Després de la presentació institucional per part de la Generalitat, la setmana passada, del projecte d’urbanització de la zona de les Tres Xemeneies, diferents veus del territori vinculades l’Entesa del Litoral del Besòs posen en dubte el model: mobilitat tardana, risc de gentrificació, i incògnites ambientals en un dels últims espais sense desenvolupar del litoral del Besòs i la costa propera a Barcelona.

El projecte de la Catalunya Media City i el desenvolupament de les Tres Xemeneies, a tocar de La Mina, es presenten a priori com una gran aposta de futur. Però més enllà del relat oficial, també emergeix un debat obert sobre com es transforma aquest espai i, sobretot, a qui beneficia.

Una de les primeres contradiccions assenyalades des del territori té a veure amb la mobilitat. Els Verds de Badalona recorden que la prolongació del tramvia fins a Badalona -ara anunciada com un avenç- ja havia estat proposada (i rebutjada) en les seves al·legacions inicials. També defensaven una connexió més completa del litoral, amb carril bici i continuïtat del passeig marítim. El fet que aquestes mesures arribin ara, i de manera parcial, els reforça la idea d’una planificació que no s’anticipa, sinó que rectifica.

Més enllà d’aquestes decisions, el debat es desplaça cap a l’impacte real del projecte. Des de Marea Verde, que ha seguit de prop el desenvolupament del pla, la mirada és ambivalent: reconeixen que és una zona molt degradada i que qualsevol intervenció pot millorar-ne l’estat, però alerten que això no garanteix beneficis per als barris del voltant.

El risc de gentrificació és una de les principals preocupacions. La construcció de grans edificis pot acabar transformant completament l’entorn, omplint l’espai de gris i ciment i generar noves pressions sobre barris com Sant Joan Baptista. 

La gran incògnita: què passarà amb la descontaminació?

Un dels punts menys clars del projecte és el procés de descontaminació del sòl. Es tracta d’una zona amb un llarg passat industrial, i la intervenció implica remoure terres potencialment molt contaminants.

A la presentació per part de la Generalitat es va dir que les terres seran entregades per part dels seus propietaris actuals ja descontaminades, però des de Marea Verde es pregunten com es gestionarà aquest procés i, sobretot, com es protegirà el veïnat durant les obres. Alerten que les partícules contaminants poden quedar en suspensió i afectar directament barris propers com Sant Joan Baptista, la Catalana, o fins i tot La Mina. Segons denuncien, el projecte no concreta prou aquestes mesures ni ofereix garanties clares en un aspecte que pot tenir impacte directe sobre la salut.

A això s’hi suma el fet, ja ben sabut, que es tracta d’una zona inundable. En aquest sentit, Marea Verde considera que les mesures previstes són insuficients i posen en dubte que el projecte respongui adequadament als riscos associats al litoral en un context d’emergència climàtica.

En una línia més crítica, Ecologistes en Acció de Catalunya ha impugnat el pla, denunciant la construcció de prop de 1.800 habitatges en aquest entorn i la manca de planificació d’equipaments per a la nova població. Però més enllà de la via judicial, el que predomina és una sensació compartida de manca de concreció.

El projecte també reobre un debat més ampli sobre el model de litoral. Entre la creació d’un nou pol econòmic vinculat a la indústria audiovisual i a les noves oficines del grup Inditex, i la possibilitat de preservar o recuperar espais no urbanitzats. Les posicions són lluny de coincidir.

Amb una inversió important i uns terminis ambiciosos, el projecte sembla que podria avançar amb força. Però la pregunta continua oberta: aquesta vegada, la transformació servirà per cosir el territori… o per marcar encara més les distàncies i desigualtats?