Resum de la xerrada que va tenir lloc el passat dijous 29 de gener de 2004.

Conductors:

-Albert Ramos, metge del CAP i
del CAS
-Noemí: psicòloga del CAS

:: Situació general
de les drogues

Moltes vegades quan parlem de drogues
ens imaginem només alguna substància
en concret, per exemple l’heroïna,
la cocaïna, però també ho són
l’alcohol i el tabac, així com el
haixix i alguns medicaments. Si tenim en comte
això, observarem molts patrons diferents
de consum segons la persona que les estigui utilitzant.

La tendència actual, és
que el consum d’heroïna s’ha
mantingut i ha augmentat la cocaïna i el
de cannabis. Referent a la cocaïna cal assenyalar
que també ha disminuit l’edat d’inici
en el consum, i el cannabis, també ha crescut
i sembla que els joves i les seves famílies
han normalitzat el consum: temps enrera tenir
un fill que consumís porros era molt alarmant
per les famílies, i ara aquestes comencen
a alarmar-se quan els fills consumeixen ja altres
substàncies a part dels porros: Assumim
que els porros formin part del ritus d’iniciació
a la adolescència com abans ho feia l’alcohol
i el tabac.

Ara bé, el fet que hi hagi
un consum més elevat de cannabis, no vol
dir que es produeixi un fenomen d’escalada,
és a dir no tothom que fuma porros acabaà
prenent cocaïna o altres drogues; fet que
abans si era un factor de risc de molt pes: el
cannabis no era tan accessible, i ara és
més accessible; la figura dels camells
també s’ha difuminat una mica; abans
era un sistema molt més vertical i ara
el sistema és molt més horitzontal
i un jove, ara un jove agafa per ell i una mica
pels seus amics i no és considerat un camell.

També han aparegut noves
substàncies. De vegades són consums
petits però que existeixen i per tant també
hi ha nous patrons de consum, per tant s’haurà
d’aplicar nous models d’intervenció.
Abans per exemple els programes de prevenció
de riscos consistien bàsicament en intercanvi
de xeringues, programes de metadona; però
ara s’ha ampliat per exemple fent determinats
programes preventius en llocs d’oci nocturn
on es dona informació als joves sempre
recomanant que el més saludable és
el no consum, però que els que ho decideixin
fer es recomanen quantitat, temps, la barreja
amb altres substàncies, etc.

Hi ha uns factors de risc que poden
portar a una persona a iniciar el consum de drogues,
que és diferent als riscos de manteniment
d’aquest consmum: hi ha un percentatge molt
més elevat de gent que ha probat les drogues,
que gent que ha acabat tenint problemes amb elles:
l’alcohol és un exemple molt clar
d’aquesta conducta
Els factors de risc d’inici són:

-la curiositat
-recerca de noves sensacions
-recerca de plaer
-pressió del grup d’amics
-pertinença a un grup determinat
-falta d’assertivitat
-baixa tolerància a la frustració

I els motius de manteniment, podríen
ser els següents:

-familia desestructurada
-baixa autoestima
-fracàs escolar
-els factors personals de manteniment, coincidirien
amb els d’inici, és a dir és
una tendència de personalitat determinada
però aguditzats.

De tota manera ara ja no parlem
tant de factors de risc, perquè n’hi
ha que són incontrolables, ara més
aviat es parla de factors de protecció,
que vol dir que és el que podem fer nosaltres,
què és el que podem controlar. Els
més importants són: (a treballar
des de la familia)

-normes: ajuden
a gestionar-nos i a tenir un missatge clar del
que es considera permès i no permès.
Han de ser coherents en el temps, entre els
membres de la família i que no generin
confussió. S’han d’adequar
a mesura que els fills es fan grans i són
persones més autònomes. També
hi ha moments que les normes es poden negociar,
ja que serà més fàcil de
complir-la. Si no és compleixen s’hauria
de treure un benefici a la persona que no ha
complert, però donant el missatge d’incompliment
que podem fer per reparar-ho.

-valors: la
família hauria de tenir valors de foment
de la salut, no només com a absència
de malaltia, sinó tenir cura per el cos,
per a la salut mental, models no necessàriament
abstinents del tot, però si coherent
en quant als consums de alcohol, de tabac de
medicaments, etc.

