M’agrada, no m’agrada… del mes de maig

Tanquem el mes de maig al barri de La Mina amb la Signatura Convidada del veí Pep Alamán. En Pep ens fa un repàs de les coses que li han agradat i li han desagradat de les darreres setmanes.


M’agrada començar el mes de maig amb pluja, ni que sigui una mica. I no és perquè la pluja m’agradi especialment, sinó perquè és necessària. A veure si es compleix allò de “pel maig, cada dia un raig”. I m’agradarà sentir els comentaris del tipus, vaja home,  tants mesos sense pluja i es posa a ploure justament avui que tenim… (poseu-hi el que vulgueu: una activitat al carrer, una primera comunió, una trobada de…) És ben cert que mai no plou a gust de tothom.

I no m’agrada, a mi personalment, la pluja violenta i impetuosa, com alguna d’aquest mes de maig. Em fa pensar en allò que cantava Raimon que “al meu país la pluja no sap ploure”.


M’ha agradat l’espai de la Mostra d’Entitats, de la Setmana Cultural, aquells moments de gent que passa, que mira, que pregunta; les salutacions, les encaixades de mans… M’ha agradat veure persones repassant fotos d’activitats educatives i socials de fa anys, persones que es trobaven en algunes de les fotos, i que n’hi reconeixien d’altres; i els seus comentaris recordant, enyorant, i comprovant que els temps han canviat, que això d’ara no és com allò d’abans. Però amb la satisfacció d’haver format part de la història del barri, per millorar-lo, i en contextos d’una certa conflictivitat.

No m’agrada, però, l’actitud negacionista del present, ni que sigui momentània, d’alguna persona. Per entendre’ns, em refereixo a aquella idea que ve a dir, en un resum  potser massa dràstic,  que “ara no es fa res”. Es pot dir que es fa poc, que no s’està d’acord amb el que es fa, o amb l’estil de fer, però no que no es fa res. Cal (tenir voluntat de) conèixer-ho.


M’ha agradat el bany contra el racisme, en una xerrada vertiginosa i animada. No m’agrada descobrir la quantitat d’estereotips i de prejudicis que el cervell encara ha de purificar. També el meu.


M’agrada la música, en general, i m’agrada quan contribueix a ambientar moments de barri i de festa. No m’agrada quan comença la temporada de vespres-nits-matinades de posomusicaatotapastillasensepreocuparmesimolestoiambtotalimpunitat. Que alguna nit-matinada ja n’hem tingut.


M’agrada anar a votar, quan toca, i fer-ho a primera hora. Poca gent, tranquil·litat, poca tafaneria, i encara poc cansament en la gent de les meses. No m’agraden -gens- les campanyes electorals. No m’agraden -gens- les anàlisis partidistes postelectorals.  I no m’ha agradat -gens- l’elevat índex d’abstenció que hi ha hagut al barri en les eleccions de maig.

I parlant d’eleccions, gairebé a final de mes es fa l’anunci d’unes de generals anticipades; i aquí em permeto fer una doble trampa: dic que m’ho prenc com una barreja de m’agrada i no m’agrada (primera trampa), i no explico per què (segona trampa).


I acaba maig. M’ha agradat la pluja caiguda, certament poca, insuficient (no cada dia un raig, com desitjàvem a principi de mes), però, si més no, ha aportat una mica d’esperança. I no m’ha agradat que alguna activitat al carrer s’hagi hagut de suspendre. Encara que això no és tan greu, i se li pot trobar algun remei. Amb la sequera ho tenim més difícil.

Pep Alamán