L’Aida Navales ens ha acompanyat al llarg de tot el curs com a estudiant en pràctiques i la seva darrera proposta ha estat analitzar l’espai públic de La Mina a través d’un passeig en bicicleta. Aquest regal que ens fa l’Aida ens permet veure el barri des d’una altra mirada, posant l’atenció en tot allò que el fa diferent, acollidor i preparat per ser viscut.

En aquesta última ressenya, vull analitzar una relació educativa que fins ara ha passat per alt. Cada cop la veu feminista, gràcies a la seva perseverança i lluita constant, va obrint escletxes que permeten qüestionar-nos des d’on ens relacionem i com ho fem a l’espai públic. És una oportunitat per analitzar l’urbanisme des d’una perspectiva de gènere per tal de treballar i combatre el patriarcat des de l’educació social, posant damunt com està concebut el disseny de les ciutats i com aquest fet afecta les relacions de les persones que l’habiten.

Al llarg del meu període de pràctiques d’educació social al barri de La Mina, intercanviant aprenentatges, vivències i experiències durant 190 hores, no puc obviar observar l’entorn i l’espai públic del territori. Malgrat que la imatge pública del barri tingui una intenció negativa, jo només observo allò que em fascina: un espai públic preparat per ser viscut i fer-hi vida! Des de la mirada i l’experiència en l’acció comunitària i el dret a la ciutat, per reivindicar uns carrers i barris per ser viscuts…

Per això, he volgut finalitzar la meva estada amb un homenatge al barri com a model de disseny urbanístic pel que fa a la distribució de l’espai públic en benefici de les persones. Quan em pregunten “com és el barri?”, jo veig un barri dissenyat per ser viscut, per fer-hi vida a tot l’espai.

Analitzo com són els carrers, parcs i places, entrellaçades entre elles. Voreres amples que permeten fer-hi vida en tots els racons, no únicament dissenyats per passar o anar, sinó per estar-hi. El ritme frenètic propi de les grans ciutats s’atura, es gaudeix en cada pas.

L’espai destinat al vehicle motor, l’estacionament i la circulació de vehicles és anecdòtica si la comparem amb altres punts de la ciutat, o amb qualsevol altra ciutat. Per aquí, l’espai destinat a les persones és comparativament superior als dels cotxes, indicador que es prioritza a la vida i a les persones i s’allunya de la mercantilització i la productivitat de les ciutats, posant la vida al centre. Ni cartells publicitaris de grans marques comercials, ni cadenes multinacionals. Aquí trobem el veritable comerç de barri, de i per a la classe treballadora, les mateixes veïnes que dia rere dia aixequen les persianes per aixecar el barri. On anar a comprar és sinònim de cuidar i crear vincle comunitari amb molta personalitat.

Quan descric com és i com visc La Mina, es sorprenen quan explico que és un barri on els edificis més representatius estan al centre del seu disseny. L’escola, la biblioteca i el CAP, simbologia de com es situa la importància de l’educació, la cultura i la sanitat, al centre, construint la vida als seus voltants.

Obrint les finestres o passejant pels carrers, el so dels ocells i de canalla jugant substitueixen el soroll del trànsit que habitualment sentim a les ciutats.

Per finalitzar, crec del tot necessari qüestionar-nos com es relaciona la ciutat amb les persones que l’habiten, i contribuir d’aquesta manera a l’anàlisi, reflexió i transformació de l’espai públic i la ciutat amb la implicació de les persones que l’habiten, posant la mirada en les diferents percepcions i necessitats. Com ens relacionem a la ciutat si aquesta està dissenyada per cuidar-nos?ç