Aquesta setmana us compartim un nou escrit de Jaime Fernández, aquesta vegada sobre els plans de rehabilitació integral del Casal Cívic i Comunitari de La Mina. Com a veí del barri, ens explica el passat dels terrenys, l’edifici actual, i com s’ha arribat al pla actual per reformar tot l’edifici. L’equipament ha estat i és un dels pilars del barri gràcies a totes les activitats i propostes que acull, quelcom que ha de continuar encara més després de la seva rehabilitació. Moltes gràcies Jaime, esperem ben aviat poder publicar de nou un escrit teu. 😀
Juntament amb l’ambulatori, que també té una nova proposta d’usos, el Casal Cívic és dels últims edificis històrics que queden al barri.
A La Mina hi ha hagut diversos enderrocs per donar lloc al pla de transformació urbanística del Consorci del barri La Mina, propietari també de Can Co, la última masia de La Mina Rural que l’Associació de Veïns proposava restaurar com a centre cultural i que finalment va ser enderrocada sense arribar a un consens.
També es van enderrocar les antigues escoles i el poliesportiu després de la construcció dels seus nous edificis. I del centre cívic que en el seu moment es podria dir que funcionava com la plaça major del barri ara només queda la Sala Pinós de l’Espai Cultural Font de La Mina.
Sembla que arriba el torn del Casal Cívic i Comunitari La Mina, un equipament fruit de la reivindicació del barri que va portar als veïns i veïnes a acampar reclamant l’atenció de les necessitats socioeducatives dels infants i joves, amb un fort sentiment de pertinença d’un gran nombre de generacions que han acollit els serveis de l’Associació Casal Infantil La Mina i del ja dissolt Casal juvenil.
La Generalitat de Catalunya va anunciar al 2022 les següents actuacions de millora:
Després les persones usuàries i treballadores de l’equipament van entregar un primer recull d’aportacions en un intent de generar un procés de participació que garanteixi l’escolta de la opinió de la comunitat, i que la Generalitat de Catalunya va descartar per falta de temps en els terminis marcats.
Algunes coses bàsiques han quedat recollides al primer projecte bàsic i altres encara no es tenen detalls de com es portaran a terme, com és el cas del mobiliari, la mudança, la reubicació de tots els serveis mentre durin les obres i tota la seva temporalització.
La sensació és una vivència repetida, la possibilitat de rehabilitació del Casal es presenta com una oportunitat d’or que s’ha d’acceptar tal i com ens ve donada sense consensuar amb la pròpia comunitat i només podem acceptar per por a perdre-la.
Tot i així el somni és gran i espero que aquesta rehabilitació solucioni les dificultats i necessitats actuals de funcionament i manteniment i millori l’experiència de participar a les activitats i serveis del Casal Cívic i Comunitari La Mina.
Jaime Fernández