El mitjà de comunicació estudia la suposada relació entre l’administració i els clans de vigilància dels pisos. Un any després que esclatés la situació, 54 habitatges de protecció oficial continuen ocupats.

Durant el mes de juliol del 2017, des del desdelamina.net us informàvem de la problemàtica desencadenada per la detenció d’un càrrec públic a l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs. Es tractava del tercer tinent alcalde de l’Ajuntament, Juan Carlos Ramos, i d’Ángel Amaya, més conegut com el Tío Cristina.

L’ocupació de pisos de protecció oficial a La Mina es produïa de manera organitzada tres setmanes després que iniciés la investigació judicial pel suposat desviament de fons públics que teòricament s’havien de destinar a la vigilància dels immobles. Ara, un any més tard, la situació és la mateixa i la resolució no sembla a prop.

El diari La Jornada, que ha fixat la seva mirada en aquesta problemàtica, ha aconseguit parlar amb l’entorn d’Amaya, que ha assegurat: «El Tío vigilava els pisos per fer un favor a l’Ajuntament, però quan van deixar de rebre alguna cosa a canvi, va deixar de fer-ho». Una versió que, segons informa aquest mitjà, “és la mateixa que expliquen fonts veïnals consultades”.

I és que La Jornada ha volgut estudiar la relació entre l’administració i els clans de vigilància. I amb aquesta voluntat d’investigació, ha parlat també amb Francesc Iglesies, president de la comissió executiva del Consorci i secretari del departament d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat, qui ha assegurat que “ja han rebut 28 sentències favorables al desallotjament i els ocupats han recorregut contra 18”.

Segons el mateix Iglesies, la situació es preveu que “no es pugui desencallar fins a la tardor, i mentrestant les persones que han ocupat els 54 pisos han escollit quatre representants per demanar al Consorci que els ofereixi un lloguer social”. Precisament, un d’aquests representants triats és el fill del Tío Cristina, que viu en un dels pisos dels blocs ocupats, però no s’aclareix sí és ocupants, o si el pis és de compra o de lloguer.

Un dels punts interessants a tenir en compte en l’article de La Jornada és la situació econòmica que viuen les persones ocupants dels pisos: “Iglesies argumenta que les 28 sentències favorables al desallotjament demostren que les persones que han ocupat no tenen necessitat d’ocupar un habitatge perquè no es troben en una situació de vulnerabilitat. Alguns dels ocupants, en canvi, asseguren que la decisió d’entrar als habitatges es devia a la impossibilitat de comprar o llogar un habitatge al barri.”

Nosaltres us animem a que llegiu al complet la peça d’investigació de La Jornada, “Les ocupacions a La Mina, escenari de les relacions entre l’administració i els clans”.