Tornem de vacances de Setmana Santa amb un nou text d’en Pep en què ens comparteix les seves reflexions quotidianes sobre el barri de La Mina. En aquesta ocasió també nosaltres ens preguntem com podem arribar els del desdelamina.net a aquells homes que descriu davant del bar, per tal que les seves converses siguin sobre el barri, o què podem modestament fer per tal d’aconseguir que totes les activitats del barri siguin tan exitoses com les de La Milla. Mentrestant… us deixem amb el seu text. Merci Pep!!

Llums de la part d’un carrer, un vespre apagats, i zona a les fosques; l’endemà i l’altre, tot el dia encesos. De sobte, un altre vespre de foscor, i un altre dia totes les hores encesos. No sabia si preguntar per què, ho he fet i he tingut resposta. Ara ja només falta que no m’hagi de preguntar per què no s’ha solucionat. (I així ha estat: s’ha solucionat i no m’ho he hagut de tornar a preguntar).

Veig un infant des del cotxet que em somriu espontani; i un altre, més seriot, gairebé trist. Em pregunto el perquè de la diferència. I, en observar els respectius pares i mares, em retiro la pregunta.

L’exigència legal és necessària, sens dubte, també per a les entitats socials, faltaria més. Tot i això, en veure certes exigències que van apareixent, referents a condicions, terminis, justificacions, i un discret etcètera… a vegades em pregunto a favor de qui està l’Administració.

Passo per davant d’un dels molts bars del barri. És l’hora de dinar, o l’hora en què la majoria de gent dina. A la porta, un grupet d’homes fan la cerveseta i parlen de futbol, dels gols de no sé quin equip contra no sé quin altre equip, valorant la implicació de jugadors i d’entrenadors; tot amb actitud seriosa i donant a entendre que en saben, del tema. Me’ls podria imaginar també parlant d’altres temes, com ara, de política (solucionant el país, que en diem). Em pregunto si me’ls imaginaria parlant del pla de transformació del barri, de com els afecta, de com ha anat el procés de participació i d’informació, etc. Em responc que no (però igual ja ho han fet i en aquell moment no he passat per davant del bar).

Passar per alguns llocs coneguts, veure com està el terra, fixar-se en les persones, en les converses; observar actituds i comportaments d’algunes persones grans, o joves, o infants… fa que em pregunti per què dimonis és tan actual el clàssic “Nihil novum sub sole”.

De totes formes, de tant en tant sí que hi ha novetats positives, al barri. O coses que en un moment van ser novetat i que, per sort, es mantenen. Sempre quedarà La Milla, per exemple. Em pregunto, per cert, qui va tenir l’encert d’aquesta Milla d’oportunitats.

La gent forta i lluitadora també és atacada i maltractada per la malaltia. Trobo una d’aquestes persones, i em pregunto per aquests misteris del mal, del dolor. Hi ha perquès que difícilment tenen resposta i solució.

Deixo de preguntar-me, per ara. I em desitjo i desitjo ànims: perquè cert que hi ha coses que poden costar de canviar; però d’altres no. Som-hi!

Pep Alamán