Aquest ‘M’agrada, no m’agrada’ és una edició molt especial. I no només per la xifra rodona (és la número 30), sinó sobretot perquè en Pep ens informa que, de moment, serà l’última. Per nosaltres ha estat una col·laboració essencial que durant aquests dos anys i mig ens ha aportat un punt de vista a peu de carrer de La Mina del seu dia a dia. Sens dubte la trobarem molt a faltar. Ens preguntem, serem capaços de trobar-ne un relleu? Com les seves cròniques tenim clar que no. Una vegada més, i amb més força que mai, moltes gràcies Pep!

M’agrada veure persones grans que s’impliquen en la vida del barri, que pensen en alguna cosa més que en els seus interessos, exemple per a tothom. Llàstima que no en siguin més!

(Calor).

Hi ha infants que criden al carrer, quan no hi ha necessitat i de forma molt exagerada. I no m’agrada. Però clar, hi ha persones adultes que també ho fan, per sistema, sense necessitat i de forma exagerada. Penso en la dita catalana “els testos s’assemblen a les olles”, de la qual, per cert, m’agraden algunes de sinònimes, com ara, “de cabra, cabrit”; “de tal pare, tal fill”, o tant és Alí com Camalí. El cas és que… no es deixa de cridar.

(Més calor).

Veig la nena, petita, com carrega amb la bossa d’escombraries; va corrent, i sembla contenta; ensopega, cau, alguns plàstics surten de la bossa; ella s’aixeca, els recull i continua camí cap al contenidor. M’agrada aquesta disposició a l’aprenentatge d’alguns hàbits basics que no totes les criatures tenen, em fa la impressió.

(Calor).

Confirmat. En un barri lluny del nostre he vist una treballadora de la neteja bufant fulles del terra amb una bufadora… que gairebé no se sentia! Confirmat, doncs, que existeixen les bufadores de fulles que no fan soroll, o que en fan molt poc. I m’ha agradat. A veure si les fan servir al barri, per la salut de les oïdes de veïnes i veïns, i per la dels treballadors, que tampoc no porten cascos per protegir-se de l’estrèpit de l’aparell.

(Més calor).

Època de petards… I m’agraden, amb moderació… Però la moderació no sempre és present per aquests paratges, i hi ha hagut alguns petards massa estrepitosos. Això, barrejat amb algunes dosis d’imprudència, dona com a resultat una combinació que no m’agrada.

(Continua la calor).

També és època de música excessivament alta, i de matinada (tot i que, per a aquesta afició no hi ha temporada fixa). I no m’agrada. No m’agrada per ser un comportament que denota una important falta de consideració. I no parlo de la nit de Sant Joan, que ja ho té, això, i que s’assumeix. Pot ser qualsevol nit, a qualsevol hora i per qualsevol motiu… i sense dret a rèplica…

(Més calor).

M’agraden els moments intensos de preparació d’activitats d’estiu en els equips educatius. Nervis, inscripcions, cosetes d’última hora… Tot per tal que infants i joves tinguin uns bons dies de convivència i d’aprofitament del temps de lleure de manera educativa. Que tot vagi bé.

(No para la calor).

Aquest mes ha fet calor… A estones m’ha agradat, i molt; a estones no tant.

M’ha agradat escriure aquests dos anys i mig (30 mesos!) sobre coses i cosetes del barri que m’han agradat o que no. Ara “finis coronat opus”, que deien els llatins.

Pep Alamán.