El carrer que delimita La (nova) Mina Residencial de la resta del barri, porta el nom d'en Manuel, l'obrer que va caure abatut l'any 1972 per la guàrdia civil quan va disparar contra la manifestació dels treballadors de la central térmica, que protestaven per la darrera pujada de preus.
Ese dia murió
Manuel Fernández Márquez,
Obrero.
Pero no de cansancio,
Como morimos muchos.
Pero no de accidente de trabajo,
Como seguimos muriendo .
Pero no de hambre y de miedo,
Como quisieran que muriésemos.
Murió por gritar
que no queria morir por nada de eso.
Aquest poema, escrit per un company de la Central Térmica de Sant Adrià, no es va poder acabar de llegir devant les més de 2.000 persones que acompanyaven en Manuel el dia del seu enterrament. La policia va carregar contra els assitents.
La seva neta Ainhoa Fernandez ens relata amb emoció el trist final del seu avi en un treball que va fer per a l'escola ara ja fa uns anys i ens explica com van anar els fets:
L'avi de l'Ainhoa, en Manuel Fernandez, recién arribat d'Extremadura havia trobat feina a la Central Térmica de Sant Adrià (les conegudes 3 Ximeneies). Però a l'any 73 les coses tampoc anaven bé, i els treballadors i els obrers de la central van fer una aturada a la feina per a protestar per l'increment dels preus i el cost de la vida.
Els treballadors reclamaven una revisó del sou, passar a fer 40 hores de feina en lloc de les 56 que feien aleshores, seguir cobrant el salari integre en cas de malatia i reivindicaven també, el dret de reunió a l'empresa.
La policia, que vigilava la concentració de treballadors, tot d'una va disparar contra els obrers. Una bala s'endugué a en Manuel Fernandez, amb només 27 anys d'edat.
Aquest any s'han commemorat els 40 anys d'aquells fets.
Al nostre barri, un carrer porta el nom d'en Manuel.
La foto que acompanya l'entrada de l'article esta realitzada per Jordi Ribalaygue i esta publicada al seu Instagram.