socials, també coordinen un petit equip de col·laboradors voluntaris que aporten continguts i material audiovisual. Un cop al mes, el consell editorial de la web -format per antics redactors de la web, representants d'entitats del barri i veïns- es reuneix per a revisar la feina feta i analitzar els projectes futurs. El proper repte no serà menor, ja s'ha començat a treballar en una sèrie d'articles fets des del barri per analitzar la situació del mercat de la droga a La Mina i les problemàtiques que duu associades.
El projecte ha passat a ser amb el temps un gran contenidor en el que 'tot hi cap'. La flexibilitat de la plana web permet que altres propostes de diferent naturalesa s'hi sumin per acabar esdevenint una realitat. A partir de la ‘Cartografia Sensible’, una col·lecció d'activitats a peu de carrer que està duent a terme a desdelamina.net, alumnes dels Salesians de Sarrià van passar un assolellat matí de febrer recorrent la Rambla de La Mina per contribuir a identificar el que està funcionant i el que cal millorar. La majoria d'ells descobrien els carrers del barri per primera vegada a la vida. El projecte proporcionava l'excusa i el marc necessari per a fer-ho possible, aportant un nou punt de vista en primera persona de la zona per a un bon grapat de joves.
És clar que els models que funcionen a altres llocs no necessàriament funcionaran aquí. Un bon exemple és la Biblioteca, que ha sabut adaptar-se amb èxit a la realitat de La Mina per fer-se més accessible als seus veïns i veïnes. Queda molt per fer i els objectius de les entitats del barri poden semblar ambiciosos, però cada vegada és més evident que els problemes de s'hauran de resoldre principalment des de dins.
El futur de La Mina és a les mans dels seus habitants més que en les de ningú altre, però no serà sense consciència de barri que els canvis arribaran per quedar-se.
Isma Monfort, Barcelona 2016
Pots veure totes les fotos del reportatge al nostre Flickr.