Per ajudar-nos a passar les calors i les hores d’aquest mes d’agost vam demanar a cinc amics que ens fessin una tria de lectures extretes de la #bookcamping.
#bookcamping es una biblioteca oberta i col·laborativa, nascuda a l’ombra del #15M. A les seves baldes trobaràs alguns llibres per entendre com hem arribat fins aqui i alguns altres per seguir pensant cap a on i com volem continuar. Per que no sortim del no res i per que no nomes de Indignats viu Sol. Yes we read. O dit amb una altre frase mítica, generacional i mes local: Si no vols ser com ells, lllegeix.
I Òscar ens recomana lectures per omplir la buidor d’aquests dies d’estiu.
Ciutadans: no som consumidors, som creadors
Intentaré ser fresc com correspon a una lectura d’estiu. Des de la meva perspectiva de persona que sempre intenta relacionar les noves tecnologies amb la cultura i l’educació, però no des d’una perspectiva reduccionista, sinó molt humanista i pragmàtica.
A rel del moviment #15M han sorgit una sèrie d’iniciatives de diversos grups de ciutadans que tenen molt a veure amb un cert canvi en la manera com ens acostem a la cultura, la llegim, la interpretem i fins i tot la creem. Aquestes perspectives sorgeixen a la xarxa i impacten fortament per la seva capacitat d’expasió viral.
Per a mi la iniciativa #bookcamping és la més significativa, em connecta amb aquest malestar que estem sentint tots en aquest dies de crisi davant del que sembla un gran engany a escala nacional. Ens sentim enganyats com a ciutadans. En el darrer llibre de Lewis Hyde comenta: “True citizens are not the audience of their government, not its consumers; they are its makers”. Es una cita que compila la divergència de la situació de la relació de la política actual amb les persones i els votants. Certes idees prefixades que tenen alguns polítics de l’us que han de fer del seu poder, abans d’arribar-hi i el que realment acaben fent, cal reprendre la idea que el que ha estat designat pels seus votants per exercir les decisions de la majoria ha de tenir present perquè està on està.
El que és més important son les idees col·laterals que emergeixen a les grans noticies que veiem a la TV o llegim als diaris. Estem preocupats per la poca qualitat dels polítics, la seva falta de proximitat, i en alguns casos l’abús de la seva impunitat.
Com comenta Antoni Gutierrez-Rubí en el seu llibre “Micropolítica”, “la renovació dels partits polítics afecta a les seves propostes, als seus objectius i a les seves formes, i si això es fa des de l’òptica de la “política de les emocions” es generarà més debat, més transformació. Ara per ara no hem arribat al moment que això sigui una realitat
Vull destacar tres llibres que crec que poden fer-nos entendre una mica millor la situació o si més no donar-nos pistes per poder fer-ho.
Manual de Guerrilla de la Comunicación. Cómo acabar con el mal. 2000 Grupo autónomo a.f.r.i.c.a., Luther Blisset, Sonja Brünzels / Virus
http://bookcamping.cc/listas/2-manuales-de-accion/referencia/11-manual-de-guerrilla
Un llibre que mitjançant exemples clars i accions activistes ens ensenya a tenir consciencia crítica vers els mitjans de comunicació massiva.
Transductores. Pedagogías colectivas y políticas espaciales. 2010 AA. VV. / Diputación Provincial de Granada
http://bookcamping.cc/listas/2-manuales-de-accion/referencia/608-transductores-pedagogias-colectivas
Un llibre que ens mostra com des de les pedagogíes col.lectives es pot incidir en problemes socials concrets, utilitzant el desenvolupament sostenible, la participació ciutadana i la cultura audiovisual.
CÓDIGO FUENTE: LA REMEZCLA 2009 AA.VV. / ZEMOS98
http://bookcamping.cc/listas/2-manuales-de-accion/referencia/13-codigo-fuente-la
Possiblement el manual de remix de la nova generació cultural. Un manifest de com entendre la cultura avui en dia. Com entendre una societat digital on els intangibles son la moneda de canvi i on la creació i l’autoria prén una nova dimensió, es transformen en una acció col·lectiva.
Òscar Martínez Ciuró aka @sarok EduGestor cultural