Al llarg dels darrers mesos, la plataforma de veïns i veïnes Stop Crematori s'ha reivindicat contra la construcció d'un tanatori a Sant Adrià del Besòs. Les queixes han aconseguit endarrerir la iniciativa municipal però la lluita està sent llarga i encara no té un final clar. Al desdelamina.net, repassem el fil històric dels fets que han anat sorgint sobre el conflicte.
L'estiu del 2015, el Diari de Sant Adrià avançava la notícia de l'aparició d'un tanatori al municipi abans del 2019. El Consell Comarcal adjudicava la licitació d'uns terrenys de 10.000 metres quadrats, enclavats al marge barceloní del riu Besòs a la societat Tanatori del Litoral per un preu de 6,17 milions d'euros.
Tal i com explicava el mitjà, la societat concessionària tenia previsió de "iniciar les obres abans de juny de 2016, amb una durada aproximada de 18 mesos i esperant posar el tanatori en funcionament abans de l'estiu del 2018."
Les reaccions, però, van sorgir aviat i així ho feia saber el propi Diari de Sant Adrià: "A finals del 2015, va començar a sorgir un moviment ciutadà a través de les xarxes socials contra la instal·lació del forn crematori que portarà incorporat el tanatori. S'han mobilitzat, s'estan organitzant i constitueixen una plataforma que està recollint signatures i informant a la ciutat."
El moviment veïnal es feia anomenar "Plataforma Stop Crematori SAB" i les seves principals queixes apuntaven a la manca d'informació per part de l'Ajuntament i al nivell de contaminació que suposaria l'aparició del nou tanatori.
Un altre dels mitjans que es feia ressó del conflicte local era El Punt Avui. Sota el titular "La ubicació d'un crematori al nou territori de Sant Adrià aixeca polseguera", el diari informava durant el mes d'abril que les signatures recollides per la plataforma Stop Crematori SAB ja ascendien a les 2.000. A més, explicava que l'alcalde del municipi, Joan Callau, estava "disposat a reunir-se amb ells i donar-los tots els detalls del projecte". "No podem aturar un projecte que reuneix tots els requisits", advertia Callau.
El mes de maig finalitzava amb al voltant de 6.500 signatures per part dels opositors a l'equipament, segons informava el diari El Mundo en la notícia "El crematorio de la discordia". L'article comptava també amb declaracions de l'alcalde de Sant Adrià: "Un crematori d'aquestes característiques equival a les emissions de diòxid de quatre cotxes a l'any".
Una opinió que es contraposava a la de Aída Ruiz, membre de la Plataforma Stop Crematori SAB: "No s'ha informat a la ciutadania d'aquesta instal·lació, que contaminarà el perimetre de Sant Adrià, on hi ha una incineradora, un cicle combinat, les rondes, l'autopista… Sant Adrià ha estat la deixalleria de Barcelona, i ja ha pagat les seves quotes."
La trama es complicava encara més. Uns mesos més tard, el Línia Nord advertia que "el crematori de Sant Adrià podria incomplir la regulació urbanística". Segons informava, el cap de la Secció Jurídica de l'àrea de Territori havia emès un informe al maig del 2017 on s'argumentava que no es podien autoritzar les obres del complex funerari, al considerar que incomplien el plantejament urbanístic: "El Pla General Metropolità (PGM) assenyala que tots els equipaments en aquesta zona del municipi han de ser de titularitat pública, la qual cosa no es compliria en aquest cas."
La Vanguardia també es feia ressó de les novetats en el conflicte i afegia que "l'Ajuntament havia obert un període d'audiència pública per donar la possibilitat de consultar els informes i presentar al·legacions."
En aquest sentit, El Punt Avui explicava que la Plataforma Stop Crematori SAB es reactivava amb noves adhesions: "Ja han aconseguit que sis associacions de veïns i tres entitats del municipi s'afegeixin al manifest que reclama als grups polítics que voltin contra la modificació de planejament que possibilitaria la construcció de l'equipament."
A l'octubre del 2017, es feia públic un informe mediambiental favorable del tanatori. Així ho explicava La Vanguardia: "El tanatori-crematori compta amb diversos informes favorables previs, emesos per la direcció general de Qualitat Ambiental, la sotsdirecció general de Coordinació de Salut Pública de Barcelona i Girona. […] Assenyala que el crematori complirà "estrictament" amb els criteris que estableixen els valors d'emissió de forns crematoris de Barcelona, realitzant revisions periòdiques per part d'una entitat acreditada."
La sorpresa arribava al mes de novembre: Sant Adrià demanava estudiar anul·lar la venta d'un solar públic per frenar la construcció del crematori: "La petició va destinada al Consell Comarcal, institució propietària de la majoria del sòl i que va impulsar l'operació, i és degut al reclam ciutadà contra el projecte."
Tot i així, la Plataforma Stop Crematori es mostrava escèptica davant la proposta: "Consideren que l'executiu socialista no ha fet res per frenar el procés i recorden que l'empresa està a punt d'aconseguir la llicència ambiental. En aquest sentit, mantenen que aquesta moció és una forma de rentar la imatge, però no tindrà beneficis pràctics."
A través d'una entrevista al president del Consell Comarcal, Francesc Josep Belveres, el Diari de Sant Adrià adverteix de les darreres informacions sobre el conflicte: “La lògica diu que no hi ha cap argument que sostingui una decisió així”, addueix Belver, “per fer un revisió d’ofici, hem de tenir una causa i no la sé veure. Ningú me l’ha evidenciat, ni tampoc cap informe ni cap administració m’ha donat un argument jurídic que ho fonamenti”.
Tot i que la trama continua oberta, amb aquestes novetats la problemàtica podria decantar-se cap en favor de la construcció del crematori. La Plataforma Stop Crematori, tot i així, continua en marxa per frenar aquesta iniciativa.