-alternatives d’oci:
oferir alternatives saludables

-comunicació afectiva
i efectiva: sovint tendim a pensar
que comunicar és només parlar,
però també comuniquem segons com
diem les coses, quan ho diem, etc. Quantitat
no equival a qualitat en la comunicació:
no podem suplir amb una gran conversa anys previs
de silenci, no només hem de dir les coses
dolentes que volem canviar, sinó també
hauriem de dir el que fa bé.
Per a tothom és molt important sentir-se
estimat, per tant més enllà de
les bronques li hem de fer saber i notar que
l’estimem: de vegades quan es fa alguna
cosa malament critiquem a la persona, encanvi
quan es fa una cosa bé, només
resaltem aquella cosa i no la persona

^
amunt

:: Situació en el barri de La Mina

En quant a les persones que tenen
problemes de drogues en aquest barri, cal dir
que hi ha un problema molt greu amb el consum
de cocaïna, que és una droga especial.
Per exemple en la heroïna, si algú
s’hi enganxa se n’ha de posar tres
o quatre vegades al dia perquè té
molta síndrome d’abstinència
i se sent molt malament. En canvi en la cocaïna,
la persona quan té diners un dia comença
a consumir perquè és molt llaminera,
fins que s’acaben els diners o cauen rodons;
després es passen dies que no tenen diners
i no poden consumir cocaïna i se senten molt
malamement, no tenen energia i estan en un estat
depressiu. Una persona que consumeix cocaïna
té poques possibilitats d’incorporar-se
al món del treball.
Al principi els efectes d’aquestes drogues
et fan creure una persona omnipotent, plena d’energia.
Però molt poques vegades es consumeix sola:
fora del barri es consumeix sobretot amb alcohol,
aquí hi ha una cosa tremenda ja que l’efecte
desagradable de la cocaïna es cura amb heroïna:
la persona primer té un problema amb la
cocaïna i al cap de dues setmanes ja el té
també amb l’heroïna, per tant
el problema és molt més difícil
de resoldre perquè hi ha dues dependències,
i les dues són substàncies amb un
efecte molt poderós. I encara que aquestes
persones es desenganxin, sempre ho tindran molt
present.

Altres drogues de disseny com l’èxtasis,
codaina, que, comparat amb la cocaïna és
un caramel, i a més com en aquest barri
està tan disponible la cocaïna, ràpidament
es cau en aquesta adicció i fins i tot
és molt difícil no només
deixar l’addicció, sinó també
pensar en deixar-la. Tot i així hi ha gent
que si te la il·lusió de deixar-la,
però sempre és demà i s’ho
creuen; és com un mecanisme de defensa
però que no aconsegueixen.

En aquest barri enganxar-se a una
substància és molt fàcil,
i desengainxar-se és més difícil
que en altres barris, perquè es venen moltes
drogues i perquè si estàs una temporada
que intentes deixar-ho, vols fer bé les
coses i és molt fàcil que en tornis
a aconseguir com a regal d’algun traficant.
Però a vegades també es dona a la
inversa, ja que moltes vegades es preparen les
recaigudes i hi ha una intenció, potser
amagada de tornar-hi; es juga amb la metadona.

Una altra característica
del barri, és la quantitat de persones
amb transtrons mentals greus, independentment
del consum de drogues, i una persona amb aquest
tipus de transtorns fa que la convivència
sigui més difícil i de vegades crea
problemes en la família, està molt
irritable, no aconsegueix enganxar-se al treball.
En aquest barri aquest problema és més
freqüent que en d’altres i per una
persona amb aquestes característiques que
tenen una angoixa molt desagradable, si acaben
contactant amb l’heroïna, han trobat
la solució i acaba sent un problema molt
greu perquè cada vegada necessita més
dosis.
Per tant a nosaltres se’ns planteja un problema
doble, per una banda desenganxar-se de la heroïna,
com també la cocaïna, l’alcohol,
que tapen aquestes malalties mentals i potser
això a altres barris no passa tant perquè
es demana ajut abans.

