Tanquem el mes d’abril al barri de La Mina amb la Signatura Convidada del veí Pep Alamán. En Pep ens fa un repàs de les coses que li han agradat i li han desagradat de les darreres setmanes.

M’ha agradat, tot passejant, veure comerços nous, si més no per a mi; són de diversos estils, i alguns semblen ben recents. Està molt bé aquest senyal de nova vida, de nous esforços per sortir endavant, de nous serveis… També està bé, i m’agrada, la gent que es manté, cada dia i de fa anys, al peu del canó del seu comerç.

No m’agrada passar davant d’establiments que han tancat; fa com una miqueta de pena pensar en la gent que n’estava al front i de la vida que donaven a l’entorn.

M’agrada veure nens i nenes jugant al carrer. Sempre n’hi ha, tot i que ara, a partir dels mesos primaverals, comença a ser temporada alta. L’estrella és el futbol, i després hi ha totes les modalitats d’amagar-se i perseguir-se. Qualsevol variant està bé per animar algun racó del barri.

I és que nens i nenes necessiten jugar, i malament si deixen de fer-ho. I punt.

No m’ha agradat veure, enmig d’un d’aquests moment de joc, un jove amb una espècie d’arma de foc a les mans, espero que de simulació o de mentida. No cal que dediqui temps i espai a explicar-ne les raons. No m’ha agradat. I punt.

M’ha agradat anar al CAP. Aquest cop la iniciativa va ser seva: em van trucar per anar-hi a fer el seguiment d’un tema mèdic. Em va agradar perquè vaig veure que hi posaven interès, i em vaig sentir acollit i cuidat. Un luxe que et truquin per preguntar com va aquell tema de salut i et donin dia i hora, “i ho mirem”.

No m’agrada que, tot i aquestes atencions i aquest interès, encara hi ha qui hi veu només els errors i mancances -que n’hi ha, clar- i se’n queixa de seguida i per sistema. Està bé dir el que no funciona, però també valorar el que sí.

M’ha agradat l’acte de repartiment dels premis del Concurs Literari Sant Jordi del barri; bon ambient i alegria infantil. I més encara amb la petita “festa rumbera” final.

No m’ha agradat que, hores abans d’aquest acte cultural, algú calés foc -i no és el primer cop- a l’espai que ocupa un indigent. Ni m’agrada, ni arribo a entendre que a algú li pugui agradar. Tampoc no m’agrada que persones hagin de dormir al carrer.

M’ha agradat veure uns vídeos de la Kings League Gipsy, on surt gent, llocs i activitats del barri. Vídeos dignes, s’ha de dir, cosa que no sempre passa en reportatges d’aquest tipus. Espero que la iniciativa vagi per bon camí.

No m’agrada haver de fer sevir noms en anglès. Sí, d’acord, no passa res, sé que queda més “modern”, més internacional, i tal. Cal, però?

A punt d’acabar el mes, plou una mica. I m’agrada, sí; però és del tot insuficient.

I acabo el mes sentint nens jugant a futbol al carrer. I m’agrada

Pep Alamán