Sota el gran paraigües de les noves tecnologies us presentem una sèrie de iniciatives, explicades de la veu dels seus propis impulsors, que aposten per la transformació social des de l'ecosistema digital. Social TIC és una porta oberta a les múltiples opcions i eines que podem trobar a la xarxa i que neixen com a motors de canvi. Amb aquest article inicial, en Xavi Capdevila ens dóna la benvinguda en el camí d'aprenentatge de la tria tecnològica.
“S’han de polititzar els algoritmes”, deia en Joan Subirats en la inauguració de l’espai de Tecnopolítica LaT, al pis superior de l’edifici Mediatic de Barcelona Activa, ara no fa massa dies. Polititzar-los per a construir-los de forma democràtica, fer-los transparents i sotmetre’ls a continua auditoria.
En tant que les tecnologies estan determinant i determinaran les nostres vides, no podem deixar-les en mans d’altres sinó que ens cal organitzar-nos, i ja es porta temps fent-ho, des dels diferents espais des d’on construir sobirania tecnològica. Per tant, no només ens cal democratitzar, fer oberts i participatius els algorismes dels motors de cerca, sinó que també ens cal fer-ho des de tots els àmbits de digitalització de les nostres quotidianitats.
La tria tecnològica no és neutra: determinar en quina societat digitalitzada viurem depèn de nosaltres i de les opcions tecnològiques que fem.
Podem començar, o millor dit continuar, per expandir l’ús del software lliure. Instal·lar sistemes i programes en els nostres ordinadors és un acte de democràcia radical que ens porta a tenir el control de les eines, dels algorismes i de les dades que s’hi processen. Potser no ho podem fer nosaltres directament, però si que ho estan fent els nostres iguals, i de treball conjunt, aprendre’n.
Els espais de formació i d’alfabetització (digital o no) són els llocs des d’on promoure i expandir l’ús d’aquestes eines lliures, i no només del software, i des d’on incorporar les formes de generar coneixement i de construir aprenentatges de forma oberta i col·laborativa. Dibuixen un camí en aquesta direcció els espais makers, els ateneus de fabricació digital, els hacklabs,… amb models d’aprenentatge basats en l’ecologia de sabers (tothom pot aportar alguna cosa als aprenentatges col·lectius), els dissenys col·lectius i amb models de governança enfocats cap a la gestió distribuïda i oberta i, per tant, democràtica. Si els processos d’innovació pedagògica van per aquests camins, tindrem guanyats molts espais de sobirania.
Continuem per polititzar i democratitzar el hardware, tant des de combatre l’obsolescència programada i fomentar l’ús de dispositius oberts, modulars i de fabricació sostenible (en telefonia un exemple clar és el fairphone), com incorporar dissenys, prototips i dispositius construïts a partir de hardware lliure (Arduino, un projecte que ha democratitzat l’electrònica), com també treballar en la minimització de residus electrònics per donar nous usos i oportunitats de feina a partir de la reutilització dels dispositius.
Cal destacar en aquest darrer àmbit, la nova dimensió que ofereix a la reutilització dels residus d’aparells elèctrics i electrònics el projecte ereuse.org, operat a Catalunya per un grup d’entitats socials i la universitat politècnica (que tot i existir una directiva europea dels raees que legisla valorant el reciclatge en detriment de la reutilització, el projecte aposta per aquesta darrera)
En aquest sentit, us podeu muntar una sessió col·lectiva i festiva de reparació d’ordinadors, per tornar a posar en marxa els aparells que ja no funcionen a partir d’una Restart Party amb la gent de Restarters Barcelona.
En les comunicacions també tenim alternatives a les grans operadores, alternatives que són generadores de sobirania tecnològica. Formar part de la xarxa cooperativa de referència guifi.net per a contribuir a engrandir una infraestructura comunitària i alternativa que avui (juliol 2017) té més de 36600 enllaços de xarxa operatiu i que és capaç de generar al voltant seu iniciatives tecnològiques d’economia local és una de les maneres.
És especialment interessant el model de governança de la xarxa que es defineix en la Llicència Comuns XOLN.
També en l’àmbit de la telefonia mòbil, des de l’any 2014, tenim la oportunitat de cooperativitzar la gestió de serveis telefònics amb Eticom-Som Connexió, una iniciativa sorgida en el marc Labesoc, la incubadora d’economia social de Gats a El Prat de Llobregat. Dues propostes que posen en les nostres mans la generació d’un model de telecomunicacions basat en el procomú.
Pel que fa a l’economia, les economies sorgides de la xarxa, mal anomenades col·laboratives, estan ocupant molt espai seguint un model capitalista unicorn i extractiu que està generant importants disfuncionalitats a (tants) territoris on opera (Airbnb i el seu fals argument de complement de rendes que està fagocitant equilibris urbans).
Emergeix ara amb força un nou espai per a construir alternativa i exercir sobirania i democràcia tecnològica: el cooperativisme de plataforma que aposta per una governança col·lectiva de les plataformes, del béns i serveis que distribueixen, son el nou model a explorar i potenciar. Com va dir Yochai Benkler en la sessió inaugural de les jornades procomuns (Bcn, 27 i 28 de juny 2017), “ara és el moment de construir alternativa; el que siguem capaços de fer des de l’Open Social Economy determinarà si una economia digitalitzada serà cooperativa o no”.
A Barcelona, i promogut pel seu ajuntament, s’ha fet una primera edició d’un programa d’impuls d’economia col·laborativa procomú, la Comunificadora, en el que he tingut la sort de participar. Un potent instrument de reforç de projectes sorgits a la ciutat que defineixen lògiques econòmiques locals-digitals que defineixen novedosos escenaris d’economia cooperatius. Aquesta si és economia col·laborativa.
Presentació del project Upcycling de barri, un dels projectes impulsats a la Comunificadora.
Per anar tancant (o potser és obrint encara més?) ens quedaria abordar la gestió democràtica i distribuïda d’internet i encara més ara que la seva la naturalesa neutral està amenaçada per l’ominipresència de les grans corporacions del sector, la privadesa de les dades (i la perversió del seu ús) i per les voluntats polítiques mundials de control del tràfic informàtic. Tot un mon nou, la cadena de blocs, Blockchain, s’obre per ser el model que defineixi una gestió distribuïda, segura i molt més democràtica de la xarxa.
Si amb aquest vídeo no us ha acabat de quedar clar, podeu anar a unes de les trobades (meetups) que es fan Barcelona.
Del que es tracta, doncs, és d’estar a aquest costat de la força. Els articles d’aquesta sèrie de desdelamina.net us ajudaran a fer la tria bona. Tingueu les vostres bateries carregades i l’hipertext apunt, venen coses bones.
Nota del redactor: Marqueu en els vostres favorits la indispensable eina de documentació col·laborativa la Teixidora de @seguimfils. Tot el que passa al nostre voltant sobre aquests temes està recollit a la Teixidora.