^
amunt

:: Debat

• A la qüestió si una
  persona que deixa de consumir amb una determinada
  quantitat i hi està un temps, si hi torna
  amb la mateixa quantitat que ho va deixar pot
  tenir un impacte molt gran i potser morir-se,
  degut que en el procés d’intoxicació,
  cada vegada es necessita consumir més.
  Si es torna a consumir en la mateixa quantitat,
  és quan pot haver problemes de tolerància

• Referent a l’impacte de
  les grans campanyes publicitàries en
  el barri, és possible que hi hagi hagut
  algun resultat positiu però és
  molt difícil saber la incidència
  real perquè depen de molts factors. La
  informació alarmant no fa que disminueixi
  el consum perquè és molt difícil
  que la gent s’identifiqui amb situacions
  límits. Ara potser ha canviat més
  el model de campanya ja que són més
  informatives i ajuden a pensar i a decidir.
  Aquestes poden ser més efectives que
  les que volen espantar-nos.
  A part d’aquestes grans campanyes, també
  hi ha treball de prevenció en centres
  escolars, entitats de lleure, etc

• No es va poder donar informació
  directa de la situació dels adolescents
  en relació a aquest tema ja que aquests
  no acudeixen als centres perquè es a
  partir de 18 anys. Ara bé els educadors
  de carrer, han explicant que les substàncies
  que consumeixen aquests nois són els
  porros i la cocaïna i això es bastant
  fort pitjor que en altres llocs on els nois
  comencen amb les pastilles.
  De vegades els joves tenen una postura ambivalent:
  o bé estan molt en contra i no volen
  saber res del tema (experiències familiars,
  gent al seu voltant que ha patit, etc) i els
  altres que ho tenen com una cosa molt més
  normalitzada, habitual i propera.
  Els extrems segurament són dolents, i
  potser és més fàcil passar
  d’una posició radical del no al
  si, que mantenir sempre una posició intermitja.

• En relació a l’òrigen
  ètnic dels ususaris del barri, principalemnt
  són dues: paios i gitanos i tots excepte
  algun cas molt aïllat (dificultats del
  pacient i el terapeuta) són de Sant Adrià.
  El que si passa és el gran trànsit
  de persones que venen a comprar droga i sovint
  la consumeix aquí i no són de
  Sant Adrià.

• Referent al tema dels models
  hi ha un sector de nois i noies que s’enganxen
  a histories que els porten al caos. Aquest és
  un model que és fàcil pels joves,
  que molt sovint provenen de famílies
  que no han donat pautes als nens. És
  molt difícil afrontar intervencions globals
  per a prevenir tot això.
  És molt difícil que els iguals
  entre ells no siguin els seus models. De vegades
  els grups d’amics tenen influències
  negatives, però també funcionen
  com un referent d’aprenentatge d’habilitats,
  etc. Però tot això acaba sent
  incontrolable, l’únic que podem
  fer és educar-lo en què puguin
  decidir, ser assertius.
  Fins i tot hem de tenir en comte que no podem
  atribuir al grup decisions del fill, és
  aquest que tria el grup d’amics i si aquests
  són males companyies, això no
  és casual. Hem de treballar les seves
  habilitats i no prohibir les seves companyies
  perquè aquesta és una batalla
  perduda

• Ara potser el mite de l’heroïna
  ja ha caigut, però les noves conductes
  ens poden conduir a un nou mite de la Mina que
  encara no coneixem. Caldrà veure, molts
  xavals consumidors de cocaïna també
  ho són d’heroïna. Hi ha molts
  canvis de conducta i que també depèn
  de la disponibilitat de la substància.

• Existeix un observatori de drogues
  que emeten informes bianuals, i si que es pot
  observar canvis en els consums i els hàbits
  i ara per exemple hi ha un rebrot del consum
  d’heroïna com a droga d’experimentació
  per un sector de gent seguint uns determinats
  grups musicals.

• Consideren que és clau
  el treball en xarxa i compartir objectius en
  el treball amb families i la prevenció,
  i en aquest sentit informen que hi ha programes
  de prevenció a primària, on per
  exemple es treballa l’abús no de
  les drogues, sinó de les llaminadures,
  també es treballa l’autoestima,
  l’assertivitat, l’educació
  per a la salut i en quant a la substància
  es comença a treballar primer amb l’
  alcohol i tabac, més tard els porros,
  i també es treballa amb els pares per
  ensenyar-los-hi aquests factors de protecció.

• Cal revisar, repalntejar el paper
  del sistema educatiu ja que sembla que hi ha
  una connexió entre l’absentisme
  escolar i les drogues, entre el fracàs
  escolar i les conductes de risc.