Han passat més de sis mesos des de l’anunci de canvi de fase en el procés d’expropiació i reallotjament del bloc Venus del barri de La Mina, i tres des que un reportatge del programa de TV3 ‘30 minuts’ mostrés imatges dels primers reallotjaments. Des de llavors, segons ens comuniquen des de l’Oficina Tècnica, el pla d’expropiació segueix amb normalitat en la mateixa fase, en un procés que a moltes els agradaria que anés molt més ràpid.

En aquests moments, aproximadament un 20% dels pisos de Venus estan ja buits i tapiats. Una xifra considerable, però que no amaga el gran volum de feina que queda encara per fer. Especialment si considerem que les primeres a marxar han estat les que senzillament han acceptat la indemnització econòmica. En canvi, molts dels casos de més complexitat, els qui esperen un habitatge de nova construcció, o qui ha presentat alguna demanda als jutjats; encara es fa molt difícil de preveure quan podran marxar.

Pel que fa al buidatge de les escales, es continua amb el seguiment detallat de la situació i, ara per ara, no es creu que calgui fer cap canvi en l’ordre en què es tracten els casos de reallotjament. De la mateixa manera, continuen també els esforços per fer un manteniment adequat de l’edifici, quelcom que inclou el terrat on en les últimes setmanes s’ha produït algun incident.

Una bona notícia ha estat la incorporació en els últims mesos de més personal a l’Oficina Tècnica de Venus, cosa que ha de servir per millorar el ritme dels reallotjaments sense descuidar l’atenció i acompanyament a les famílies.

En tot cas, com ja es sospitava, el procés encara està lluny de veure el seu final. Sabem que el cas és complex, i els diferents tràmits i processos (també judicials) que cal resoldre no són especialment ràpids. No és fins a la primera meitat de 2026 que s’espera la resolució de la demanda al dany patrimonial feta per part d’algunes veïnes; el resultat de la qual pot, per exemple, fer variar la posició d’algunes famílies que encara dubten si acceptar l’acord de reallotjament proposat per l’administració.

Sense massa més alternativa, una vegada més cal carregar-se de paciència després de més de 20 anys d’espera. Com s’acostuma a dir… continuarem informant.