Continuant amb la publicació d’articles per ajudar-nos a entendre i reflexionar sobre el moviment del 15M i dels anomenats Indignats us presentem un text realitzat a partir de petits punts de referencia que tornen a ser punts de fuga però que ens ajuden a tindre una perspectiva a tot plegat.
"No tenim por”
El 14 de Maig, varis fantasmes recorrien Espanya extenent la por des de les televisions dels bars: la omnipresent, omnipoderosa crisi, una possible intervenció de l’economia per part del BCE, FMI, i la Comissió europea, l’avenç aparentment imparable de la vella dreta dels néts de la dictadura,… fent cada dia més insuportables les nostres vides precaritzades.
“No som mercaderies”
El 15 de Maig grups de ciutadans apartidistes, no vinculats a cap partit polític, sindicat, associació de veïns… anònims en definitiva, surten al carrer en més de 60 ciutats de tot l’estat. “Democràcia Real, Ja!”, “No som mercaderies”, “Ningú no ens representa” és el que cridaven els cossos que per una tarda no es sotmetien i desallotjaven junts l’ordre de misèria i tristesa.
#acampada_______
Però molts d’aquest cossos anònims es resistiren a tornar a les seves vides hipotecades, a la solitud de la seva casa adossada, al malestar del seu treball malpagat, a l’ansietat de la cua de l’atur… Primer els cossos volgueren afrontar junts les pors de la negra nit a la Puerta del Sol. Després a Barcelona a la plaça Catalunya, València, La Corunya, Bilbao, Berlin, Dublin…la revolta s’extengué fins més enllà dels límits de l’estat-nació.
“Juntes ho podem tot”
Ja no n’hi havia prou amb desallotjar els polítics i banquers corruptes. Ara es tractava d’ocupar el km 0 de les carreteres per on circulen les nostres vides convertides en peces prefabricades. Circuitejar el centre de la ciutat-empresa i recuperar-lo pels veïns que n’havien sigut expulsats. Tancar el centre comercial on es rentabilitzen els nostres desitjos i començar una casserolada, una assamblea diaria, constituir comissions,…
“La tele engorda”
El moviment pren força en els nous canals d’informació no jerarquitzats, allunyats d’especialistes paternalistes i tertulians en nòmina. Internet, els blogs, el twitter, l’streaming… cridaven a una nova politització.
#Puigdimissió
El govern, espantat i amenaçant amb treure el futbol, l’opi del poble, practica una operació de neteja en busca de violents per a tornar a criminalitzar la dissidència i justificar-ne així el desallotjament.
Peró ara sembla que els anuncis públics als mitjans de comunicació i els sous de tertulians afins ja no funcionen. Han nascut altres canals d’informació i el poder institucional sembla no controlar-los encara. Però continuen les mentides i la violència.
"Multiplica i venceràs” “Un Cairo en cada barrio”
I ara què?
La plaça s’ha desbordat. Les assembles s’han extès com un tumor metastasiat parasitant places a barris i pobles en els teixits del capitalisme postmodern. L’antagonisme difús desaparèix per a créixer rizomàticament uns metres més enllà. No hem començat això per a defensar cap trinxera.
“I què es proposa?”
Potser no hi han propostes. El moviment és nou i és reduint la ràbia i el malestar a simples propostes concedibles, negociables,… com es pot minvar la potència d’un moviment que només vol aturar el martell mecànic que aixafa constantment els nostres desitjos.
#aturemparlament
Comencem per una coseta fàcil i banal: el 15 de Juny dessallotgem els violents del parlament, no deixem que continuïn decidint sobre les nostres vides.
I per acabar, alguns escrits de reflexió interessants sobre el moviment
http://www.enfocant.net/noticia/ning-no-ens-representa-la-pla-com-met-fora-de-la-nova-societat
http://espai-en-blanc.blogspot.com/2011/06/desbordar-las-plazas-una-estrategia-de.html
http://espai-en-blanc.blogspot.com/2011/05/laplazapiensa.html
http://blogs.publico.es/fueradelugar/tag/apuntes-de-acampadasol
Les fotos que acompanyen aquest article estan extretes del flickr de Barbarabora.