Encetem els articles especials d’estiu dedicats a la participació parlant de la que probablement és (o hauria de ser) la més quotidiana de totes, la participació veïnal. I és que tota comunitat comença amb les relacions entre les persones que en formen part. Un barri difícilment es pot definir només pels seus carrers, edificis, o equipaments. Les veïnes en són l’ànima, que s’expressa en les coneixences, les col·laboracions, i com cadascú s’implica en la vida comunitària que cohesiona un territori.

Entenem per participació veïnal tot allò que les persones que hi fem vida, fem per millorar la vida del barri. Pot ser una acció molt senzilla, com ajudar una veïna, participar en una activitat, col·laborar en una festa o aportar idees per resoldre un problema comú. També respectar els espais comuns i estar atentes a totes aquelles coses que no ens agraden per millorar-les.

Històricament, als barris populars de l’àrea metropolitana, la participació veïnal ha estat una eina imprescindible per aconseguir millores. A la Verneda i la Pau, per exemple, el moviment veïnal ha tingut un paper destacat durant dècades en la defensa dels equipaments públics, els serveis, els espais verds i la vida comunitària.

A La Mina, sobretot durant els primers anys, també es va veure com el moviment veïnal va ser essencial per aconseguir equipaments com el Casal Cívic i reivindicar els serveis bàsics que tant mancaven. El barri ha construït la seva comunitat gràcies a la implicació de moltes persones i col·lectius, comptant amb una llarga trajectòria d’associacions veïnals, entitats socials, culturals i esportives; que han treballat per millorar les condicions de vida i generar oportunitats per al veïnat.

Carmen Galindo, presidenta durant 18 anys de la Plataforma d’Entitats de La Mina, ha viscut de primera mà tota la feina feta al barri per part de les veïnes i les entitats. Creada el 2002 en motiu del Pla de Transformació del barri, la Plataforma va ser un important espai de participació en la que tothom podia opinar sobre els canvis plantejats al barri, així com actuar de forma conjunta quan no s’hi estava d’acord. Amb els anys, però, la seva força va minvar amb la davallada d’assistència a les reunions i la falta de relleu per part de les generacions més joves, fins a desaparèixer el gener de 2025.

“Sense participació, La Mina empitjora” ens assegura na Carmen, qui troba a faltar una major implicació de les veïnes en la lluita en positiu per al barri, que ‘apreti’ a les administracions a fer tot allò necessari. Saber que l baixa participació veïnal no és quelcom únic de La Mina, que passa a tots els barris del territori, és un mal consol per a qui ha vist com el treball conjunt per defensar interessos comuns enforteix i cohesiona un barri.

Avui aquest esperit de ben segur continua viu a través de moltes entitats, serveis i persones voluntàries que cada dia fan possible activitats educatives, culturals, esportives i comunitàries. De tot això i alguna cosa més, en parlem en el que serà el segon article d’aquests especials d’estiu sobre la participació. No te’l perdis!