La visita de Salvador Illa i la resta d’autoritats la setmana passada al barri de La Mina no només va servir per presentar les actuacions urbanístiques i socials incloses al Pla 2025-2030. Es va aprofitar l’acte per, també, anunciar un canvi important en l’estratègia en el procés d’expropiació del bloc Venus de La Mina.

I és que si fins ara es tenia coll avall que l’enderrocament de l’edifici difícilment arribaria abans del 2030, l’administració va comunicar que vol accelerar els processos per tenir buidat el bloc el 2027 per tal de poder-lo enderrocar durant l’any 2028. Un anunci que va agafar per sorpresa a tothom, incloses les veïnes afectades amb qui no es va consultar en cap moment sobre els canvis plantejats tot i les implicacions que suposa.

Per a poder avançar l’enderroc l’administració posa sobre la taula un important augment en el pressupost anual destinat a la gestió de Venus, doblant les aportacions fins a arribar als 13,34 milions d’euros l’any. Però, alhora, també comunica que degut a que l’edifici amb 66 habitatges destinades al reallotjament de les famílies no estarà acabat, com a mínim, fins al 2028; se centrarà exclusivament en la compra de pisos de segona mà per a ubicar a les famílies de Venus prescindint d’entrada de l’opció d’oferir-les a un pis d’obra nova.

Mentre que, per una banda, l’anunci és una bona notícia per l’augment del pressupost i l’impuls per enderrocar l’edifici abans de l’esperat, no deixa de ser desesperant per algunes de les persones afectades que preferien poder ser reallotjades a un pis nou. Segons la nova proposta, l’administració podria reservar alguns dels 66 habitatges de l’edifici que s’ha de construir per famílies interessades, però aquestes haurien de passar abans per un ‘pis pont’ de segona mà mentre no el bloc nou està acabat.

Cal recordar que les famílies afectades ja van passar per una situació que recorda molt a aquesta fa uns quinze anys, quan molts dels habitatges que s’havien de destinar al reallotjament de Venus es van acabar sortejant com a pisos d’obra pública. I el fet que aquest anunci s’hagi fet sense consultar-les tampoc ha ajudat a crear un bon ambient de confiança.

A tot això se li suma, segons ens comenten, un augment en les pressions perquè les afectades amb demandes les retirin i acceptin les noves condicions més favorables. Unes pressions que en ocasions són vistes com a xantatge i, potser, fruit de ‘les presses’ de voler accelerar el procés. Paqui Jiménez, portaveu de les famílies de Venus, fins i tot posa en dubte la possibilitat real que el calendari proposat es pugui arribar a complir en tan sols dos anys.

Tema totalment a banda, són els efectes que aquest canvi estratègic en el pla de Venus, i en general a tota La Mina, pot arribar a tenir en el barri. Les veïnes ja han viscut altres plans que només s’han complert a mitges, o que no han aconseguit ben bé el que es proposaven. La por a perdre el caràcter del barri i un cert escepticisme són presents, ja sigui perquè no acabi sent la fórmula que ha de resoldre alguns dels problemes de convivència històrics, o per una possible gentrificació de la població a mitjà o llarg termini.