Arriba un nou mes i l’estrenem, com ja és costum, amb l’article del veí de La Mina Pep Alamán. Aquest cop ve carregat dels tons càlids de la tardor, tot i que ja sabem que per aquesta època el temps a vegades també ens fa alguna mala passada. Merci Pep una vegada més per la teva particular crònica del barri!

Octubre… Tardor… Fulles que cauen… S’intensifica la feina d’escombraires, i m’agrada com s’hi posen. Ara bé, tot i que suposo que ja està inventat, m’agradaria que algú posés silenciador als bufadors de fulles, o que se’n fessin servir de silenciosos. És que discrets, ho són poc, la veritat.

Algun cop ja he comentat que m’agrada escoltar converses al vol, i les temàtiques són prou variades: de la vida ordinària, divertides, dramàtiques, tristes, violentes… de tot. Tot caminant sento una persona que li diu a una altra “Se lo pienso echar en cara toda la vida”; lògicament, desconec el context, però no m’agrada el to, ni m’agradaria estar en el lloc de la persona a qui li pensa recriminar no sé què durant tota la vida… Tampoc no m’agradaria ser tan venjatiu.

Arribant al barri amb el tram, veig una persona que treu unes quantes targes; li comenta a una altra que ja no serveixen i les comença a estripar. Observo, i no acabo de veure què en fa dels trossos; sembla que el gest sigui de posar-se’ls a la butxaca, però no: acaba deixant-los sobre el seient. I no m’agrada. Llàstima que certes coses no siguin tan evidents per a tothom.

Parlant del tram, ja fa dies que no hi sento aquell avís que m’agrada i que sonava de tant en tant: “Recorda: si viatges dempeus, agafa’t”. Com dient: “T’hem avisat: si caus i et fas mal, la culpa és teva”.

Em continua agradant com queda de neta alguna zona del barri quan el vent bufa fort (a costa, clar, que una altra quedi més bruta; però l’efecte no queda malament).

Trobo un grup de bombers investigant la numeració dels carrers d’una zona de La Mina Vella. “És que els grans es jubilen i els joves no coneixem prou el territori, i aquí hi ha una mica d’embolic”. Sí, realment es fa complicat entendre la distribució dels números d’algun carrer. M’agrada, però, que uns professionals es molestin en esbrinar-ho… perquè algun cop els pot tocar acudir a una emergència, “i no ens refiem només del Maps del Google”. Ben fet.

L’últim cap de setmana d’aquest mes d’octubre sempre ve acompanyat del canvi d’hora… I comença l’època de l’any en què el dia es comença a enfosquir abans. I no m’agrada, què voleu que us digui.

També el final de mes ens porta la nit de la castanyada… i alguna que altra tradició importada, comercialitzada, posada de moda… que al barri també es deixa veure, faltaria més. I, com he dit abans sobre el canvi d’hora, què voleu que us digui!

El mes s’acomiada amb alguna pluja acompanyada de vent, que deixa al terra algun que altre paraigua caigut en acte de servei. M’agraden aquestes imatges tristes, d’objectes abandonats que han acabat la seva existència útil. No m’agrada que els deixin al mig del carrer (perquè de contenidors, en tenim).

I no m’agrada el que el vent i l’aigua fan en altres territoris no massa llunyans. No m’agrada acabar octubre i començar novembre amb imatges que em produeixen tristesa, ràbia i impotència. No sé imaginar com reaccionaríem si ens passés aquí alguna cosa de semblant. Sort de la solidaritat que es desplega en una gran part de la població, i això sí m’agrada.

Pep Alamán.