La sociocràcia ha començat a fer-se un lloc al barri de la Mina gràcies a l’adopció d’aquest model organitzatiu per part del Pla Educatiu de Barri de La Mina (pebMina). Aquest dispositiu públic, impulsat per les entitats del barri i amb la col·laboració de l’ajuntament de Sant Adrià del Besòs, va adoptar aquest sistema a finals de 2024 per tal de reforçar el treball comunitari i educatiu.

Així, amb la voluntat de millorar la participació real i efectiva dels agents implicats, el pebMina ha iniciat una transició cap a un model sociocràtic en els seus plenaris i totes les trobades dels diferents Grups de Treball. Aquest canvi no és només tècnic, sinó profundament polític: suposa donar veu a totes les parts, generar espais on les decisions es prenen des del consentiment i no des de la imposició, i garantir que cada persona se senti escoltada i tingui incidència. Però, en què es basa la sociocràcia?

Una altra manera de prendre decisions

Molts col·lectius i comunitats han buscat maneres de transformar els seus entorns i reivindicar drets a través de la lluita, la solidaritat i la col·lectivitat. Però, com es prenen realment les decisions? Qui té veu i qui escolta? La sociocràcia es presenta com una alternativa, un model d’organització més horitzontal i inclusiu que permet a totes les persones implicades tenir una veu activa i igual en el procés de decisió.

Adéu a les jerarquies rígides i hola a un sistema on totes les persones tenen veu i vot. La sociocràcia no es basa en el típic “guanya qui té més vots”, sinó en un model de consens: si no hi ha objeccions raonades, la decisió avança. Aquest sistema busca una gestió més democràtica i eficaç, on es prioritza la intel·ligència col·lectiva per sobre de la imposició d’una majoria sobre una minoria.

El seu funcionament es basa en quatre principis clau:

• Treball en cercles: petits grups de treball que es coordinen per decidir sobre temes concrets. Aquests cercles tenen autonomia en la presa de decisions i es responsabilitzen del seu funcionament intern.
• Presa de decisions per consentiment: no cal unanimitat, però si algú presenta una objecció fonamentada, es busca una solució millor. Això evita bloquejos i assegura que les decisions siguin viables i acceptables per tothom.
• Representació doble: cada cercle compta amb persones representants que connecten amb altres grups per mantenir la coherència i la comunicació horitzontal. Aquesta estructura afavoreix la interconnexió entre diferents parts de l’organització, evitant la fragmentació i assegurant una visió global.
• Eleccions sense candidats: res de campanyes ni competició; les persones s’escullen segons la seva capacitat i compromís. Aquest mètode evita la polarització i permet seleccionar les persones més adequades per a cada rol.

Els reptes i les oportunitats

Implementar la sociocràcia no és fàcil. Requereix formació, temps i una voluntat col·lectiva de canviar les dinàmiques tradicionals de poder. Sovint, les persones es troben acostumades a sistemes jeràrquics on algú pren les decisions, i aquest canvi cap a un model més participatiu pot generar resistències inicials.

No obstant això, els beneficis són clars: una presa de decisions més justa, eficient i participativa. La sociocràcia fomenta la responsabilitat col·lectiva, fa que les decisions siguin més duradores i adaptables, i reforça els vincles comunitaris.

En definitiva, la sociocràcia no és només una metodologia per prendre decisions, sinó una manera de viure i entendre la col·lectivitat. En un moment en què busquem models més horitzontals i participatius, explorar aquesta via pot ser una gran oportunitat per enfortir la cohesió social i garantir una participació més justa i equitativa en tots els àmbits de la societat.

Com s’aplica la sociocràcia als plenaris del pebMina?

L’ús de la sociocràcia en els plenaris del pebMina es concreta en diversos aspectes:

• Treball en cercles temàtics: les comissions de treball del PEB Mina funcionen com a cercles sociocràtics, amb autonomia per abordar temes com les expectatives educatives, la convivència comunitària o la transformació social tot mantenint una connexió fluida amb l’estructura general.
• Consentiment en les decisions: en lloc de votar propostes, es discuteixen fins que no hi hagi cap objecció raonada. Això permet arribar a acords més sòlids, adaptats a les necessitats de totes les parts.
• Rotació de rols i elecció per meritocràcia col·laborativa: les persones que faciliten les reunions o representen els cercles s’escullen per les seves capacitats i compromís, evitant dinàmiques de poder establertes.

Un procés viu i en construcció

Tot i estar encara en un procés d’implementació, aquest canvi ja ha generat espais de trobada més oberts, on entitats i veïnat poden sentir-se partícips de les decisions que afecten el dia a dia del barri. La metodologia sociocràtica no només facilita la presa de decisions, sinó que potencia una cultura de diàleg, corresponsabilitat i confiança mútua.

Les persones que participen en els plenaris i els grups de treball, ara més que mai, no hi anem només a escoltar sinó sobretot a construir col·lectivament

En un barri com la Mina, marcat per l’estigma però també per una gran riquesa comunitària, apostar per la sociocràcia és una manera de reconèixer el valor del teixit associatiu, de les veïnes i de les persones que hi treballen dia a dia. És una aposta per una democràcia més real, on tothom té un lloc a la taula i la capacitat de transformar.

En definitiva, la sociocràcia no és només una metodologia, sinó una manera d’apropar-nos a un futur més just i compartit. I a la Mina, aquest futur ja comença a caminar.