PARTICIPANTS:
Andreu Mas, director regional del Punt Diari
Antoni Bassas, periodista (Ràdio i TV)
Maruja Torres, periodista i escriptora
Montserrat Minobis; degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya
INTERVENCIONS
ANDREU MAS
director regional del Punt Diari
El Punt Diari fa més de 10 anys que ja està implantat en el Barcelonès Nord. En aquells moments hi havia molt escepticisme que un diari en català tingués èxit en aquesta zona, sobretot pensant en barris com la Mina. Ara fa deu anys, treballar en la Mina no era fàcil perquè teníem por pel que ens pogués passar, en base als estereotips que hi havia. Però una vegada aquí, ens vam adonar que a la Mina efectivament hi havia problemes, però la majoria de gent tenia la mateixa forma de vida i els mateixos desigs i frustracions que la resta de barris propers.
És evident que no convé quedar-se amb els estereotips, però de vegades els mitjans creem notícies espectaculars i llavors és molt difícil que al cap de dos dies desapareguin i que la gent no retingui aquesta espectacularitat que intencionadament li hem volgut donar
A la Mina, quan semblava que es començava a parlar en un to més positiu, de la transformació del barri, de noves perspectives, de les necessitats compartides amb Barcelona, el tractament periodístic que es va fer del crim de la Vila Olímpica va fer molt mal ja que aquella espectacularitat, va contrarrestar aquestes expectatives de millora que començaven a traslluir. Potser, en el cas del crim del Putxet el tractament de les notícies no ha estat tant exagerat com en el de la Vila Olímpica.
Estem davant una ocasió històrica perquè la imatge del barri canviï: els mitjans de comunicació hem de reflexionar, però també i sobretot les institucions públiques tenen molta importància en generar i informar de les notícies positives del barri. També tota la gent del barri teniu aquesta responsabilitat: la riquesa humana i social d’aquest barri és impressionant, i el que us toca als veïns i a les entitats és explicar-vos i estar molt expectants perquè aquest Pla de Transformació acabi sent més ambiciós del que està sent ara. En aquest sentit, seria ideal que la Mina sortís als diaris per temes de cultura, esports, també per males notícies que puguin passar, però sempre des de la normalitat.
ANTONI BASSAS
periodista (Ràdio i TV)
No tinc autoritat moral per venir a parlar del vostre barri, perquè tinc 41 anys i és la primera vegada que trepitjo aquest barri, i la única idea que en tinc és el que els mitjans de comunicació expliquen d’ell.
Tenim tots tendència a viure de les etiquetes, però no només la gent de la Mina, també els de Pedralbes, els periodistes, etc. És cert que els periodistes no sempre ens ajustem a la realitat, treballem molt ràpid, sovint sense poder contrastar informació i com més correm pot ser que la notícia sigui molt més sensacionalista del que és.
Però aquest no és només un problema del barri de la Mina, sinó que és de la professió, i dels mitjans de comunicació; per això crec que tots els veïns i els ciutadans us heu d’ajuntar per exigir dels mitjans, un tractament sense tòpics i el respecte per la veritat. Heu de reflexionar, us heu de preguntar: Em sento ben tractat pels mitjans de comunicació? Em manipulen els mitjans de comunicació?
El dret dels ciutadans és que se’ns tracti bé i hem d’exigir tenir suficients elements per discernir millor. Cada vegada més els mitjans de comunicació, sobretot els audiovisuals fan menys programes amb continguts educatius.
El missatge que us vull donar és que les vostres queixes respecte com sovint se us tracta a la premsa, no només és un problema vostre, de la Mina, sinó també de la resta de ciutadans, i per això l’exigència d’un tractament més ajustat de les notícies que sou protagonistes, també és comú a la resta de veïns i ciutadans del país.
MARUJA TORRES
periodista i escriptora
Jo no entenc perquè la gent de la Mina heu de tenir complexes. El món està ple de Mines; la societat aparta a la gent quan ja se n’ha servit d’ella, però no caigueu en el victimisme.
Us dic que no us cregueu el que diuen el mitjans de comunicació; a mi personalment m’incomuniquen; la clau és pensar per un mateix, i sobretot organitzar-se per defensar la dignitat comú. Penseu i actueu; la societat és carronya, però no podem actuar des del victimisme i generalitzar a tots els professionals. Hem d’anar a ser més solidaris i pensar que el planeta no és per sempre i que s’acaba.
MONTSERRAT MINOBIS
degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya
Fa temps que no vinc pel barri, però el conec des de fa molt temps, quan a molts mitjans es prioritzava les notícies locals, el que a la gent li preocupava.
Cal que diferenciem entre els periodistes i les empreses de comunicació; aquestes potser si que són el quart poder, però no els periodistes que es recorren els barris, que parlen amb la gent i que s’han d’enfrontar amb els seus caps.
Penseu i pregunteu-vos: qui decideix que és notícia? Qui selecciona del que s’informa? Amb qui to s’informa? Els periodistes, sovint, som els últims.
La professió periodística ha anat canviant, jo recordo que abans part de la informació local estava al servei de les reivindicacions i hi havia molts professionals compromesos amb el que informaven. Penso que s’ha de recuperar les notícies més de caire social, que és el més proper a les persones, per contra, cada vegada és prioritza més les informacions polítiques que estan més allunyades de la quotidià de les persones.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya va ser el primer en fer un codi deontòlògic, que és una eina que facilita camins per exercir la professió, i som conscients que molts periodistes i programes, sobretot televisius, atemptem contra aquests principis més bàsics.
En aquests deu anys hem fet un pas més, i hem creat una eina que vetlla per el compliment d’aquest codi, el Consell Informació de Catalunya, on els ciutadans, i les seves organitzacions poden queixar-se del tractament de les notícies; a partir d’aquesta queixa el Col·legi actua com a mediador i intenta llavors emetre un dictamen, però que no és vinculant si el mitjà no vol.
Estar molt bé ser crítics, però també heu de saber utilitzar els mitjans que hi ha.