Agustí Clua torna a col·laborar amb desdelamina.net; aquesta vegada per a respondre a unes declaracions de Manuel Valls, ministre de l'interior del Govern de França

(Manifestació en suport a persones "sense papers" en vaga de fam a Lille per a exigir-ne la regularització – Traducció text imatge: "Cal morir per a tenir els papers?" – Gener 2013, París – Foto de Matou91 per a Wikimedia Commons)

El setembre passat, el ministre de l’Interior francès, Manuel Valls, d’ascendència catalana, va fer les següents declaracions a la televisió BFMTV:

La majoria [de gitanos] han de ser portats a la frontera […]. El nostre paper no és acollir aquestes poblacions, va manifestar Valls. Aquestes declaracions arribaven només un dia després que el mateix titular d'Interior assegurés que els gitanos han de tornar a Romania i a Bulgària, on han de fer esforços per integrar-se.

Independentment del contingut global d’aquestes paraules, m’ha resultat especialment desagradable l’expressió aquestes poblacions. Qui no sabés res, absolutament res, d’aquesta situació concreta, o dels darrers fenòmens migratoris a Europa, podria pensar que ‘aquestes poblacions’ es refereix a una bandada d’estornells o a un conjunt d’extraterrestres nouvinguts. Bé, les paraules sempre traeixen a qui les diu, i més si és algú amb especial rellevància pública.

Em sap greu, també, que aquestes declaracions provinguin d’una persona nascuda a la Barcelona del Franquisme, una ciutat on les comunitats gitanes eren protagonistes en la tasca de dsalvar la cultura i la llengua catalana. Com a catalanoparlant, el senyor Valls hauria de conèixer bé la població gitana de Perpinyà, l’única comunitat que ha mantingut com a pròpia la llengua catalana a la capital del Rosselló. La mantenen ben viva, tal com fan d’altres comunitats gitanes del nostre país. Fixeu-vos si és així que, en una estada a Perpinyà, vaig preguntar en català una adreça a un vianant i aquest, en francès, em va preguntar si jo era gitano.

Gitanos, paios, immigrants, nouvinguts, francesos, catalans… Persones, senyor Valls, persones !
                                       

Agustí Clua