Després d'un mes de març ple de dones, volem continuar amb la nostra particular lluita per a la transformació i la igualtat. Des del desdelamina.net, us oferim una edició especial de primavera del Xancletes Liles, amb tres projectes periodístics i feministes.
Imatge del web http://iqobservatori.org/
Alguna vegada us han mancat dades per tal de conèixer o explicar alguna realitat? I heu buscat i buscat números sobre certs sectors de la població o desigualtats que semblen impossibles de trobar? El 2011 un grup de dones va decidir fer alguna cosa al respecte i crear l’Observatori IQ, aportant dades per trencar el miratge de la igualtat entre homes i dones. Es tracta d’una pàgina web on es presenten estadístiques recollides de fonts oficials sobre desigualtats i diferències de gènere amb la voluntat de democratitzar la informació i que tothom pugui accedir-hi.
L’Observatori IQ és una associació sense ànim de lucre que va començar Maria de la Fuente amb els seus propis recursos en adonar-se del buit que existia a l’hora de buscar dades entorn a temàtiques de gènere. Un grup de sis dones joves provinents de diferents àmbits professionals van constituir el primer equip IQ i les dissenyadores de l'empresa Aquatinta van posar el seu talent al servei del projecte de manera voluntària. Així que, quasi sense mitjans i amb el seu entorn involucrat, van començar a treballar seguint uns valors que marcarien el camí de l’associació. Sent fidels a aquests, i amb la motivació de totes les integrants, l’Observatori ja té 7 anys i més projectes a l’esquena. Aquest és el cas del blog Feminisme crític, on volen donar més contingut a les dades publicades a la pàgina web. A banda d’això realitzen consultories, que serveixen per cobrir les despeses de la web. En aquesta part de consultores creen plans d’igualtat, propostes d’acció, suport i dinàmiques i informes de diagnosi per a administracions, empreses, entitats sense ànim de lucre i activistes i gestores.
És una feina necessària si volen seguir amb l’Observatori, on totes elles col·laboren de manera desinteressada. Però com s’organitzen per fer-ho possible? Ens vam trobar amb la Mireia Duran perquè ens expliqués de primera mà què hi havia rere aquestes infografies i informació que han tret a la llum per a tothom, les seves motivacions i objectius per seguir any rere any amb aquesta feina tan feixuga.
Imatge del web de Xarxanet
Cadascuna d’elles s’encarrega d’un parell d’àmbits, i a diferència del començament, on s’actualitzava una vegada a l’any, ara la informació va canviant a mesura que s’actualitza la font original. Això significa tenir les dates controlades i dedicar-hi molt de temps quan surten de l’àmbit del qual t’encarregues. Però no només se centren el treball individual, també es van fent reunions temàtiques per ajudar a renovar la informació amb noves variables i interessos, revisant totes les dades que hi ha de l’àmbit en el qual se centren. Això, ens comentava la Mireia, és de les parts més enriquidores, “generem un espai de debat i formació entre nosaltres molt interessant”.
Per entendre tots els temes que toquen, així com la necessitat de debat, cal tenir en compte els valors que transmeten. Es basen en la divulgació, la transparència i l’apoderament, raó per la qual fan accessible informació que normalment roman oculta i invisibilitza certs sectors: la democratitzen. A banda d’això, ens afegeix la Mireia, s’inclouria la innovació. No només a l’hora de fer les dades entenedores per a tothom, sinó per la forma que tenen de fer arribar el feminisme a tota la societat mitjançant fonts estadístiques de qualitat.
Per tal d’aconseguir publicar tota aquesta informació d’una forma tan característica, amb aquestes infografies i pàgina web, va caldre dur a terme un Verkami l’any passat. D’aquesta manera van aconseguir els diners suficients per a canviar la web i arribar encara a més persones, donant-se a conèixer amb les recompenses que oferien i amb la nova presentació de la pàgina. Així és com van fer de la campanya “300 raons per ser feminista avui” tot un èxit, fent possible contractar un equip de dissenyadores que ja col·laboraven amb l’Observatori i que fan de la informació una eina visual i útil, “pensant com fer arribar els números a tothom”.
Tot i basar-se en números i dades reals, no pretenen ser neutrals. “M’he adonat que no hi ha coses neutres. Sobretot pensant en polítiques públiques, el que t’han venut com a neutre és androcèntric. Quan t’adones i veus això, de com vius realment, t’adones de les opressions que pateixes com a dona: dona amb un determinat nivell econòmic, vivint a un determinat lloc, amb un determinat estatus social…”. La Mireia volia referir-se a totes les interseccions, com el que volen mostrar amb la seva web: la defensa d’un feminisme interseccional. El principal problema d’això és que elles no tenen eines suficients per crear dades per si mateixes, i hi ha molts sectors dels quals no es té informació.
Si entrem a la pàgina, veiem que hi ha 13 àmbits classificats en tres temes diferents: elements bàsics per a la vida, terrenys de la quotidianitat i maneres de prendre la veu. Amb això es pretén donar un llistat de dades flexible, sense un sistema d’indicadors tancat, i així tenir en compte una realitat més diversa. Però què passa si volem parlar de LGTBIQ? O bé de persones migrades? I que hi ha de l’economia informal? Són sectors de la societat discriminats. I si no hi ha dades sobre tot això, queden a un segon pla, queden invisibilitzades.
Imatge del Verkami
Hem estat parlant de democratitzar la informació, d’obrir-la a tothom, però per què serveix tenir aquesta eina al nostre abast? És només una forma d’enriquiment individual de qui rep aquestes dades? Parlàvem amb la Mireia de la pàgina web, però també de la societat, de les desigualtats, del feminisme i de tot al que s’enfronta. “Serà molt difícil saber l’impacte real que tenim, no tenim més coneixement, però oferim eines perquè tothom qui vulgui es pugui sumar a la lluita feminista i pugui explicar al seu entorn la realitat dels homes i dones a cada àmbit. Volem sumar a la causa feminista”. Sumar, com ens explicava, i passar de 300 assistents a les manifestacions feministes de fa deu anys, a les 200.000 de l’últim 8M, posant sobre la taula temes que no s’havien reconegut encara.
Però no podem encegar-nos pel que ens venen als mitjans, per la suposada igualtat que estem guanyant, mentre se segueixen discriminant minories. “Si volem que el feminisme sigui un moviment de masses en el sentit bo de la paraula, que realment totes les persones puguin agafar-se del que aporta i puguin construir vides més dignes, la manera de fer-ho és sortir als mitjans, estar a l’ordre del dia, generar debat i contingut. Ara, el risc és molt gran. El risc que es rebaixi el discurs, de convertir-se en un feminisme que no és el meu feminisme, em fa por”. Però per tot això seguiran lluitant des de l’Observatori IQ, per recordar-nos què és el que vivim i mostrar-nos dades de la realitat de sectors de la societat als que sovint girem l’esquena. Per no conformar-nos i poder justificar la nostra lluita amb una veritat que encara es nega.