El dissabte 14 de maig, la Mª Àngels Rosell ens va deixar. Enrere queda la seva trajectoria com a dona lluitadora i activista social.
Encara amb el seu record tendre a les nostres vides volem fer un petit record a la seva figura i la seva tasca de més de 40 anys per la millora de la gent, sobretot les dones i els nens petits.
Per encetar aquest record en Josep Mª Monferrer ens ha fet arribar la seva carta de despedia, que es va llegir al seu funeral.
"Estimada amiga Àngels:
Fa ja més de 40 anys que et vaig conèixer al Camp de La Bota, quan tu treballaves a la guarderia Belendai (Amor de mare en caló) i jo vaig anar a veure a un dels meus grans mestres Francesc Botey.
I també fa més de 40 anys que vam començar a treballar junts al barri de la Mina, al que, de mica en mica, l’hem fet nostre, l’hem estimat i hem treballat per ell.
A tres dels quatre llibres que he escrit sobre La Mina, he parlat de tu i al darrer he volgut posar una foto teva, perquè sempre t’he considerat una referent positiva del barri.
Hem coincidit plenament en els nostres projectes personals, fonamentats en que la lluita per una societat més justa s’ha de fer des de l’educació i participació de la gent.
Avui, circumstàncies alienes a la meva voluntat no m’han permès ser-hi a prop teu per dir-te el que t’he admirat. Ho sento. És per això que el que et volia dir, ho faré a través d’aquest escrit:
– He tingut el plaer de treballar amb tu en temes educatius; tu des de la Belendai i jo des del Tirso de Molina. Moltes gràcies.
– Tu, com a regidora municipal vas estar al capdavant dels Serveis Socials de La Mina en temps difícils i, com a regidora de barri vas haver de donar la cara davant nostre de gent que no la donava. Això rebaixa cap mèrit teu. Moltes gràcies.
– Sempre has lluitat pel col·lectiu gitano i per la seva promoció sociocultural, cosa que no sempre ha estat una tasca fàcil. Moltes gràcies.
– Has creat un col·lectiu de dones, les Adrianes, conscient de la importància de la dona en en la transformació social. Moltes gràcies.
– I vull acabar dient-te que aquest any que celebrarem els 25 anys de la Setmana Cultural, les seves noces de plata, de les que sempre has participat positivament, etrecordarem i et farem present.
Espero i desitjo pel bé del barri, que la sembra que has fet durant tants anys fructifiqui i ajudi a millorar el nostre estimat barri de La Mina."
Josep Maria Monferrer
Nosaltres també volem recordar l'entrevista que se'l va fer al 2010 i on es repasaba tota la seva trajectoria vital i les seves fites més destacades: La Maternitat de les Corts de Barcelona, l'escola bressol Belenday al Camp de la Bota, la seva funció com a regidora de Serveis Socials a l'Ajuntament de Sant Adrià als anys 80, les Adrianes,…
Aquesta entrevista mostrava tota la seva energia i de com sempre ha continuat trepitjant el barri i apropant-se a la gent de la forma més propera que hi ha.
En Jaume V. Aroca, a La Vanguardia, li ha dedicat un article titulat Invisibles prodigiosas on acaba destacant que la Mª Àngels era d'aquella gent corrent prodigiosa que hi ha als nostres barris invisibles.
Per acabar nosaltres voliem fer un petit recull d'alguns dels articles publicats al dedelamina.net entorn a la tasca realitzada per el grup de les Adrianes que Mª Àngels sempre va liderar.
> Encuentro estatal de Asociaciones de Mujeres en Barrios en Transformación Urbanística y/o Social
> Las Adrianas han presentado 50.000 firmas en el Congreso Español
> Les "Adrianes", 10 anys de dones lluitadores al barri de La Mina
Serveixi aquest recull com un petit record i homenatge per aquesta dona tant imprencisdible com inolvidable. Descansa en pau, Mª Àngels.