Estrenem secció al desdelamina: l’Eric Rodríguez, educador social que treballa al barri de La Mina des de fa més de deu anys, s’incorpora al nostre equip de col·laboradors per compartir-nos la seva veu i la seva mirada sobre qüestions que afecten al dia a dia de la comunitat. En aquest primer article, ens parla sobre el futur del Casal Cívic. Un equipament que en els propers mesos experimentarà una transformació a tots els nivells.

Qui no ha escoltat ja la notícia de la reforma integral del Casal de la Mina? El 25 de juliol l’exconseller Jaume Giró i l’exconsellera Violant Cervera van omplir el Casal de professionals i de persones del teixit associatiu del barri. Van anunciar que la Generalitat faria una inversió de 3,6 milions per millorar l’eficiència energètica, l’accessibilitat, l’habitabilitat i la conservació, posant aire condicionat, remodelant espais, millorant l’acústica de les sales, instal·lant portes automàtiques, reformant la segona planta (les golfes) i fent que hi arribi l’ascensor, i digitalitzant l’edifici, entre d’altres.

Serà el casal que rebrà la inversió més gran de Catalunya. Aquesta reforma ha estat possible per la posada en marxa d’un pla per a la rehabilitació d’edificis públics (PIREP) a partir dels fons europeus Next Generation i del fons del Departament d’Economia i Hisenda. Encara no s’han iniciat les obres, però hi ha data de finalització: segons el PIREP, el 31 de març de 2026 la reforma haurà d’estar finalitzada.

És una notícia il·lusionant que ràpidament ha obert interrogants. Encara no se sap de quina manera es desenvoluparà la feina de les entitats i dels serveis quan comencin les obres. Tan sols es coneix el compromís de buscar un reallotjament temporal en altres espais del barri.

A banda d’aquesta notícia, una altra novetat és que l’equipament deixa de ser un casal “cívic” per ser un casal “cívic i comunitari”. De fet, abans de l’1 de gener de 2023 tots els casals de la Generalitat faran aquesta transformació. Això és així des de l’aprovació del Decret 46/2022.

La implicació de deixar de ser casal cívic per ser un equipament cívic i comunitari comporta noves oportunitats de gestió del Casal. Una d’elles és la possibilitat de tenir un reglament de règim intern que tingui en compte l’especificitat de cada equipament. La segona és l’aposta per crear dos espais de participació: la taula de persones participants i la comissió d’activitats.

Tot i que anys enrere el Casal havia tingut un òrgan de participació que recollia aquest esperit d’acció comunitària al casal (el consell de participació del Casal), el Decret afavoreix la represa i la institucionalització d’un mecanisme de participació comunitària. És a dir, el veïnat vinculat a l’equipament podrà trobar-se amb professionals que treballen al Casal per posar en comú iniciatives que potenciïn la socialització i la interculturalitat del barri a l’equipament.

Uns espais de participació que em fan pensar en una observació que feia el pedagog Paulo Freire. Aquest reflexionava entorn de la manera d’aconseguir una major implicació i participació en centres educatius. Freire afirmava que “la democràcia necessita estructures democratitzadores”. Així doncs, les persones vinculades al Casal trobaran en aquests espais democràtics indrets des dels quals donar una dimensió comunitària a les seves propostes.

El súmmum d’aquestes dues notícies és que aquests canvis succeeixen en el 35è aniversari del Casal. És una casualitat que convida a recordar el cicle de mobilitzacions i la llarga acampada que va servir per aconseguir el compromís de les institucions en la construcció de l’equipament que, a partir de l’any 1987, dignificaria l’acció educativa del Casal Infantil (infància), del Preju (joves), crearia nous espais per activitats dirigides a persones adultes i veuria néixer l’associació femenina Grup de Dones Iris.