Ben aviat marxem de vacances, però no sense que abans el veí de La Mina Pep Alamán ens faci arribar el seu recull d’anècdotes i observacions en una crònica de luxe del barri. Moltes gràcies i molt bon estiu, Pep!

El matí del primer dia del mes (de la setmana i del trimestre) comença amb pluja, una pluja abundant que sembla insinuar “no patiu, soc aquí, no us abandono”. I m’agrada.

L’inici d’aquest mes marca l’inici de les activitats educatives d’estiu que les entitats han programat. I m’agrada aquesta moguda que mobilitza una bona quantitat de nois, adolescents i joves. Molts ànims i aplaudiments als educadors i educadores que les porten endavant.

Vaig pel carrer i sento que d’una finestra surten uns tempteigs flamencs de guitarra i veu; és algun aficionat. És de dia, no sona estrident ni molesta, i m’agrada. És diferent quan se senten altres tempteigs a altes hores de la matinada, quan la majoria de la població opta per intentar dormir i reparar les forces. Tot i que m’agrada el flamenc, no m’agrada a certes hores i de certes formes.

Unes altres formes que no agraden, si més no a mi, són els crits a primeres hores de la tarda. Som al mes de juliol, hores de calor, d’endormiscar-se al costa del ventilador, veient la tele o no… No és moment de sentir al carrer crits totalment prescindibles. I de canalla, no de gent adulta. Vol dir que els mals costums es transmeten i s’interioritzen com a elements normalitzats. Pensar en els altres i respectar-los encara queda lluny de certs comportaments. I no m’agrada.

Van apareixent sorpreses -agradables- al nostre bloc, el de Venus: número de l’escala pintat ben gran a l’entrada, el número de cada pis pintat en el replà, portes d’ascensors renovades, les parets d’algun replà, pintades… Més val tard que mai. Però m’agrada.

Vaig passejant i veig una criatura, que la mare porta en cotxet; va amb un llibre gran i bonic obert, i se’l mira amb atenció, se suposa que observant els dibuixos, perquè no té edat de saber llegir. I m’agrada aquella cara d’interès, i els ulls que van descobrint tot un món. Llàstima que vaig veure l’escena quan estava passejant per un altre barri, no pel nostre.

Veig venir una senyora gran, a primeres hores del matí; camina lentament, ajudant-se del caminador, i fent alguna ganyota. Quan ens creuem, s’atura i em diu “¡hay que ver cómo molesta el sol en la cara!”. La miro, una mica sorprès, faig gest d’estar-hi d’acord, i reprenem la marxa, cadascú en la seva direcció. M’agraden, perquè ens humanitzen, aquests microdesfogaments, on la persona només vol que estiguis per ella ni que sigui un instant.

Acaba juliol, no plovent, com va començar, sinó amb una calor militant, que debilita els ànims. I, com he dit altres vegades sobre el clima, m’agradi o no, és el que toca. Bona resta d’estiu!

Pep Alamán.