Cartografia sensible amb C majúscula :: Crònica

Despertem en un dissabte d’octubre qualsevol, aquest cop però amb la sensació que quelcom diferent esdevindrà.

Quedem a primera hora del matí, amb cert nerviosisme, una mena de neguit que ja fa setmanes que ens persegueix. Els carrers del barri s’estan despertant, algun matiner despistat es desplaça pels carrers tenyits encara per la boirina matinal, penjats dalt d’una escala amb unes quantes brides a la mà ens disposem a encartellar el barri amb els plafons que conduiran el que està a punt de venir.

A la rambla de la mina, just a l’alçada de l’avinguda Manuel Fernandez Márquez, com si d’un escenari es tractes, comencem a muntar l’escenografia on col·locarem l’utillatge, que durant les hores vinents, acollirà a tots aquells curiosos que ens han volgut acompanyar-nos en la descoberta del nostre barri, per alguns ja més que conegut i per d’altres un espai verge a explorar, ple de notícies ja escrites.

Deu minuts abans de les deu comencen a aparèixer els primers participants, aquells previsors que malgrat ser dissabte, sempre arriben una mica abans, per si de cas. Després del temps de cortesia habitual, per als que sempre fan un xic tard, a les 10 i quart comencem el taller de mapeig col·lectiu, amb una petita introducció que pretén contextualitzar el què farem i explicar quin és l’objectiu d’aquesta eina, que no es més que l’excusa de trobar-nos al voltant d’un mapa en el qual podrem identificar i compartir aquells racons i moments que han tingut una especial significació per a cadascun de nosaltres.

 

Els participants, mapa en mà, comencen a caminar el barri amb la intenció de trobar els diferents punts marcats, que serveixen de fites per poder generar discurs al voltant dels diferents elements que conformen el nostre entorn. Els diferents punts marcats, començant des del Parc del Besòs son:

Els primers participants, de forma enèrgica han anat directes al final de la rambla, just al solar ple de camions, que teòricament ha de ser un espai verd que connectarà la rambla de la Mina amb el mar. En un gest simbòlic invadeixen físicament el pàrquing de camions i alguns participants expliquen quina és la funció que vol tenir el nou Campus Diagonal Besòs, ubicat en aquest mateix espai, i que començarà a acollir els primers estudiants al setembre de 2016.

A mesura que avança el matí, van arribant més visitants, que des del punt central de la rambla, van prenent diferents camins, sigui en petits grupets o de forma individual, descobrint les fites. Al llarg de la rambla podem veure persones aturades, observant, xerrant, senyalant i fins i tot prenent apunts. És curiós veure la rambla avui ja que habitualment hi ha poc moviment.

A les 12 la gent comença a retornar al punt d’inici, on s’hi ha col·locat una mapa de la rambla, dibuixat sobre un paper d’embalar. La gent comença a fer les seves aportacions amb post-its, dibuixos, emoticones, escrits, etc. Alguns veïns paren, pregunten i també participen de forma activa en la construcció col·lectiva d’aquest mapa.

Després d’una estona de reflexió i de xerrada, fem una posada en comú, per tal d’explicar les idees que han anat sortit, les aportacions que entre totes hem fet per tal d’explicar la nostra realitat en dues capes diferents: una física i un altre emocional. Es convida a tothom a participar d’aquest espai obert i a parlar a través del micròfon per poder compartir les seves sensacions. Alguns veïns/nes expliquen que suposa per a ells el dia a dia al barri, com la brutícia o la impunitat de certes accions incíviques afecten el seu benestar i fan difícil la convivència.

Persones molt vinculades al territori parlen de la funció de certs equipaments, com la comissaria, que no responen a les necessitats d’aquí, o ens expliquen les possibilitats que podrien tenir els solars que vesteixen la rambla d’espais morts i en desús. Prenen la paraula algunes persones que per primer cop trepitjaven la mina, i expliquen com els ha sorprès tant en positiu com en negatiu. Surten sobre la taula molts temes que preocupen com la droga, l’incivisme, l’oblit per part de les administracions, la desconfiança vers les promeses que mai arriben, etc.

Com per art de màgia, després del compartit, una taula amb alguns refrescos i quelcom per picar, donen el tret de sortida, que anuncia que ja estem a la recta final. La recta a un matí on s’han barrejat emocions i sensacions molt diferents, de les quals nosaltres en fem una molt bona lectura, doncs més enllà del nombre de participants, creiem que s’ha pogut establir un grup molt heterogeni, amb persones actives i motivades que han fet possible que tallers com aquest tinguin cabuda aquí, i a qualsevol altra banda.

Si voleu veure les fotografies de la trobada, les trobareu al flickr del desdelamina.net

També, aprofitant el taller i amb ganes d’animar-vos a estendre experiències com aquesta arreu, estem elaborant un petit manual de mapeig col·lectiu que en breu compartirem amb vosaltres amb la informació digitalitzada de la cartografia.

Per acabar, només agrair la participació i la confiança de tots/es en el projecte, esperem poder seguir compartint experiències d’aquest tipus.