Paco Vargas, Andrés Pozo, i Jose A. Gras: les mirades de l’administració sobre el barri, que poden acabar afectant els seus futurs – ‘Mirades del barri de La Mina’

  • Categoria de l'entrada:Comunitat

Totes tenim un paper important pel que fa al futur del barri de La Mina, però clarament les diferents administracions que hi intervenen hi tenen un rol més que decisiu. D’elles en depèn les estratègies urbanístiques, en quins programes i actuacions destinen les partides dels seus pressupostos, o la gestió dels serveis que ofereix el municipi a cada territori. És en aquest sentit que hem fet un esforç per conèixer el seus punts de vista, en un moment en què sembla que hi ha una intenció clara d’intervenir en positiu en el territori i s’aposta pel diàleg amb les entitats del barri.

Ha estat una llàstima, però, que cap representant de la Generalitat de Catalunya ens hagi pogut atendre, ja que és del departament de Drets Socials i Inclusió (i ens diuen que també presidència) que s’estan liderant molts dels projectes que han d’arribar a La Mina. Tot i això, agraïm la bona predisposició per part dels regidors de l’ajuntament de Sant Adrià de Besòs per atendre’ns i compartir amb nosaltres les seves mirades sobre el barri.


 

Els regidors de barri, a peu de carrer: les mirades del Paco i l’Andrés

En Paco Vargas i l’Andrés Pozo són els dos regidors de barri que té La Mina, i que es poden veure amb certa facilitat cada vegada que hi ha un acte públic o, a vegades, simplement passejant pels seus carrers. La proximitat que cerquen amb la ciutadania, els porta de seguida a l’inici de la conversa a pensar en els greus fets de gener d’aquest mateix any que “tot i ser un episodi molt negatiu, va ser també una oportunitat per parar” i reflexionar sobre com resituar el projecte educatiu del barri. Asseguren que l’administració sencera, no només l’ajuntament, van veure la necessitat d’implicar-se i actuar.

Destaquen com la mateixa consellera de Drets Socials i Inclusió està destinant part de la seva agenda a asseure’s amb les entitats de La Mina per mirar de trobar mecanismes i estratègies per millorar la situació del barri: “no ho està fent amb cap altre barri de Catalunya”. Unes millores que, juntament amb alguns dels canvis urbanístics que han d’arribar sumats als dels territoris veïns, han de dur oportunitats a la població (en contraposició a una possible gentrificació).

Quelcom que tots dos coincideixen a destacar és el “sentiment de pertinença comunitària i el valor solidari en moments complicats” de la població de La Mina. També la participació, per exemple, en les comunitats religioses o entitats del barri, tot i que puntualitzen que encara queda feina per fer per tal que l’opinió de les veïnes arribi a organismes com el pebMina. O com, en qüestions de participació i implicació política, cal treballar per a que la gent senti la capacitat de dir la seva i que no sigui l’abstenció la que guanya a La Mina per ‘majoria absoluta’ cada vegada que hi ha eleccions.

Urbanisme per evitar el pitjor dels processos gentrificadors: la mirada del José Antonio

“Il·lusió” és el primer que destaca en José A. Gras, regidor de territori sostenible, medi ambient, i benestar animal; per parlar de les futures intervencions a La Mina que ja fa temps que les diferents administracions estan preparant. Un pla “molt ambiciós” que ha de permetre que La Mina pugui algun dia ser un barri més de Catalunya “sense aquest component d’estigmatització” que encara té.

Amb ell volem parlar precisament, aprofitant la seva visió sobre la planificació del territori, dels possibles canvis que pot patir La Mina, amb les diverses intervencions urbanístiques del seu entorn més immediat, i de com això pot afectar a la població actual. Tot i els reptes que suposaran, ens destaca que amb les actuacions futures “no volem substituir la població del barri, no volem un procés gentrificat a La Mina”. I perquè no passi, ens diu que cal apostar per models d’habitatge protegit, en detriment del de lliure mercat (com es va fer en la part més propera al litoral, amb pisos amb preus molt elevats comparats amb els de la resta del barri).

Tot i això, reconeix la dificultat amb què estan arribant aquestes millores que, sovint, s’han de fer en coordinació amb altres administracions. Actuacions que haurien d’haver estat efectuades, com la creació d’ombres a certs punts del barri estan fent tard per als mesos de més calor. O, també, la implementació total del nou contracte de neteja del que s’espera una millora de la situació actual, que està trigant força més del previst.

Per a aconseguir que “la gent que porta anys al barri no marxi”, sinó que pugui gaudir de les millores previstes, el regidor de territori marca clarament com a element imprescindible la presència d’equipaments i d’oportunitats per a la població. Un repte no menor donades les circumstàncies, pel que restarem atentes durant els propers anys.