Taula Rodona: Respostes ciutadanes a la crisi

El passat 26 de maig, obrint la XXIII Setmana Cultural, desdelamina.net va proposar una taula rodona entorn a les respostes que la ciutadania esta trobant com alternatives a l'actual estat de crisi. La idea era presentar quatre experiències que amb el seu plantejament d'acció desborden les lògiques imperants al seu camp d'acció.

Per poder recordar i reflexionar entorn als temes i aspectes que es van presentar a la taula hem convidat a tres persones per que ens facin un exercici de crònica de la mateixa.

 
Una taula rodona per obrir horitzons en el barri
 
Entre les activitats d’aquesta setmana cultural m’ha semblat que dues d’elles han estat especialment programades amb vistes a una dinamització del teixit social del barri: La Taula Rodona d’Entitats i l’Assemblea de Veïns a partir de la presentació de l’enquesta sobre les problemàtiques del barri.
 
Ara se’m demana el meu parer sobre Taula Rodona. Ho faré amb la presentació d’una quant punts que em van semblar interessants. Abans, però, vull fer constar l’agraïment a les quatre entitats que varen acceptar la invitació de participar desinteressadament en la trobada i la satisfacció de veure veïns del barri interessats en les seves aportacions i en veure com poden suggerir nous passos per al moviment veïnal.
 
Posats a fer constar elements que em va suggerir la taula rodona, vull destacar els següents:
La diversitat entre les diverses experiències. Malgrat la seva similitud com a moviments de base, que fan la seva aportació al teixit social i des d’aquest teixit, cada una de les aportacions remarcava aspectes diversos: atenció a necessitats primàries, intervencions per fer accessibles als veïns espais municipals infrautilitzats, optimització del consum elèctric i intent d’evitar l’oligopoli del sector, demanda de la implantació de la renda garantida de ciutadania.
La constatació que la societat civil del nostre país continua viva, malgrat el grau de desinterès per la cosa pública que sovint sembla que ho envaeix tot. La presència d’aquestes entitats ens demostra que hi ha molta gent que es mou eficaçment per projectes que volen millorar la vida de les persones en diferents aspectes de la seva existència.
Em va semblar que cap entitat no es va dedicar a fer “propaganda” d’allò que estaven duent a terme, sinó que exposaven amb claredat allò que feien, procurant posar de relleu el que aportaven a la vida ciutadana.
I pel que fa al nostre barri, vaig percebre una actitud d’interès entre els veïns i veïnes que van acudir a la taula rodona. Vaig pensar que entre nosaltres hi ha persones que viuen els temes socials, que tenen una actitud oberta davant els problemes, però que moltes d’elles no han trobat encara la manera de fer la seva aportació col•lectiva a la vida del barri. Per això crec que és molt important que les entitats i mogudes que intenten una major dignificació de La Mina es plantegin com fer viable la seva participació i els ofereixin espais i projectes que els puguin motivar i implicar
 
Finalment m’agradaria que la Taula Rodona -juntament amb l’Assemblea de Veïns de la Setmana Cultural- no siguin fet aïllat i prou.. Desitjo que entitats i veïns de La Mina ens sentim cada cop més implicats en una tasca que és de tots: construir dia a dia un barri més cívic, més net, més solidari i fratern.
 
Domènec Valls
 
 
 
Els 10 i + arrenquen amb força!
 
El passat 26 de maig, vaig poder gaudir d’una taula rodona, com a mínim esperançadora, tant per la participació dels veïns del barri com per les realitats que s’hi presentaven.
ddlm acostava al barri quatre alternatives reals a l’actual conjuntura econòmico-social. Quatre exemples de la lluita de la gent, davant la inutilitat i poca predisposició de l’administració pública per resoldre els grans mals que ens toca viure.
La taula rodona encetava els actes que commemoraran els 10 i + del desdelamina.net, i ho feia amb un missatge clar: entre tots és possible! La Renda garantida de ciutadania, l’Espai Germanetes, el Menjador social Gregal i Som Energia, eren les alternatives escollides per presentar al barri.
Una Iniciativa Legislativa Popular que reclama el dret a un salari mínim per qui no tingui cap ingrés; un espai autogestionat pels veïns per tal de donar resposta a les necessitats d’un barri; un menjador social portat per voluntaris, capaç de subministrar 1500 menús setmanals gràcies a les aportacions de veïns i botiguers; i una cooperativa energètica sense ànim de lucre que subministra energia verda als seus socis, amb la ferma intenció de generar un canvi de model energètic, aterraven a la Mina per recordar-nos que és possible viure d’una altra manera i que som nosaltres mateixos els que hem de generar aquest canvi.
Les propostes no deixaven indiferents als participants a la taula, que s’interessaven per els diferents projectes i aprofitaven per manifestar el seu malestar en relació a les diferències que ells perceben al barri. El barri és viu i vol respostes, i en aquesta direcció camina el Ddlm.
En definitiva, els 10 i + arrenquen amb força, generant espais de diàleg, proposant alternatives i creant comunitat, la seva raó de ser.
Molta sort i per molts anys!!!
 
Guillem Pla
 
 
 
Grans radars versus radars precisos.
 
El passat dilluns vint-i-sis de maig, en el marc de la Setmana Cultural de La Mina, vam tenir l'oportunitat de comprendre, des d'experiències concretes, com és això de poder donar un cop de mà, des d'allò que som i volem ser, a les necessitats més essencials de les persones. Essencials, en aquest cas com a sinònim de digne: poder construir una vida pròpia, decent, tenint el suficient aixopluc físic (llar, menjar, energia, espai públic) i emocional (dignitat) en aquest segle on gairebé res previsible i tot és incert. Amb això, no vull dir, senzillament perquè no tinc prou elements d'anàlisi,  que els temps són nous i que hem d'inventar noves respostes. No. No venim del paradís, de gent patint n'hi hagut sempre i sempre entre nosaltres. Potser ara és més nombrós, més intens, més visible, més complexe, però la dialèctica entre pobres i rics existeix fins i tot abans que es definissin els conceptes.
Ara, potser, emergeixen i es visualtizen amb més força són altres formes de conquerir, a nivell individual i col·lectiu, espais de dignitat que es guanyen al marge de la gestió de les administracions públiques que, amb els seus radars grans, dignes de vaixells transatlàntics, capten grans necessitats i procuren donar respostes genèriques però difícilment veuen allò que diuen els ulls dels qui amb prou feines poden obrir-los. Les administracions són i representen moltes coses: proveïdors de serveis, planificadors de polítiques públiques, gestors del bé comú, però també espais des d'on es distribueixen favors en funció d'uns interessos que disten molt de la funció pública més genuïna. I això ho sabem i, alhora que no podem cansar-nos de denunciar-ho i exigir una millora en la distribució de la riquesa, prenen cada vegada més potència i eficàcia la veu dels moviments socials que, amb un radar petit i precís, són capaços de mirar els ulls de les persones que reclamen dignitat per articular-ne una resposta col·lectiva, intel·ligent i, sobretot, humana.
 
Txell Paez