L’arribada d’un nou mes no només ens fa girar full al calendari, també ens permet fer un repàs a la vida diària del barri de La Mina des de la particular mirada d’un dels seus veïns. Fidel a la cita, en Pep ens ha fet arribar la seva crònica en forma de ‘M’agrada, no m’agrada’ amb un marcat accent primaveral. Merci!

Fa gràcia veure un colom buscant aliment, picotejant una pell de mandarina o un paper de magdalena, i descartant-los, perquè ja no hi troba res de profit. M’agrada observar una escena així. No fa tanta gràcia, ni m’agrada, quan qui fa el gest de buscar alguna cosa per menjar és una persona.

M’agraden els moments en què alguns dies de la primera setmana de març es vesteixen de color lila, per reivindicar allò que ja hauria d’estar assolit (que en són de lents alguns canvis!). M’agrada la gent que s’hi implica, la que promou activitats al barri al voltant d’aquests dies, la que hi participa; m’agraden aquestes estones de compartir amb gent diversa al voltant d’un motiu. I m’agrada percebre que hi ha ganes de fer-ho.

Operacions de matinada… Uf! No sé si m’agraden. Em ve una mica de tristesa, això sí.

Tampoc no sé si m’agrada l’inici de la primavera, que arriba puntual en aquest mes, i que ha vingut inestable, variable i esbojarrada, com una adolescent. Probablement m’agradarà més quan s’estabilitzi una mica.

Feia temps que no sentia la veu d’una persona adulta animant el “partit de futbol” que uns nens munten al carrer; fan una mica de soroll, però ja m’agrada.

També feia temps que no veia una de les moltes amigues rosegadores de quatre potes passejant pels voltants de l’escala de casa. I això sí que no m’agrada.

Ha estat un mes de pluja, més de l’esperada. M’agrada, per necessària i perquè neteja l’ambient. També de certa violència, més de l’esperada. I no m’agrada, per innecessària i perquè contamina l’ambient.

I al final de mes, canvi d’hora. M’agrada més l’altre canvi, quan l’hora te la donen (ara “te la prenen”). Però té una part positiva, que m’agrada: es comença allò que es diu “a allargar el dia”. El que no m’agrada són els debats sobre si val la pena o no fer el canvi d’hora dos cops l’any; molt debatre, però no s’acaba de trobar la solució, i continuem igual.

M’agrada fer preguntes d’aquest tipus: ¿la gent de Telecos va a classe el dilluns després del cap de setmana d’aplec de germanor i d’aprenentatges? Discreta, la gresca…

Pep Alamán.