Quan es parla de consum de drogues a l’espai públic, sovint apareixen pors, rumors i idees preconcebudes que dificulten entendre què fan realment els serveis que treballen sobre aquesta realitat. Per això, els equips comunitaris vinculats a la Sala REDAN de La Mina, Creu Roja, i les educadores de carrer; han elaborat un nou material informatiu que explica quina és la funció dels recursos de reducció de danys. El tríptic vol mostrar com es contribueix a la salut pública i la convivència veïnal, tot trencant alguns dels mites més comuns sobre aquests serveis.

La Sala de Reducció de Danys (REDAN) de La Mina, coneguda popularment amb el malnom de ‘narcosala’, és un espai sanitari atès per professionals on persones que ja consumeixen substàncies poden fer-ho en condicions més segures. L’objectiu no és en cap cas fomentar el consum (com és d’esperar); sinó prevenir sobredosis, evitar infeccions, i reduir la presència de consum als carrers, places del barri. A més, aquest servei forma part d’una xarxa més àmplia de recursos juntament amb els Centres d’Atenció i Seguiment (CAS), equipaments públics que ofereixen atenció psicològica, psiquiàtrica, social i educativa a persones amb problemes relacionats amb el consum de substàncies.
El tríptic que han elaborat aborda algunes de les idees errònies més habituals sobre el consum de drogues i les persones que el pateixen. Una de les més esteses és la creença que les persones que consumeixen no volen accedir a albergs o recursos residencials. La realitat, però, és que molts equipaments no admeten persones en consum actiu i que els recursos específics disponibles són molt limitats. Per aquest motiu, les sales de reducció de danys es converteixen sovint en espais on cobrir necessitats bàsiques de salut, higiene, i acompanyament.
Lamentablement, el debat sobre el consum de drogues sovint es planteja des de la confrontació i amb algunes idees preconcebudes que no ajuden a entendre la problemàtica en tot el seu conjunt. Quelcom que, en el cas de La Mina, s’hi ha de sumar la proximitat de la sala (ubicada al mateix edifici del CAP) amb l’escola de primària, quelcom que ha generat molta controvèrsia al barri des del primer moment.
No obstant això, els equips que treballen sobre el terreny insisteixen que es tracta principalment d’una qüestió de salut pública i de drets socials, en el que sales com la que tenim al barri són una autèntica ajuda necessària per a les persones que en fan ús. També ens recorden que existeixen protocols de recollida de xeringues i que les educadores realitzen recorreguts diaris per minimitzar-ne l’impacte. Recorda, però, que en cas d’una punxada accidental, res recomana sempre acudir al CAP o l’hospital per a avaluar el procediment a seguir.
La prevenció comença per la informació i per la capacitat d’entendre les realitats que conviuen als nostres barris:

